El cronista Ramon Muntaner.
La manipulació informativa és més antiga que la samfaina. Es diu que Heròdot fou el pare de la mentida, perquè barrejava fets reals i mites populars. Abans i després que ell, moltes altres persones han modificat fets històrics o, simplement, els han inventat, normalment per tal d’enaltir o enfonsar algú.
L’atenenc Onomàcrit, un contemporani d’Heròdot, també ha passat a la història pels documents que falsificà. Altres exemples més recents poden ser el frare Joan Gaspar Roig i Jalpí, un cronista del segle XVII de la Corona d’Aragó conegut per falsificar diversos documents, així com Lupián de Zapata, un altre clergue del segle XVII acusat de falsificar documents històrics.
Doncs aquí et presento en Ramon Muntaner, nascut al segle XIII en una casa de la Plaça Gran de Peralada (Alt Empordà) de qui es posen en dubte la veracitat dels fets que narrà.
El cronista
En Ramon neix amb una flor allà on el cos toca la cadira. És fill d’un burgès i sovint veu passar la reialesa per casa seva. Ja fa un temps que Catalunya i Aragó van de la maneta fent conquestes a tort i a dret. València i Balears encara són musulmanes.
Amb vint anys toca el dos, poc abans que els almogàvers, mercenaris aragonesos, massacrin la vila i li calin foc. Aquest és un dels diversos episodis narrats per Muntaner, sobre el qual hi ha discrepàncies de com va passar realment.
Cul inquiet
Ramon Muntaner va fer de tot: fou militar, administrador i polític. De fet, prengué part en la conquesta de Menorca el 1286 i acompanyà Roger de Flor el 1302 en l’expedició fins a l’Imperi Bizantí. Arran d’aquest darrer episodi fou destinat a l’illa de Gerba com a governador. Seguidament, la Casa Reial l’encarregà de vetllar pel trasllat de l’infant Jaume -futur Jaume III de Mallorca- des de Sicília fins a Perpinyà. Tingué altres missions, però ho deixarem quan morí a Eivissa el 1336 mentre era administrador de justícia.
Això no obstant, la principal raó de ser recordat, és el seu vessant de cronista. Una mena de reporter, vaja. El fet de saber llegir i escriure li obrí moltes portes en un temps en què la cultura era en mans de quatre privilegiats.
Des del bressol
La seva Crònica comprèn des de la concepció de Jaume I el 1207 -la qual, evidentment no va presenciar-, fins a la coronació d’Alfons IV d’Aragó, el 1328. Això sí, ignorant o tergiversant fets per tal de remarcar la superioritat dels monarques del casal de Barcelona que ocupaven els trons d’Aragó.
En la seva obra, escrita en un estil proper a les novel·les de cavallers, deixa els catalans com a herois suprems i a la resta com a poc menys que vàndals. Del que no hi ha cap dubte és que Muntaner visqué moltes experiències i molt intensament. Ho explica amb tan gran entusiasme i ingenuïtat què, fins i tot les pitjors barbaritats protagonitzades pels almogàvers, no ens escandalitzen.
No entraré a parlar de la seva vida ni obra, ja que ha estat objecte d’estudi per altres persones més qualificades que jo.
Exceptuant l’aquarel·la del portal del Comte, les fotografies han estat preses a la plaça Gran de Peralada, espai que Muntaner devia veure diàriament.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça Gran, Peralada
Saber més
- Veritat i literatura a les cròniques…, per L. Badia
- Els temps dels almogàvers: mhcat.cat
- Ramon Muntaner, una crònica: cat.elpais.com
- Ramon Muntaner: escriptors.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: