Del metge al sant

Quart itinerari pel Camp de l’Arpa.

En aquesta darrera part, girem pel carrer del Degà Bahí. Nascut a Blanes el 1775, Joan Francesc Bahí va ser un metge, botànic i militar qui, entre altres mèrits, reconstruí el Jardí Botànic de Barcelona. El 1821, durant l’epidèmia de febre groga a la Barceloneta, va tenir la genial idea d’aïllar el barri, cosa que va caure com un tro i va haver de fugir davant les amenaces.

Montserrat a la façana

En aquesta cantonada trobem la casa Juan Sellarés, un edifici que no sé ben bé com classificar. Els balcons arrodonits, el trencadís sota el ràfec i l’estucat de la façana que imita les muntanyes de Montserrat, fa que ens l’hàgim de mirar dues vegades.

Va ser projectat el 1927 per Josep Masdéu, que ja has vist abans amb un habitatge ben diferent. Per tant l’hauríem d’incloure dins el corrent noucentista.

Quart itinerari pel Camp de l’Arpa. Balcó de la Casa Juan Sellarés.
Montserrat al cim.

Uns metres més avall del carrer Muntanya pots admirar un interessant edifici modernista.

Edifici modernista al carrer Muntanya.

Si segueixes el carrer Degà Bahí cap a l’esquerra, trobaràs discrets habitatges, alguns necessitats d’una urgent renovació, que paga la pena de gaudir, abans no desapareguin sota l’especulació.

Quart itinerari pel Camp de l’Arpa. Portal al carrer Degà Bahí.
Una porta a un altre món.

Cooperatives

A continuació, baixem pel carrer de Fontova. El barceloní Lleó Fontova va ser un actor i autor teatral d’èxit a mitjans del XIX.

Al número 12 trobem l’antic local de la Cooperativa Antiga del Camp de l’Arpa. Aquest establiment fundat a mitjans del segle XIX tenia com a objectiu comprar queviures a l’engròs per vendre’ls als socis a un millor preu. Més tard es reconvertí en associació cultural.

Cooperativa Antiga del Camp de l'Arpa.

A pocs metres, al carrer de Mallorca, tens La Formiga Martinenca, una altra societat cooperativa centenària, creada per iniciativa d’un grup de veïns. A la façana llueix el símbol de l’entitat: una formiga envoltada de blat.

Dovella de la societat cooperativa La Formiga Martinenca.

La plaça del metge

Més per curiositat que per l’interès artístic, fem una petita volta i ens acostem a la propera plaça del Doctor Serrat. Un monument que passa desapercebut, recorda la figura de Manuel Serrat un metge del districte de Sant Martí, que a finals del XIX es va saber guanyar l’estimació dels veïns. També va ser president del Foment Martinenc i regidor de l’Ajuntament de Barcelona

En un extrem de la plaça hi ha una font de ferro colat. Va ser dissenyada el 1877 per l’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias. Es va convertir en un model molt popular, ja que és present a molts indrets de la ciutat.

Al segle XIV es van posar en funcionament les primeres fonts, que eren de pedra. Amb el temps s’instal·laren per tota la ciutat, fins que amb la industrialització de mitjans del XIX, es produïren en sèrie models de ferro colat com aquest i amb altres dissenys. Pensa que fins als anys trenta del segle passat bona part de la població encara no tenia aigua corrent.

Quart itinerari pel Camp de l’Arpa. Font de la plaça del Doctor Serrat.

Baixem pel carrer Antic de Bofarull. Nascut a Reus el 1821, Antoni de Bofarull va ser un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg. Treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i no va parar fins a aconseguir restablir el certamen literari dels Jocs Florals.

Quan hi havia horts

Finalment, des del carrer de València acabarem aquest quart itinerari pel Camp de l’Arpa, en un indret que sembla fóra de lloc. Es tracta del carrer de l’Arc de Sant Sever. Amb només cinquanta metres, de carrer en té ben poc. Però d’història en té la que vulguis. A la vora del Rec Comtal que passava per aquí, hi havia molins que aprofitaven el cabal d’aigua i també cases, com aquestes, que aprofitaven el canal per regar els seus horts.

Quart itinerari pel Camp de l’Arpa. Placa del carrer Arc de Sant Sever.
La persistència de la memòria

El nom podria procedir d’una antiga capelleta que segurament hi havia aquí. Tot i que hi ha diversos sants amb el nom de Sever, intueixo que es tracta de qui la llegenda -que no la història- afirma que va ser bisbe de Barcelona al segle IV. Amb la persecució dels cristians, el detingueren i li van clavar un clau al cap.

Aquarel·la del carrer de l'Arc de Sant Martí de Barcelona.
Carrer de l’Arc de Sant Sever.

Una observació final: t’has adonat que la major part de fets, personatges i edificis corresponen al segle XIX? És el moment en què el barri ja no va poder aturar el progrés i va deixar de ser eminentment agrícola per donar pas a la industrialització.

Quart itinerari pel Camp de l’Arpa. Reixa al carrer de l'Arc de Sant Sever.
Passat i present.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Encara no hi ha comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).