Cremar abans d’entrar
Molt s’ha escrit sobre el setge i la conquesta de Sagunt per part de l’exèrcit romà. Però ben poc he trobat dels seus inicis a la prehistòria i l’època ibera. Aquest és un brevíssim itinerari per Sagunt descobrint la història i el patrimoni d’aquesta ciutat.
La fortalesa
El primer que fem en arribar a la part antiga és aparcar i agafar el trenet que ens estalvia la curta però forta pujada fins al castell.
Entrem al recinte fortificat que avui -2022- sembla més abandonat de quan va ser conquerit per Anníbal ara fa vint-i-tres segles.
Tot i ser Monument Nacional des de 1931, la desídia per part de les grans institucions sembla haver girat l’esquena al principal testimoni històric de Sagunt.
En primer lloc, sorprèn la impensable grandària d’aquesta fortalesa. Però s’entén en veure l’estratègica situació, amb unes vistes que dominen 360 graus de la comarca del Camp de Morvedre.
Així va començar
Les restes que ara pots veure són el resultat del pas de diverses civilitzacions. Cinc-cents anys abans de la nostra era, els ibers construïren les primeres muralles i l’indret l’anomenaren Arse.
El nucli va prosperar que no vegis, culturalment i econòmicament. Per la seva situació estratègica i comercial, va acabar essent una colònia grega aliada de Roma. Tot i que es trobava al límit, formava part de l’imperi cartaginès -els famosos púnics-. Com veus, una situació políticament complicada.
Fins que un dia, el militar cartaginès Anníbal, amb ganes de poder i odi envers els romans, va anar contra Sagunt. La ciutat va demanar ajuda a Roma, però el gran imperi va fer cas omís.
Després de vuit mesos d’assetjament, Anníbal va entrar a la ciutat el 210 a.n.e. i es va trobar amb no res. Segons diu la llegenda, per tal de no rendir-se ni deixar res a l’invasor, els habitants van calar foc a la ciutat sacrificant-se ells també.
Guerres i més guerres
Amb la conquesta de la ciutat, els romans es van empipar de valent i és així com s’originà una guerra contra els cartaginesos -o púnics-, coneguda com a Segona Guerra Púnica (ah, això et sona de BUP, oi?).
Set anys més tard, la ciutat era conquerida pels romans i passava a dir-se Saguntum. D’aquella època es conserven nombroses restes i inscripcions, algunes de les quals pots visitar en una mena de museu que sembla no haver canviat des de fa cinquanta anys.
Doncs bé, els romans s’hi van estar durant prop de nou segles, fins que el 713 els àrabs conqueriren tan important assentament i l’anomenaren Morvedre, que vol dir murs vells.
El 1239 passaria Jaume I i faria fora els musulmans. El segle XIX els francesos prendrien la ciutat i reforçarien els murs. Quan tornà a mans nacionals, es rebatejà amb l’antic nom de Sagunt.
Baixem a la ciutat
El primer que veiem només sortir del castell és el teatre. Construït al segle I durant l’ocupació romana, el que veus ara és el resultat d’una més que qüestionable restauració duta a terme els anys noranta del segle XX.
Als peus de la muralla, molt a prop de l’entrada de la fortalesa hi ha l’antiga necròpolis jueva. Es creu que aquesta comunitat s’establí a Sagunt a partir del segle I. El cementiri va estar en ús fins al segle XIV.
Pots baixar per qualsevol caminet o carrer fins on es troba l’ermita de Santa Magdalena, epicentre d’un dèdal d’estrets carrerons i portals que formen el Barri de la Jueria.
Tan important va ser aquesta comunitat jueva que fins al segle XIII alguns dels seus habitants van exercir càrrecs públics.
El decret signat el 1492 pels Reis Catòlics va obligar a abandonar el país els prop de 700 jueus que hi vivien.
El centre espiritual
Continuem avall pel carrer del Castell. Pots visitar el Museu Històric on s’exposen peces trobades a les excavacions arqueològiques
I així arribem a l’església de Santa Maria. En realitat està dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu.
L’edifici es va començar a construir al segle XIV, però com sol passar, va estar en obres durant quatre segles. El campanar es va finalitzar al segle XX. Amb tant de temps fent i desfent és lògic que vegis una bona barreja d’estils.
El lloc triat no és casual, ja que aquí hi havia la mesquita. Durant el període conegut com a Reconquesta era habitual substituir les mesquites per esglésies, com una manera visible d’imposar el nou poder.
Els Berenguer i la Diana
Pugem pel carrer del Sagrari i aviat s’alça davant nostre la Casa dels Berenguer, un casal del segle XIV molt restaurat que acull el centre d’interpretació de la ciutat.
