Sant Julià de Vilatorta, Osona, Parc de les Set Fonts, Tagore, Miquel Pallàs

Poesia feta pedra

El parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta

Amb només vuit anyets, el nen ja escrivia poesia. Quaranta-quatre anys més tard va guanyar el premi Nobel de literatura. El sorprenent però, és que el guardó li fos atorgat el 1913, pocs anys després de ser instaurats els premis Nobel, a un personatge no europeu i que escrivia en hindi i bengalí.

Rabindranath Thakur -Tagore, pels qui tot ha d’estar escrit a l’anglesa-, a més d’escriptor i poeta, també va ser músic, pintor, mestre espiritual i reformador social. No es va quedar només amb escriure bella literatura que, aprofito per dir, resulta difícil d’entendre per a la nostra mentalitat occidental.

Aquí ens hem quedat amb un grapat de frases ‘profundes’, que han fet fortuna i que sovint no sabem aplicar a les nostres vides.

Inscripció damunt la font principal del Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta (Osona).

Literatura al parc

Passejant pel parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta (Osona), descobrim diverses inscripcions suposadament inspirades en els escrits del poeta indi. Dic suposadament, ja que de moment, no he estat capaç de trobar de quines obres procedeixen.

Les frases, en haver estat extretes de context, penso que han perdut el sentit que Tagore els hi devia voler donar. No obstant això, li atorguen al parc una malenconiosa aura d’espiritualitat. El fet que estiguin gravades damunt pedres poc polides i amb una tipografia ben peculiar, afavoreix aquest aire místic i transcendental.

Font Nova o del Peix al Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta (Osona).

Quan Tagore va guanyar el premi, va ser com si el món sencer el descobrís. Els escrits del poeta vessaven un idealisme que anava molt bé en un temps de crisi occidental. Les seves obres es van traduir a diversos idiomes, com al castellà, de la mà de la jove Zenòbia Camprubí, de família porto-riquenya i nascuda a Malgrat de Mar i qui més tard es va casar amb Juan Ramón Jiménez.

El 1915 va aparèixer la primera traducció en català d’un dels seus llibres. La rocambolesca història ens explica que Josep Grau i Casas el va traduir a partir d’una versió en esperant, apareguda en una revista de Moscou.

Pedra amb la data d'inauguració. Sant Julià de Vilatorta (Osona).

Un llegat de pedra i aigua

Setze anys després d’aquest fet, en Miquel Pallàs i Sala, imagino que devot lector del poeta hindi, va ser elegit alcalde de Sant Julià de Vilatorta. Només exercí durant un parell d’anys, ja que el 1936 va passar el que va passar.

De totes maneres, és més recordat pel seu llegat com a mestre d’obres -que no arquitecte-. Amb un estil ben personal i marcat pel noucentisme, Pallàs va deixar la seva particular empremta en aquesta vila, amb un bon grapat de construccions.

Detall dels brocs del Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta (Osona).

Una d’aquestes és el Parc de les Set Fonts, inaugurat el 1933. En realitat la font ja existia i tenia cinc brocs. Ell n’afegí un parell més i urbanitzà aquest gran espai, que aviat es convertí en el lloc més social de la població.

A més de les fonts, va incorporar taules i bancs de pedra i altres elements, així com diversos detalls en un clar homenatge al tradicional ofici de terrisser de la vila.

Olla de fang coronant una de les edificacions del parc.

Cal prendre una estona per admirar els detalls i les frases moralitzants, algunes d’elles escrites en llocs poc evidents, com esperant a ser descobertes.

Una frase esculpida en una glorieta. Sant Julià de Vilatorta (Osona).

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop