Aquarel·la del Parc Central del districte de Nous Barris a Barcelona.

L’aigua corrent fa viure la gent

El Parc Central de Nou Barris i l’aqüeducte de Dosrius.

Amb la industrialització, a mitjans del segle XIX, les ciutats van experimentar un fort creixement pel qual no estaven preparades. L’augment de la població va implicar una necessitat de béns bàsics, com l’aigua.

Tot i estar entre el Besòs i el Llobregat, Barcelona necessitava aigua potable, lluny de les indústries, que sovint contaminaven els pous. I aquí és on va començar la carrera per veure qui es feia amb el monopoli.

reflexes de l'Aqüeducte de Dosrius. Parc Central de Nou Barris. Barcelona

Una de les empreses va presentar l’ambiciós projecte de portar l’aigua des dels aqüífers de Dosrius, al Maresme. Però els promotors es van quedar encallats econòmicament davant aquesta tasca faraònica.

Les obres les van reprendre uns altres industrials, que també van fer fallida. Finalment, una companyia privada belga aconseguí la llicència per acabar la conducció, deu anys després d’haver-se iniciat.

Passarel·la de fusta de l'Aqüeducte de Dosrius. Barcelona

La canalització anava fins a Mataró i d’allà, travessant valls, turons, rius i rieres passava per totes les poblacions del Maresme fins a Barcelona, a l’actual Parc de les Aigües, on s’instal·laren els dipòsits.

Aquarel·la del Parc Central del districte de Nous Barris a Barcelona.

L’aqüeducte

D’aquesta descomunal infraestructura, de prop de 40 quilòmetres, encara perduren alguns testimonis, com l’aqüeducte que s’ha integrat al Parc Central de Nou Barris, a Barcelona.

Estructures de fusta flotant al llac de l'Aqüeducte de Dosrius. Parc Central de Nou Barris. Barcelona

Prenent com a base la forma triangular, aquest parc, el segon més extens de Barcelona, salva el fort desnivell a base de parterres, talussos i estanys.

Un parc divers

Fent una passejada, per aquest pulmó verd, anem trobant alguns elements històrics del barri, com l’edifici de l’antic Institut Mental, que actualment acull diversos equipaments.

Porxades de l'antic Institut Mental. Nou Barris. Barcelona

El parc va ser projectat pels arquitectes i paisatgistes Carme Fiol i Andreu Arriola, autors entre d’altres, del parc de l’Estació del Nord o el Mirador del Migdia a Montjuïc, tots dos a Barcelona.

També van dissenyar les característiques pèrgoles de fusta, elements escultòrics que serveixen alhora de punts d’enllumenat.

Pèrgoles de fusta al Parc Central de Nou Barris. Barcelona

Tanmateix, el parc té més gràcia a la primavera, amb tot ben verd i si els brolladors estan en funcionament.

Reflexes al llaca del Parc Central de Nou Barris. Barcelona

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situacióveure el mapa

Saber més

Què veure a prop