Besalú —la Garrotxa— té patrimoni per escriure una biblioteca sencera. Com que arreu s’ha parlat molt dels principals edificis, m’estimo més destacar petits detalls que sovint pots perdre de vista quan passeges entre riuades de turistes. El monestir de Sant Pere de Besalú va tenir una època d’esplendor en què, fins i tot, va dependre directament de la Santa Seu. I això es nota, especialment en la qualitat de les escultures. L’aparent sòbria façana està dominada per un gran finestral, on no hi ha més animals perquè no hi cabrien.
Històries gràfiques
A l’Edat Mitjana, la cultura es trobava concentrada als monestirs, en mans d’unes poques persones privilegiades. En general, la gent del poble era analfabeta. Coneixien el que escoltaven i veien a l’església. Per aquest motiu les representacions pintades o esculpides, venien a ser com una revista del cor, on s’explicaven fets bíblics, vides de sants i conductes a seguir o evitar.
Els escultors medievals treballaven les seves obres de manera que quedés molt clar el missatge, exagerant o manipulant el que consideressin oportú. Tingues en compte que en aquells temps hi havia un extens imaginari que tothom coneixia: animals, monstres, flors… Tot tenia un significat que ara hem de fer un esforç per entendre.
Simbolisme animal
El bestiari medieval va ser una herència de les cultures grega, romana i bizantina. El romànic convertí l’estètica pagana, atorgant als animals —reals i imaginaris— diverses propietats per tal d’ensenyar o advertir.
Seguidament, observa la façana principal. A banda i banda de l’única finestra hi ha dos lleons amb cara de pocs amics que semblen vigilar la porta. I així és! El lleó, rei dels animals, representa la força i la noblesa. Normalment, se situen a l’entrada del temple, com a vigilants.
Per algun motiu que desconec, els representaren ben amunt, observant tota la plaça, espai que havia estat un cementiri. Els lleons no impedeixen l’accés a l’interior del monestir de Sant Pere de Besalú, només t’avisen que estàs a punt d’entrar dins un recinte sagrat per tal que t’asseguris de fer-ho com cal. Perquè, si no entres com és degut, passarà el que veus que estan fent: trepitjar-te i devorar-te.
Combatre el mal
El lleó de l’esquerra té entre les potes del darrere un altre felí, animal nocturn i, per tant, representació de tot allò que és dolent. Però a més, hi ha un ésser, entre humà i animal, que hi ha qui l’associa amb un mico. Aquest simi era considerat una caricatura grotesca de l’ésser humà. Aquí, a més, amb les cames obertes i ensenyant el patracol, està directament associat amb la luxúria.
Atrapat per les potes del davant hi ha un altre animal que no esbrino què pot ser. Si és una llebre, és símbol d’aspectes negatius donada la seva promiscuïtat. En cas que sigui una cabra, s’identifica amb el dimoni.
Atemorir el personal
El lleó de la dreta tampoc es queda enrere espantant el personal. Fins i tot, sembla més ferotge. Però, per què no sembla un lleó? Pensa que en aquells temps, mai havien vist un lleó de veritat —a la Garrotxa no n’hi ha! S’havien de refiar de dibuixos i descripcions, que els havien arribat de la mà de tercers que, de fet, tampoc els havien vist en la vida.
Amb les potes del davant, trepitja un home amb barba. Curiosament, el cos recorda el d’una serp, símbol inequívoc del mal. Les potes del darrere han atrapat un petit felí, probablement un gat, símbol de la nit, del mal i la traïció. Entre l’un i l’altre, tot i estar incomplet, sembla haver-hi una altra bèstia. Sense cap fonament, jo diria que es tracta d’un gripau, animal que mora si el sol el sorprèn desprevingut.
Tot plegat era com dir: o et penedeixes dels teus pecats abans d’entrar a la casa de Déu, o mira tot el que et passarà. Pots imaginar quina por feia tot aquest simbolisme al segle XII?
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Monestir de Sant Pere: larutadelesduesabadies.wordpress.com
- El bestiari ocult del MNAC: museunacional.cat
- Bestiario medieval: arteguias.com
- Història de l’educació: wikiwand.com
- Bestiario mitológico medieval, per V. Andrei
