Camp de l'Arpa, Barcelona,

Del riu a la muntanya

Tercer itinerari pel Camp de l’Arpa.

Seguim descobrint aquest interessant barri. Ara enfilem pel carrer del Freser -un afluent del riu Ter- i entrem a la plaça de Sant Josep de Calassanç. Nascut al segle XVI a l’Aragó, en Josep va ser un sacerdot, fundador de les Escoles Pies per donar ensenyament gratuït a nens sense possibilitats.

Plaça de Sant Josep de Calassanç. Tercer itinerari pel Camp de l’Arpa al districte de Sant Martí.

A la plaça, remodelada a principis dels 90 del segle passat, hi havia unes populars tortugues de pedra on els nens jugaven. Per tal de conservar aquest record, s’instal·là l’escultura ‘Llar per a la tortuga dels vuit anells’ obra de l’artista mallorquí Joan Bennàssar.

Escultura de Joan Benassar titolada Llar per a la tortuga dels vuit anells.
Els anells de la tortuga.

El punt zero

Abans de marxar, mirem la cantonada arrodonida on acaba el carrer Rogent. És en aquest punt on se situa la pedra que va originar el conflicte pels límits territorials i que acabà donant nom al barri.

La històrica cantonada amb el carrer Rogent. Tercer itinerari pel Camp de l’Arpa al districte de Sant Martí.

A l’altre costat de la plaça hi ha un bloc d’habitatges construït el 1961. La façana és gairebé simètrica i amb tocs de color blau. La influència de l’estil racionalista, sorgit vint anys abans, encara es fa notar en l’ordenació de l’espai i la creació d’espais lluminosos, tot utilitzant materials com el vidre, el ciment i el metall.

Bloc racionalista del 1961. Tercer itinerari pel Camp de l’Arpa al districte de Sant Martí.

Un carrer d’un altre temps

A pocs metres, una fosca entrada ens condueix al passatge de Catalunya, un carreró on el temps sembla haver-se aturat. Primerament cal obviar l’edifici-pantalla que el tapa.

Tercer itinerari pel Camp de l’Arpa al districte de Sant Martí. Contrapicat d'un celobert.
Cel tancat.

Un cop dins, ens trobem amb la sorpresa de dues rengleres de cases baixes construïdes els anys vint del segle passat amb un estil molt similar.

Quan el barri va entrar de ple dins la industrialització, es va fer necessària la construcció d’habitatges per acollir la població obrera. Aquest és un dels diversos passatges que trobareu mig amagats en aquest barri i que van escapar de les illes d’Ildefons Cerdà.

A la façana d’una de les cases hi ha un plafó ceràmic on es veu una noia que observa un hidroavió que aixeca el vol. Aquest disseny, present en altres edificis de Barcelona i Madrid, formava part d’un conjunt. Entre altres, hi ha una noia vora el mar amb una barca de pescadors i una senyora llegint a la platja amb una nena al costat, tot amb una deliciosa estètica anys vint.

Plafó ceràmic art-déco, que representa una noia veient com s'enlaira un hidroavió. Tercer itinerari pel Camp de l’Arpa al districte de Sant Martí.
Els feliços vint.

Moltes d’aquestes cases van ser projectades per Josep Alemany, que en aquesta època era també l’arquitecte municipal de Santa Coloma de Gramenet. Entre les seves obres més conegudes, potser us sonen la façana d’El Molino o el desaparegut Camp de les Corts.

Esgrafiat damunt una porta al passatge de Catalunya. Tercer itinerari pel Camp de l’Arpa al districte de Sant Martí.

La fonda

Sortim per l’altre costat del passatge i entrem als jardins de Can Miralletes, única masia que queda a l’Eixample. A més de l’ús agrari, era utilitzada com a fonda pels viatgers que passaven per aquí.

Finestra de la masia de Can Miralletes.

El parc, únic espai verd d’aquest barri, ocupa els antics camps dedicats al conreu i està format per plantes autòctones i una llarga pèrgola.

Pèrgola als Jardins de Can Miralletes. Tercer itinerari pel Camp de l’Arpa al districte de Sant Martí.

Indústria reciclada

Seguint per carrer de la Indústria, arribem a l’antiga fàbrica de plàstics Alchemika, que actualment acull diversos serveis públics.

Tercer itinerari pel Camp de l’Arpa al districte de Sant Martí. Rètol de la fàbrica Alchemika.
La cultura del plàstic.

El primer edifici el va projectar Francesc Mitjans per a l’empresa tèxtil Bonaventura Costa. Pocs anys després, es va reestructurar per acollir la fàbrica de plàstics, que es va fer famosa amb un pal per fregar anomenat Mik.

Francesc Mitjans, més conegut per ser l’autor del Camp Nou o del gratacel del Banc de Sabadell, també va projectar a Barcelona nombrosos edificis d’estil racionalista per a un públic benestant.

Tercer itinerari pel Camp de l’Arpa al districte de Sant Martí. Finestres de l'antiga fàbrica Bonaventura Cosat.

Travessant el carrer de Trinxant -cognom de l’antic propietari d’aquestes terres-, podem veure més instal·lacions de l’antiga fàbrica tèxtil, com la xemeneia i l’altíssim dipòsit d’aigua.

Tercer itinerari pel Camp de l’Arpa al districte de Sant Martí. Xemeneia de l'antiga fàbrica tèxtil.

País de concòrdia

Baixem pel carrer del Fresser i a continuació entrem al carrer de la Nació. Agradi o no, aquesta ‘nació’ fa esment a l’espanyola. Quan, a finals del segle XIX el barri s’agregà a Sant Martí, el carrer s’anomenà de la Concòrdia, tot molt correcte. El problema és que ja hi havia un carrer amb aquest nom, així que li posaren la Internacional. Més tard, el règim decidí batejar-lo un nom més patriòtic.

Resulta ben curiós trobar un micro oasis amb palmeres, entaforat en un espai mort.

Jardí improvitzat en un petit solar.
La selva urbana.

No us perdeu els nombrosos habitatges anònims i discrets, que ens parlen d’un passat, potser no esplendorós, però si ‘apanyat’.

Mènsula floral sota un balcó.
Floració sota els cables.

Història d’amor

Girem pel carrer Joan de Peguera i baixem pel de l’Eterna Memòria. Aquí ens aturem. El Camp de l’Arpa té noms de carrers ben curiosos: Amargor, Sospir, Enamorats, Pistó o Robacols. Però aquests dos carrers tenen una tendra història d’amor al darrere.

Joan Antoni de Peguera i Bayllet era el darrer descendent d’un llinatge de nobles, que posseïa nombroses propietats. Va morir sense descendència, vuit anys més tard de casar-se amb la Maria. Van passar deu anys i la vídua va decidir que ja en tenia prou de dol i es tornà a casar.

Tot i això no va oblidar el seu primer amor. Per aquest motiu, quan els terrenys del barri es van parcel·lar, va demanar posar el nom del primer marit a un carrer i Eterna Memòria a l’altre. Hagués estat bé preguntar al segon marit què en pensava del tema.

Tercer itinerari pel Camp de l’Arpa al districte de Sant Martí. Carrer de l'Eterna Memòria.
La persistència de la memòria.

Uns metres més avall, el carrer pren el nom de la Muntanya, en record de quan el barri era més extens i rebia aquest nom.

Finalitzem aquí aquest tercer itinerari pel Camp de l’Arpa. No us perdeu el darrer article.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop