Visita a Can Trincheria a Olot.
Quan al segle XVII, arrant del desafortunat Tractat dels Pirineus, Prats de Molló va passar a formar part del regne francès, el pagès Josep de Trinxeria —amb x— no ho acceptà i va lluitar per recuperar la independència. Nascut el 1630, tenia trenta-set anys quan liderà la revolta dels Angelets de la Terra, nom amb que es coneixien els pagesos del comtat de Rosselló contraris al domini francès.
La fugida
Però les coses no sortiren com ell esperava. Tot i haver aconseguit algunes victòries, el 1674 l’exèrcit francès acabà amb la rebelió. Una versió de la història diu que en Josep moría França uns quinze anys més tard. Altres asseguren que fugí cap a Olot, on s’establí amb la seva família. Adquirí una casa al centre de la vila, que durant anys i anys va anar decorant amb pintures i mobles de diversos estils i que ara coneixem com a Can Trincheria. El matrimoni tingué tres fills, els quals el mitjà i el petit foren importants militars.
En canvi, l’Ignasi, qui era l’hereu, un mal dia caigué d’un cavall quedant afectat de paràlisi. Cap a mitjan segle XVIII una part de la família decidí castellanitzar el cognom, quedant com a Trincheria —amb ch. Una altra part s’establí a Cassà de la Selva, on encara es conserva un altre habitatge conegut com a Can Trinxeria —amb x— que et recomano visitar.
Habitatge noble
En primer lloc l’exterior de Can Trincheria a Olot no dóna cap pista del que trobaràs dins. Tot i que imagino que no serà del teu gust, et recomano fer la visita per descobrir com vivia una família benestant en aquells temps. Dormitoris foscos, sales plenes de murals, cortinatges, mobles i una recarregada decoració barroca.
El decorador
Joan Carles Panyó fou l’encarregat de la decoració d’algunes de les estances de Can Trincheria. Nascut a mitjan segle XVIII, aquest artista mataroní, va ser el creador de l’Escola de Dibuix d’Olot. És poc conegut tot i la seva prolífica i destacable obra, dins el neoclassicisme català.
Sense un ordre massa clar, a les diverses estances es barregen escenes mitològiques, com el colós de Rodes, batalles navals, caceres o vistes bucòliques de jardins.
Dormir com cal
Als extraordinaris llits policromats van dormir personatges com el general Martínez Campos, capità general de Catalunya que lluità contra les tropes carlistes. L’alcova del Bisbe, tot i lluir algunes pintures poc adients, era el lloc reservat per allotjar el clero.
Els capçals dels anomenats “llits d’Olot” són un tipus de mobiliari que es feu popular entre les cases benestants del segle XVIII. Pintats amb una gran qualitat tècnica, eren executats per diversos artesans en funció de l’ostentació que volia qui feia l’encàrrec.
Els motius pintats podien ser religiosos, com sants i verges o bé d’altres més relacionats amb el llinatge de la família. A més, solien incloure motius vegetals, imitacions de marbre i cortinatges. De vegades, el capçal anava penjat a la paret, però en altres ocasions formava part del llit, encarint el preu del conjunt.
Amb una notable llar de foc i un banc de fusta, la sala de l’Escó devia ser la més acollidora a l’hivern. Subjecte a un plafó de ferro colat amb una escena que podria ser el naixement, una anella servia per sostenir algun recipient damunt el foc.
El pessebre
Resulta especialment destacable el pessebre que ocupa les parets de la cambra de jocs. Amb l’ajuda d’un servent, el va muntar l’Ignasi, el fill gran que va quedar minusvàlid. Algunes figures foren executades per Ramon Amadeu, escultor nascut a Barcelona al segle XVIII, qui es refugià a Olot fugint dels francesos. A més dels elements propis de la Nativitat, pots veure també d’altres com la passió de Crist i altres de més costumistes.
Segons s’explica, el pessebre més antic es muntà al segle III en un monestir alemany. Tot i això, es considera que l’origen del pessebre tingué lloc al Nadal de 1223, quan Francesc d’Assís feu la primera representació en viu del naixement en una petita cova. Al segle XVI, el Concili de Trento potencià el costum de fer petits recordatoris nadalencs a les cases. A Catalunya, la tradició de pessebres familiars es comença a documentar al segle XVI i dos-cents anys més tard a Barcelona se celebrava la Fira de Santa Llúcia.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Sant Esteve, 29. Olot
Saber més
- Can Trincheria: km369.blogspot.com
- Joan Carles Panyó: wikiwand.com
- Ramon Amadeu i Grau: enciclopedia.cat
- El pessebre: lamiradaactual.blogspot.com
És un gust anar descobrint nous llocs gràcies als apunts que fas. Molts cops sorprèn haver passat a tocar i no haver sigut conscient del que s’amagaven darrera d’unes parets. Aquesta casa es pot visitar normalment o cal demanar hora amb antelació?
Moltes gràcies!
És cert, hi ha llocs que semblen esperar pacientment a que els descobrim. He estat desenes de vegades a Olot i mai havia reparat en aquesta casa.
La visita és gratuïta i es pot fer cada dia, matí i tarda i diumenges fins a les 14 h.