Japó, Kyoto,

A 10.000 km d’aquí (2)

Més curiositats del Japó (2).

Continuem amb alguns aspectes que m’han cridat l’atenció d’aquest gran país.

Més curiositats del Japó. Publicitat als carrers del barri de Shinsekai a Osaka.
Osaka. Barri de Shinsekai.

Cercles artístics

Fa uns quaranta anys, en un intent de millorar la imatge externa i evitar que els vianants japonesos rellisquessin, es van dissenyar tapes d’aigua i clavegueram amb relleus.

Aviat els dissenys van evolucionar cap a decoracions més treballades i acolorides.

Tapes de claveguera amb bonics relleus.

Actualment, la majoria de poblacions del Japó adornen aquestes tapes amb motius relacionats amb el lloc o el barri. Això ha despertat passions i molta gent les fotografia i fins i tot fan trobades i xerrades sobre el tema.

Tapa de registre d'aigua amb el relleu d'un camió de bombers a Koyasan.
Koyasan.

Eterna infància

Ha estat motiu d’estudis seriosos, però el cert és que no hi ha cap explicació sòlida que expliqui l’infantilisme de la societat japonesa. Ells mateixos en diuen ‘kawaii’, un mot que vindria a ser el nostre ‘què mono’.

Kawaii ve a definir el fet de semblar o actuar com un infant, arribant fins i tot a ‘actuar’ de forma innocent. Pot ser una reacció contra la societat tradicional japonesa que els obliga a acabar els estudis, ser adults, guanyar diners i formar una família.

Més curiositats del Japó. Noia vestida de manera infantil en una botiga.

Després del trauma de la Segona Guerra Mundial, els japonesos es tornaren consumistes i moralment insegurs. Sorgiren formes barates d’entreteniment, com les historietes anomenades ‘manga’ que donarien lloc a les pel·lícules ‘anime’. Recordeu Mazinguer Z, Heidi o Hello Kitty?

Ràpidament, aquest estil consumit per persones de totes les edats, va ser utilitzat pel màrqueting i ara no hi ha pràcticament cap marca que escapi dels ninos amb cares angelicals. Fins i tot és present a la senyalística.

Figures de plàstic menjant un gelat damunt un bar.

Com nens

Al carrer pots veure noies i dones amb algun complement que no fa per a la seva edat o bé vestides completament com si fossin nenes petites o princeses. Sovint imposten la veu per a fer-la més infantil, posant-se la mà davant la cara en un aparent gest innocent.

També hi ha nois que semblen personatges de Pokémon o Bola de Drac i no és estrany veure executius amb corbata, maquillats i duent al braç bosses femenines i penjolls de les protagonistes d’alguna de les infinites sèries de dibuixos animats.

Més curiositats del Japó. Màquines dispensadores de productes per a mascotes.
Màquines expenedores d’articles per a mascotes.

Lleialtat

Una de les curiositats que trobem a la concurreguda cruïlla de Shibuya a Tòquio, és l’estàtua d’Hachiko, el gos que va esperar deu anys davant l’estació, el seu amo mort. Hi ha molts altres gossos arreu del món que han fet gestes similars i que també tenen una estàtua, però potser aquest ha estat més mitificat que la resta.

Més curiositats del Japó. Gosset de plàstic saludant a la porta d'una botiga.

Passejant pels voltants podem trobar tota mena d’articles, com adhesius, clauers, ninos i fins i tot, tapes de clavegueram.

Tapa del registre amb el gos Hachico en relleu a Tòquio.

Pobles de muntanya

Shirakawa-go s’ha fet famós i amb raó. Situat en una idíl·lica zona muntanyosa i envoltat de camps d’arròs, aquest petit poble és literalment envaït de turistes.

Les grans cases de fusta, algunes amb 250 anys al damunt, recorden vagament les barraques valencianes. Les gruixudes teulades de palla, aixecades amb la col·laboració de tot el veïnat, serveixen per aguantar la neu dels crus hiverns.

Camp d'arròs a Shirakawago.

Un detall important: és potser l’únic indret on no hi ha cables elèctrics penjant pel mig del carrer. Contràriament a la pràctica que impera a tot el país, aquí tot el cablejat ha estat soterrat per tal de preservar l’encant del poble.

Dibuix del poblat de Shirakawago.

El pas de l’aire

Seguim veient més curiositats del Japó. Portades des de la Xina pels monjos budistes en temps pretèrits, els ‘furin’ o campanetes de vent, tenien la missió d’espantar els mals esperits. Primer eren de metall i posteriorment se’n feren també de cristall.

Més curiositats del Japó. Campanetes de metall en un temple.

Actualment aquestes campanetes es col·loquen a sostres i finestres quan comença el sufocant estiu japonès, ja que el delicat so emfatitza la sensació refrescant quan passa l’aire.

Més curiositats del Japó. Campanetes de vidre.

Llum màgica

Arribats també de la Xina al segle VI, els fanals de pedra que actualment adornen els jardins, eren col·locats als temples en llargues fileres per a il·luminar el camí.

Fanal de pedra al temple Danjo Garan de Koyasan.
Koyasan. Temple Danjo Garan.

Per altra banda, les llanternes enceses es consideraven una ofrena a Buda. Més endavant, també les incorporaren els temples sintoistes així com les cases particulars.

Més curiositats del Japó. Fanals del temple Danjo Garan de Koyasan.
Koyasan. Temple Danjo Garan.

Un altre tipus de fanal és el que està fet amb paper o bé tela plastificada perquè duri més. Aquests tant els podem veure en temples com en comerços. Sovint porten inscripcions amb el nom del lloc o bé de l’empresa que l’ha pagat -com una mena de donatiu, vaja-.

Més curiositats del Japó. Fanals al santuari Yasaka de Kyoto.
Kyoto. Santuari Yasaka.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Altres articles sobre el Japó