Un poema, cent autors

Un poema, cent autors

Potser en alguna ocasió heu vist un plafó ceràmic amb un dibuix que podria ser un taronger, acompanyat per la ‘Pregària de l’Arbre‘. És un poema que, si l’heu llegit, té un regust carrincló i innocent, amb un rebuscat llenguatge, ja en desús. Però abans de jutjar-lo a la lleugera, convé saber-ne alguna cosa.

A tot arreu

Efectivament, no només trobareu aquest poema a Catalunya, sinó a la resta de l’Estat (en castellà, és clar!), amb variants estilístiques i també altres poemes de temàtica similar. Però gairebé sempre anònims.

La col·locació normalment coincidia amb la celebració de la Festa de l’Arbre, una diada que acostuma a tenir lloc a la primavera i que sembla que va néixer a finals del XIX i es va estendre per la península i també per Europa. Ho podeu consultar en un altre article que he publicat.

Pregària de l'arbre. Cerdanyola del Vallès

Qui va ser l’autor?

Per començar, aquest és un tema delicat. He trobat un article on Josep M. Contijoch comenta aquest poema. Contijoch va ser un escriptor nascut a Montblanc que, a més de treballar en unes oficines bancàries, va alternar amb altres tasques de tipus cultural i va escriure nombroses publicacions literàries.

Però de l’autor, ni paraula. En canvi una altra font indica que és de la mà de Domingo Faustino Sarmiento, un polític i escriptor que arribà a president d’Argentina a finals del XIX.

També he vist alguna versió amb notables diferències que li adjudiquen l’autoria de la Pregària de l’Arbre a Ángel González Muñiz, poeta asturià, pertanyent a la Generació del 50 (la de Goytisolo, Marsé i Matute). En aquest cas, el poeta utilitza un llenguatge apocalíptic. Per exemple, aquí tens unes mostres:

“Tú que levantas contra mi tu brazo armado,…”
“… no me mutiles, …”
“Cuando mueras, en forma de ataud seguirás necesitándome.”

Diverses fonts coincideixen en atribuïr al poeta indi Rabindranath Tagore, l’autoria del poema. És una possibilitat bastant creïble, però després de llegir uns quants poemes i llibres seus, encara no he trobat cap que em permeti afirmar-ho.

Més atribucions

Hi ha qui assegura que aquest sentit poema és obra del francès François-René de Chateaubriand. Nascut el 1768, aquest poeta del romanticisme va ser un amant declarat de la natura i va envoltar la seva mansió d’un immens jardí. Entre altres, va escriure un poema dedicat al bosc. Però, tot i què les xarxes franceses en van plenes i atribueixen el poema a Chateaubriand, tampoc he trobat cap referència fidedigne.

D’altra banda, diverses fonts franceses atribueixen el poema a un savi indoxinès i també a un poeta xinès anònim.

Per la seva part, els portuguesos també es fan seu el poema. Sota el títol ‘Ao viandante‘, asseguren que l’autor és Alberto da Veiga Simões, escriptor, polític i diplomàtic nascut el 1888.

I per rematar el tema, també existeix ‘La plegaria del pájaro‘, escrita el 1924 per Blas Infante, amb una estructura molt similar. Infante va ser un polític i escriptor andalús que morí assassinat i ara està oficialment considerat com el ‘pare de la pàtria andalusa’.

La ceràmica

Normalment, en un racó de la rajola apareix la denominació ‘Industrial Cerámica Vallvé, S.A.’. Aquesta empresa, encara activa fins fa ben poc, tenia la factoria a Esplugues de Llobregat, probablement on ara es troba el museu de Can Tinturé, dedicat precisament al llegat rajolaire de la població. Cal tenir en compte que l’empresa Cerámicas Pujol y Baucis S.A. era regentada per Narcís Vallvé. Imagino que alguna cosa tindrá a veure.

Taradell, Osona, ceràmica Vallvé, festa de l'arbre, Osona, poema,

Altres exemples

Vull agraïr en Tomàs Fernàndez que m’ha enviat aquestes imatges del Parc Nadal de Sant Feliu de Llobregat:

arbre.T.Fernandez
Sant Feliu de Llobregat.

Com veieu, l’estructura és la mateixa, només l’arbre és lleugerament diferent.

