Itinerari per Ascó.
Sembla que als pobladors de l’antiguitat els va agradar l’actual terme d’Ascó, ja que s’han trobat nombrosos vestigis. Al segle VIII, els àrabs s’apoderaren de tot l’Ebre i aquesta població va viure una època d’esplendor.
Respecte a l’origen del topònim d’Ascó, com molts altres dels voltants, té tantes hipòtesis, que ningú es posa d’acord.
Amb la Reconquesta, Ramon Berenguer IV posa el castell a disposició de l’orde dels Templers, fins que amb la dissolució de l’orde, van ser els cavallers Hospitalers qui van senyorejar a la vila. La seva presència està representada a l’escut amb la creu de Malta.
Conversió forçada
En un principi es permet als sarraïns viure dins la població i conservar les seves possessions i cultura. Els carrers més antics, estrets, foscos i costeruts, encara delaten la seva presència. Fins que al segle XVI, van ser obligats a convertir-se al cristianisme i poc després, expulsats per ordre de Felip II, ja que va considerar que no eren autèntics fidels.
D’aquesta manera, la vila quedà pràcticament despoblada.
Un sant del poble
Un segle més tard nasqué aquí en Josep Andreu Sans, fill de pagesos. Sota el nom de Pere Màrtir arribaria a ser missioner i bisbe a la Xina d’on ja no tornaria, perquè li van tallar el cap. En aquell temps, Xina es trobava en plena transformació i la nova dinastia Qing havia imposat una rígida doctrina moral.
Més o menys per aquesta època, s’amplia l’església, dedicada a Joan Baptista. Fruit de diverses remodelacions que l’han deixat encaixonada entre habitatges, costa apreciar l’estructura. Contràriament al que succeí a la majoria de poblacions, el temple no es va construir damunt l’antiga mesquita.
Atenció hospitalària
També es construeix l’hospital, que s’ha d’entendre com un lloc on es donava hospitalitat, és a dir, allotjament, menjar i atenció a pelegrins, malalts, pobres i comerciants de pas. L’edifici actual és el resultat d’una profunda remodelació posterior.
Els carrers conserven habitatges del segle XIX, quan Ascó deixa d’estar sota el domini hospitaler. Poc temps després, arriba el ferrocarril.
Prefereixo no entrar a parlar de la guerra civil ni de la central nuclear, perquè les xarxes en van plenes. Així que finalitzo aquí aquest itinerari per Ascó.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Història: asco.cat
- La toponímia asconenca
- L’església: wikiwand.com
- Què visitar: ascoturisme.cat
- Pere Sans: blocjosepm.blogspot.com
- Crónicas misioneras… China a fines del siglo XVII, per M. Torres
Molt bon reportatge i molt útil el resum de la informació!