Monument a Ildefons Cerdà a Centelles.

El monument a Ildefons Cerdà a Centelles (Osona).

Són molts els teòrics que han imaginat la ciutat ideal. I només uns pocs han arribat a poder fer realitat el seu projecte. El nom que sovint ens ve al cap és el d’Ildefons Cerdà, qui va fer la reforma urbanística del barri de l’Eixample de Barcelona.

Aquest enginyer, nascut el 1815 a Centelles, s’hagué d’enfrontar al seu pare, qui volia que el xicot fes la carrera eclesiàstica. Durant tota la seva vida va tenir problemes familiars, de salut, d’incomprensió i d’impagaments, que finalment el dugueren a la ruïna. Un segle després d’haver mort, fou reconegut el seu gran llegat. Tard, però la glòria arriba.

Però, abans de ser enginyer cap al 1950, Cerdà havia estat jurista, militar i també polític, arribant a president de la Diputació de Barcelona. A més de la reforma urbanística de Barcelona, també participà en les obres del primer ferrocarril Barcelona-Mataró.

En just reconeixement, el 2010 s’inaugurà un monument a l’entrada de la seva vila natal. Executada amb metall, l’escultura de l’enginyer a mida gegantina, assenyala amb un dit al cel i amb l’altre a terra, mentre fa una gran passa damunt una base de formes circulars.

Aquarel·la amb una vista de l'escultura dedicada a Ildefons Cerdà. — Monument a Cerdà.

Captar l’instant

El monument a Ildefons Cerdà a Centelles, de gran impacte visual, mereix una acurada observació per apreciar el virtuosisme amb què ha estat treballada, jugant amb els espais buits i plens amb gran mestria. Tot i això, sorprèn l’aire altiu i una mica arrogant de la figura, que vagament m’ha recordat l’escultura d’un antic líder comunista que he vist a internet.

Segons l’autor, Jordi Díez, el conjunt mostra el moment precís de tot el que li passa pel cap a l’enginyer quan té la idea de planificar l’Eixample barceloní. La cúpula emergent damunt la qual es troba, vindria a significar la voràgine en què aquesta idea neix. Potser sí.

Nascut a Valladolid el 1966, Díez ara viu i treballa a Centelles. En la seva obra, més aviat figurativa, actualment utilitza el metall, tot i que anteriorment havia treballat la fusta, la pedra i el fang.