Castell de Taradell, Osona

Seguretat al mig del bosc

La pujada al castell de Taradell -Osona- és curta i relativament senzilla, però el paisatge un cop a dalt, és extraordinari. El poc que queda de la fortificació és damunt d’una balma que sembla a punt de precipitar-se al buit.

Sembla que el mot pot derivar de terrassa o terraplè i amb el temps donaria nom una família i a tota una població.

El Castell de Taradell damunt una balma.

Documentada al segle IX, la fortificació servia per vigilar i defensar els quatre municipis que formaven part del terme. No era la residència de cap senyor feudal, només l’habitaven militars.

Fins al segle XII la petita fortalesa era regentada pels Taradell, però amb els compromisos matrimonials, va passar a mans dels Vilademany. L’actual escut de la vila, datat d’aquells temps, combina ambdós cognoms.

Escut dels Taradell i dels Vilademany.

A l’edifici també hi vivia una persona qui, en cas de perill, tocava un corn si era de dia o encenia una foguera si era de nit. Aquest gest era repetit per les torres de guaita repartides per tot el terme, per tal d’avisar els homes, que acudien armats a defensar el lloc.

Ruïnes del Castell de Taradell, Osona.

Amagatalls naturals

Anant cap al castell trobem les anomenades ‘roques trabucaires’. Es tracta d’un conjunt de balmes que formen un peculiar indret on en diverses èpoques, s’amagaven i vivien homes armats.

Al segle XVI, un dels més famosos bandolers de la zona va ser Perot Rocaguinarda -o Roca Guinart, segons els taradellencs-. Aquesta mena de Robin Hood, es posà a les ordres del senyor del castell de Taradell, amagant-se en aquests indrets on ningú el podria trobar. Tan famós va ser, que fins i tot apareix al llibre del Quixot.

Balmes a la vora del Castell de Taradell, on s'amagaven els bandolers.

Poc després d’aquests fets, quan la fortificació ja no tenia valor estratègic, quedà abandonada i s’anà enrunant.

Dos segles més tard, en acabar la primera Guerra Carlina, quadrilles de bandolers vivien per les muntanyes, segrestant i robant a qui podien i també aprofitaren els amagatalls rocallosos per a no ser descoberts.

En passar per tots aquests indrets envoltats d’una espectacular natura, costa d’imaginar que durant tots aquests segles hi hagués tanta activitat.

Panoràmica dels boscos d'Osona.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Com arribar a peu: veure a wikiloc

Saber més

Què veure a prop