Darrere hi ha un altre plafó ceràmic amb l’escut del municipi -la graella on van rostir el sant-, el nom de l’alcalde que volia passar a la posteritat i la data: 3 de març de 1968. Per a la vostra informació, Pere Miras va ser cap local de la Falange, el partit fundat pel dictador J. A. Primo de Rivera.

Seria un bon motiu per encetar el debat: es tracta d’art que cal respectar o és memòria històrica que s’ha d’esborrar?

T.Fernandez

Moià, un cas a part

A Moià trobem el mateix poema, però el taronger presenta un tronc tan verd com les fulles.

Poema anònim de la Pregària de l'Arbre a la plaça de Sant Sebastià de Moià.
Plaça de Sant Sebastià. Moià.

De fet, a Moià celebren la Festa de l’Arbre Fruiter, promoguda el 1904 pel tenor Francesc Viñas, fill d’aquesta vila. A més del poema, hi ha un escrit recordant aquest fet i que afirma ser el primer municipi a celebrar aquesta festa. Només la paraula ‘fruiter’ serveix per diferenciar i atorgar l’autoria moianesa d’aquesta celebració.

Resulta poc menys que sorprenent que tots aquests recordatoris hagin estat escrits en català en una època poc donada a concessions lingüístiques.

Plafó ceràmic del 1954 amb una dedicatòria a la Verge del Rosari a la plaça de Sant Sebastià de Moià.
Plaça de Sant Sebastià. Moià.

A la part inferior, veiem una altra inscripció col·locada nou anys després, de part de l’articulista Joan Salvatella Parellada, que en aquells anys era el secretari assessor del Patronat Provincial de la Festa de l’Arbre.

A més, una descomunal inscripció, recentment restaurada, resprodueix unes exaltades paraules pronunciades -suposadament- pel polític catalanista Francesc Cambó. Sorprèn molt que hagi perdurat després de dues dictadures.

Dedicatòria de Francesc Cambó a la Festa de l'Arbre Fruiter de Moià.
Plaça de Sant Sebastià. Moià.

Un altre plafó ceràmic reprodueix el principi de l’Himne de l’Arbre Fruiter, escrit expressament per a l’ocasió per Joan Maragall i amb música d’Enric Morera. Res a envejar a la Pregària de l’Arbre.

Estrofa del poema Himne de l'Arbre Fruiter de Joan Maragall a la plaça de Sant Sebastià de Moià.
Plaça de Sant Sebastià. Moià.

I per si això et sembla poca cosa, a la plaça Major de Moià pots veure el mateix vers damunt un petit conjunt de sis rajoles.

Estrofa del poema Himne de l'Arbre Fruiter de Joan Maragall a la plaça de Sant Sebastià de Moià.

A l’estiu i a l’hivern

Menció a part és el que trobem a la plaça Vella de Centelles (Osona), que sembla un resum de la Pregària de l’Arbre en dues línies. La imatge és la d’un pagès que, després de menjar -porró inclòs- fa una becaina sota un arbre.

Penseu que cada 30 de desembre a Centelles té lloc una festa documentada a mitjans del segle XVIII on es talla un pi que s’ofereix a Santa Coloma.

Festa de l'arbre. Plafó ceràmic. Centelles. Osona.
Centelles.

Arbres i ocells

A Taradell (Osona), conserven una detallada memòria d’aquesta festa, que va començar el 1904 amb un gran ressó i que va ser recuperada el 1976. En aquest cas, el poema presenta un canvi en l’ordre de les estrofes i paraules canviades.

Taradell, Osona, Pregària de l'Arbre, Festa de l'Arbre
Taradell.

Al dors del monòlit on es troba el poema, trobem la curiosa Pregària de l’Ocell. El plafó ceràmic, col·locat el mateix any que l’anterior, presenta un text, carrincló en extrem, on es fa una encesa defensa de la importància dels ocells pel medi ambient. La idea -que no el text- sembla extreta del poema de Blas Infante que he comentat més amunt, igualment carrincló.

Taradell, Osona, Pregària de l'Ocell, Festa de l'Arbre
Taradell.

Així doncs, si en algun altre lloc descobriu un plafó amb la Pregària de l’Arbre o la commemoració de la festa, us agrairé que li feu una fotografia per compartir-la aquí.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Article relacionat: la Festa de l’Arbre