A la part alta hi havia les golfes on al segle XVIII es criava el cuc de seda.
Un espai buit amb un mur al costat constitueix l’anomenat temple de Diana. És l’única construcció -bé, el que queda-, que es va salvar de les destrosses d’Anníbal.
El calvari
Tot i que hi ha ermites i capelles pràcticament a cada carrer, a l’itinerari per Sagunt només en destacaré una.
Antigament hi havia tres calvaris. Aquest es va edificar durant el segle XIX damunt l’antiga pedrera d’on, ja des del temps dels ibers, va sortir el material per a construir el castell.
El conjunt, completament emblanquinat, es troba coronat per l’ermita de la Verge de la Soledat, del segle XVIII i pintada d’un llampant color safrà que, pel que he llegit és tal com era en un inici.
Els plafons ceràmics són actuals. Imagino que es devien degradar o potser van desaparèixer durant la Guerra Civil.
Tan bucòlic és aquest indret que el 1910 Santiago Rusiñol el va pintar repetidament. Pocs anys abans també el va pintar el modernista Josep Nogué Massó amb una bonica llum.
Carrers amb nom
Continuem aquest itinerari per Sagunt i baixem pel carrer Mossèn Torralba, qui dedueixo que es tracta de Vicent Torralba. Nascut al segle XVI, va oficiar a València on va presenciar nombrosos fets històrics que va recollir en un voluminós manuscrit.
A continuació seguim pel carrer de n’Amàlia Danés, qui el 1920 va aconseguir que s’habilités un nou edifici com a Asil dels Desemparats en aquesta ciutat.
Seguidament, tombem pel carrer de la Penya Esvaradora, una institució saguntina dels anys cinquanta de caràcter festiu i humorístic. També prenia part en la vida cultural i realitzava emissions de ràdio en valencià, certàmens de poesia, corals.
En alguns llocs encara es poden veure plafons ceràmics -molt desgastats- col·locats per aquest organisme, que senyalitzen indrets i edificis històrics.
Una església d’esglésies
Creuem la plaça dels Tarongers i tombem pel carrer dels Cavallers. Aprofitem per anar veient l’església de Santa Maria per tots costats.
Es tracta d’una església arxiprestal, que vol dir que té sota la seva jurisdicció un grup de diverses parròquies municipals.
Probablement, la seva monumentalitat és causada per aquest fet, tot i que la Guerra Civil la va deixar molt malmesa.
El centre social
Per acabar aquest itinerari per Sagunt ens dirigim a la plaça Major.
Durant l’edat mitjana el centre neuràlgic situat dins el castell es desplaça fins a aquest punt. Aquí tenia lloc el mercat setmanal. Sota les arcades encara s’observen columnes amb materials reaprofitats de l’època romana.
Al número disset pots veure el portal amb l’escut reial de l’Almodí, edifici on s’emmagatzemava el gra.
L’Ajuntament es troba on hi havia la porta principal de la muralla. L’església s’alça a l’altre extrem, davant de la Comunitat de Regants, una corporació creada el 1900, encarregada de distribuir l’aigua de rec en un entorn on és un bé escàs.
I aquí finalitzem aquest breu itinerari per Sagunt. Desitjo que t’hagin entrat ganes de conèixer aquesta històrica ciutat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- El castell: valenciabonita.es
- Història de Sagunt: upv.es – saguntomorvedre.wordpress.com – mural.uv.es
- El castillo romano de Sagunto: una historia milenaria descuidada …, per F. Bono
- El teatre romà: wikiwand.com
- Cementiri jueu: rutasjaumei.com
- Barri de la Jueria: aytosagunto.es
- Museu Arqueològic: ceice.gva.es
- El campanar: campaners.com
- Viejas mezquitas, nuevas iglesias… per A. Pérez
- Església parroquial de Santa Maria nanopdf.com
- Casa dels Berenguer: saguntoturismoblog.wordpress.com
- Temple de Diana: comunitatvalenciana.com
- Les ermites de Sagunt: saguntoturismoblog.wordpress.com
- El calvari vist per Josep Nogué: artsandculture.google.com
- El calvari vist per Rusiñol: commons.wikimedia.org – santiago-rusinol.blogspot.com
- Les memòries curioses (1609-1651) de mossèn Vicent Torralba, per A. Ferrando
- La plaça Major: rutasjaumei.com
Certament m’has fet entrar ganes d’anar a Sagunt. Ignorava totalment que tenien un castell. En la meva opinió avui t’has lluït amb les il·lustracions. Bravo per l’aquarel·leta! I les fotos també m’agraden molt.
Moltes gràcies! M’alegra saber que t’ha agradat tot. Realment el castell de Sagunt és immens i domina un paisatge infinit. Això si, fa pena veure la deixadesa en que es troba.