Rondaller

Avui celebro la publicació de l’article número 1.000 a rondaller.cat. El que el 2014 va néixer com un entreteniment, escrivint quatre ratlles sobre els llocs visitats, s’ha convertit en una mena d’enciclopèdia global -molt personal, tot s’ha de dir-, sobre patrimoni i història, principalment de Catalunya, però també d’altres indrets.

I és que penso que un lloc, un edifici o una peça ens poden dir molt més si coneixem la seva història, entenem l’indret on es troben, les persones que hi han viscut o les circumstàncies que l’han envoltat. I de tot això, generalment la Viquipèdia no en parla.

Ha estat molta feina, ja que cada publicació és el fruit d’una curosa cerca, comparant la informació i escrivint continguts propis -no calcats d’internet- amb la intenció de fer-los menys tècnics però més senzills d’entendre i amb fotografies i il·lustracions realitzades pel propi autor -res de copiar-enganxar-.

Feina que compensa

Ho reconec, en aquests vuit anys del blog hi ha hagut moments que he estat a punt de llençar la tovallola i engegar-ho tot a la bassa.

Però no puc oblidar que aquest blog m’emplena en molts aspectes, ja que reuneix diverses passions. Passió per sortir i visitar el patrimoni (d’això en dic fer el rondaller), tant l’oficial com l’anònim; per descobrir i fotografiar petits detalls que expliquen grans històries; per llegir i aprendre sobre allò que he visitat; per escriure i compartir la meva versió particular.

M’emociono quan alguna persona s’interessa pel que publico i em fa valuoses aportacions que m’ajuden a resoldre enigmes. I ja toco el cel quan algú ha trobat el blog tan interessant com per posar-lo de referència en una altra publicació. A totes i a tots moltes gràcies!

En tot aquest temps he tingut el gran privilegi de conèixer de primera mà l’opinió de persones historiadores, ceramistes, mosaïcistes, arquitectes, matemàtics o bé les seves filles, fills i familiars que m’han facilitat una preuada i valuosa informació. A totes i a tots, moltes gràcies!

Sortir, descobrir, compartir

Tot recordant les tres característiques que guien el blog Rondaller, he triat tres articles que, pel meu gust, ho il·lustren molt bé:

1. La sortida més recordada

La tria em resulta ben complicada, però després de visitar un bon grapat de comarques, voldria destacar l’itinerari que vaig fer per la Conca de Barberà.

Tot i ser ben a prop de ciutats importants, aquesta poc coneguda comarca m’ha regalat meravellosos paisatges, poblacions amb un ric patrimoni i la sensació d’haver estat molt ben acollit arreu.

Visitar Santa Coloma de Queralt, on uns avis em van explicar històries de la vila; conèixer la llar del rector de Vallfogona; passar pel carrer més estret a Sarral; contemplar l’infinit des del balcó de Forès i sentir-me transportat a l’edat mitjana passejant per Conesa…, m’han deixat un record inesborrable.

I entre totes aquestes meravelles, l’incomparable indret de Santa Perpètua de Gaià ha estat el punt àlgid d’aquesta sortida. Un lloc màgic que m’ha quedat gravat a la retina.

2. La descoberta més exitosa

Són moltes les vegades que, gràcies a informació facilitada directament per persones relacionades, he pogut completar informació que d’altra manera hagués restat com un dels molts enigmes sense resoldre.

Per exemple, he pogut saber qui va ser l’autor del rapanui al Bosc màgic d’Òrrius, també que els mosaics de Vilassar de Mar són d’Armand Olivé Milian o que molts altres que pensava que eren anònims van ser realitzats per Pedro Llorente els anys setanta.

No obstant això, voldria destacar la invitació que em va fer Jordi Serra per visitar el taller on van treballar el seu pare Josep Serra i Abellà i el seu avi Antoni Serra i Fiter.

A més, em va deixar veure els dissenys originals de moltes de les obres realitzades per aquesta nissaga de ceramistes, fet que em va permetre trobar el projecte original de la Mina Cristal·lina de Blanes. Va ser un gran descobriment!

3. L’article més compartit

Un dels grans reptes de qui escriu un blog és que algú no només el llegeixi, sinó que a més el comparteixi. Sé que el que escric no és tema de lectura massiva, però m’encoratja quan veig que aquest o aquell article ha estat compartit en llocs que han permès una més àmplia difusió.

En aquest aspecte agraeixo, entre altres, l’Hotel Jaume Balmes de Vic que sovint publica els meus escrits relacionats amb Osona; l’Ajuntament de Vilaller que va enllaçar el relat sobre aquesta població; la pàgina El Mosaic del meu barri de l’Ajuntament de Barcelona, que considera una bona referència el que publico sobre mosaics.

Tanmateix, em va sorprendre el simpàtic concurs El joc de Badalona, organitzat per l’Ajuntament d’aquesta ciutat. A la pàgina apareixia una pregunta sobre un mosaic de Julio Bono on es referenciava un article del meu blog. En aquella ocasió les visites es van multiplicar exponencialment.

I per tot això, i molt més, avui celebro amb molt d’orgull l’article número 1.000 a rondaller.cat. El meu desig és continuar sortint, descobrint i compartint amb tu les meravelles que ens envolten i les petites grans històries que ens expliquen.

Segueix ara rondaller.cat i no et perdis cap de les interessants descobertes que estic preparant per a tu.

M’acompanyes?