Els edificis escolars projectats per Jeroni Martorell en temps de la Mancomunitat.
Hi ha vegades que penses ‘això ja ho he vist abans’. Els francesos, que no necessiten més per posar noms a les coses, li van dir ‘déjà-vu’. I tan amples que es van quedar.
Doncs bé, després de visitar recentment els antics edificis escolars de Calella, Vilassar de Dalt i Sant Joan de les Abadesses, he tingut aquest sentiment d’haver vist abans el mateix.
Tots tres van ser projectats per Jeroni Martorell, un prolífic arquitecte noucentista, durant l’etapa de la Mancomunitat de Catalunya.
Edificis públics
Però aquests no són els únics edificis escolars projectats per Jeroni Martorell. Aquest arquitecte també va deixar també la seva empremta inconfusible als centres docents de Ribes de Freser, Granollers, Argentona, Súria, Olesa de Montserrat o Torroella de Montgrí, entre d’altres.
Així mateix, aplicant similar criteri, trobem altres edificis públics com mercats, biblioteques i escorxadors, amb el perfil sinuós a les portes i finestres i idèntics pinacles la teulada.
Construint cultura
“Vinguen museus, vinguen acadèmies, vinguen exposicions, vinga educació, vinga cultura…”. Les exaltades paraules d’Eugeni d’Ors, engrescant a escampar arreu la cultura i el coneixement, van trobar un bon camp durant aquesta curta etapa política.
És un moment en què els edificis escolars, generalment de lloguer, es troben en un estat deplorable. Per progressar era necessari començar des de la base. Es posà en marxa una gran reforma pedagògica que tenia en compte les noves mesures higièniques, prenent en consideració la il·luminació i la ventilació.
Separats com toca
Separació per sexes, agrupament per edat i cultura, situació assolellada de l’edifici, lluny de possibles llocs d’infecció -com clavegueres i estanys- i patis espaiosos van ser algunes importants normatives, que van estar vigents fins a la Segona República.
Com que no era un temps de bonança econòmica, molts municipis s’endeutaren demanant crèdits per poder finançar les noves construccions. Molts van recórrer al mecenatge de particulars qui, a canvi de la seva generositat reforçaven el seu prestigi i pretenien així, ser millor acceptats pel poble.
Els edificis, sovint responien a un plantejament simètric. Al centre s’hi instal·lava la casa de la vila o les dependències comunes, com la biblioteca o despatxos. A banda i banda, hi havia els pavellons per a nens i per a nenes. De vegades, als extrems s’hi edificaren les cases per als mestres.
Tot i que els projectes havien d’ajustar-se a les directrius signades per Jeroni Martorell i Lluís Planes, algunes autoritats locals van fer una mica el que van voler, com per exemple no construir les aules per a nenes, sostenint que aquestes ja tenien les escoles de monges.
Molt més que un arquitecte
Nascut a Barcelona el 1876, Jeroni Martorell es va formar a la vora dels grans arquitectes modernistes, com Lluís Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch.
Va viatjar per Europa, fet que li va permetre estar al dia dels nous corrents artístics, especialment pel que fa a l’urbanisme. El seu estil va anar virant cap a un llenguatge més neoclàssic, concebint unitàriament l’edifici i la seva integració dins l’entorn urbà.
Però la seva gran tasca va ser la defensa i conservació del patrimoni arquitectònic. A més de la catalogació i divulgació dels monuments històrics i artístics, va dur a terme nombrosos projectes de restauració i recuperació d’edificis que podem gaudir actualment, com l’Arc de Berà, la Casa dels Velers a Barcelona o la catedral de la Seu d’Urgell. El seu model va ser pioner i posteriorment es va estendre a escala estatal.
De totes maneres, també penso que de vegades s’extralimitava. En un moment en què l’art medieval estava de moda, no sembla que patís gaire per fer un trencaclosques per tal de crear nous edificis amb peces procedents d’altres habitatges. Una bona mostra és la inventada Casa dels Canonges a Barcelona.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació de les escoles
- Carrer Mestre Andreu, Sant Joan de les Abadesses
- Camí de Can Pons, Vilassar de Dalt
- Carrer Sant Jaume, 341, Calella
Saber més
- Mancomunitat de Catalunya: mancomunitatdecatalunya.cat
- Jeroni Martorell: wikiwand.com
- L’arquitectura escolar noucentista, per J. M. Puigvert
- Biblioteca Popular Costa i Fornaguera:
elpuntavui.cat – bibliocalella.blogspot.com - Les Escoles: vilassardedalt.org
- Escola Mestre Andreu: invarquit.cultura.gencat.cat –
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: