Santa Trans

L’església de Santa Eugènia de Berga (Osona).

Sembla que el santoral devia anar saturat d’inscrits i va ser necessari acomodar més d’un sant per a cada dia. I va i el vint-i-cinc de desembre li toca la loteria a santa Eugènia, que ha quedat eclipsada per la fama de tan gran diada.

Canvi de fe i de sexe

El pare de l’Eugènia era el que ara diríem un ambaixador de l’emperador romà a Egipte, allà pel segle II. La noia tenia dos servents que la van convertir al cristianisme.

Quan el pare la va voler casar amb un bon partit, ella fugí disfressada d’home i d’aquesta manera va entrar com a monjo en un monestir masculí.

Tan bona carrera va fer, que acabà com a abat del convent i es va fer famós guarint malalts. Em pregunto si els altres monjos eren cecs per a no detectar res en la personalitat d’Eugeni -que així es feia dir-.

Tanmateix, la rocambolesca història continua dient que un mal dia, una dona molt rica, a qui Eugeni/a va guarir d’una malaltia, va voler seduir l’abat. Davant la negativa, l’acusà d’haver abusat d’ella.

L’Eugeni/a va haver d’enfrontar-se a un judici al qual -mira tu per on-, el jutge era el seu pare. Per defensar-se, l’abat va haver de descobrir el pastís. Al final, ella va quedar lliure i l’acusadora la van rostir a la brasa. El pare de l’Eugènia es convertí al cristianisme davant els arguments de la filla retrobada i més tard els tallaren el coll a tots plegats -servents inclosos-.

Tot i que el tema de fer-se passar per home era recurrent i no és l’única que va imitar la Streisand com a la pel·lícula de Yentl, aquesta és la que s’ha endut la fama.

La major part d’esglésies dedicades a santa Eugènia les trobem localitzades majorment a la zona coneguda com a Catalunya Vella.

Un lloc alt

Ens acostem a Santa Eugènia de Berga. L’indret ja el trobem documentat al segle X, però el topònim Berga s’afegiria un segle més tard. El mot, que res té a veure amb la capital del Berguedà, podria ser d’origen cèltic i vindria a significar una elevació de terreny.

Com solia passar, al voltant del primer temple es va anar configurant el nucli de població. L’edifici va passar per diverses reformes i ampliacions que li han donat una aparença ben peculiar, amb el campanar fent de cimbori.

Considerat un dels millors exemples del romànic d’Osona, ens mirarem de prop l’extraordinària portalada.

Sota un arc verd

En primer lloc trobem que hi ha quatre capitells. El nombre quatre es relaciona amb el terrenal, com les quatre estacions o els quatre punts cardinals. Potser aquí és només casualitat, però abans no es feia res perquè sí. Tot tenia un significat.

Unes arquivoltes, principalment amb motius vegetals -una amb elements simètrics-, semblen parlar del paradís. La natura era símbol de la immortalitat, de la regeneració. Les Escriptures són plenes de comparacions de fulles, flors i arbres amb diversos atributs humans i divins.

Volar amb llibertat

El fet que poden volar i pujar ‘fins al cel’, fa que determinades aus i molt especialment els coloms, es trobin entre els animals amb significat positiu dins el bestiari medieval. Aquí els trobem en un capitell i també mig amagats entre les filigranes amb fulles que emmarquen el portal.

He trobat qui afirma que aquest capitell fa referència a l’Esperit Sant i estaria relacionat amb els altres dos que només presenten caps esculpits. Un seria Déu Pare i l’altre Déu Fill. Cadascú tregui les seves conclusions.

Però aquí hi ha dos ocells que semblen acostar els becs a les potes, però manca un tros i no es percep bé. Si és així, es tracta d’una imatge molt recurrent en què els ocells es piquen les potes per alliberar-se d’allò que és terrenal i volar cap a l’espiritual.

Anar de cap

Plató deia al seu llibre Timeo, que “el cap humà és la representació del món“. És on resideix la intel·ligència i per on el cos emet les emocions. Durant l’edat mitjana, la representació de caps pot significar individus relacionats amb el poder -déus, reis o dimonis- com oficis, virtuts o vicis.

Aquí trobem repetidament uns caps que apareixen entre dues fulles de palma. Una possible explicació és que representa l’ésser humà entre dos possibles camins que pot triar, el bé i el mal.

Sostenint el món

Atles era un tità que es van enfrontar als déus Olímpics i va perdre. Com a càstig, Zeus el condemnà a carregar amb els pilars que separen la terra dels cels.

L’atlant el podem trobar representat de diverses maneres. De vegades el veiem ajupit o dempeus sostenint un element com a mostra de la seva força. Aquí, en canvi, el veiem mig assegut i d’entre les cames creix una doble palma que li arriba al cap. L’ambigua figura d’aquest mite grec va ser convenientment adaptada pel cristianisme com a exemple moral i també com una representació del preu del pecat.

Però no tenim un manual que ens digui exactament què representa cada figura. Així que també hi ha qui diu que es tracta de Guilgameix. La llegenda babilònica explica que aquest poderós rei volia la immortalitat. Finalment va trobar la planta que retornava la joventut, però una serp li robà. En aquest cas seria una lliçó moral contra el pecat de voler ser com Déu.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça Nova, 1. Santa Eugènia de Berga

Saber més

• Inventari del Patrimoni Cultural…, per A. Gómez
• Història: santaeugeniadeberga.cat
• Santa Eugènia: bibiloni.cat – eltestigofiel.org
• Diccionario de símbolos, per J.E. Cirlot
• Atlant
• Diccionario de símbolos: blogderomanico.es
• La decoración vegetal…, per A.M. Quiñones
• La espiritualidad en el románico, per X. Etxeberria

Què veure a prop

• Taradell
• Castell de Taradell
• Calldetenes
• Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta
• Vilalleons
• Folgueroles
• Múnter