En realitat el títol d’aquest article és més extens i no és meu: La llarga vida de la humanitat per sobre de les vides de tots plegats. És tal com el 1973, Julià Riu Serra va batejar el gran fris dels Serveis Funeraris de Barcelona, mig amagat pels arbres, al carrer Sancho d’Àvila.
Al costat hi ha l’antic tanatori, que el 1968, va ser el primer de l’Estat a introduir el concepte de vetlla fora del domicili.
L’obra, realitzada amb pedra artificial i ferro, és un fris que ocupa tot el xamfrà de l’edifici. Sembla la representació de la història de la humanitat a través d’alguns grans avenços, com el conreu, l’arquitectura o la industrialització.
Mirant el detall
Al fris dels Serveis Funeraris de Barcelona podem identificar unes puntes de sageta (la prehistòria o la caça), espigues (el conreu), una roda (la locomoció), un pont o aqüeducte (enginyeria), una arpa (la música), unes fonts tipogràfiques i una impremta (comunicació), una embarcació de rems (el transport).
A continuació veiem l’estructura d’una església gòtica (arquitectura), unes lents òptiques (la ciència i la investigació), un pont més modern (infraestructures, vies de comunicació) i potser una turbina (energia) i una antiga cinta perforada d’ordinador (tecnologia). Hi ha alguna altra cosa, però sóc incapaç d’identificar-la.
Com a fons, gravat a la pedra, distingim diversos rellotges de sorra grans i petits, alguns plens, d’altres mig buits, que transmeten la idea de l’inexorable pas del temps i de la vida.
Nascut el 1921 a Molins de Rei, Julià Riu i Serra va ser un escultor, dibuixant i gravador, que en les seves obres va fregar amb l’abstracció. Un viatge a París el va dur a descobrir, entre altres, les escultures egípcies, que juntament amb tot el món arcaic, marcarien la seva obra.
La seva escultura, tot i que cada vegada més esquemàtica, sempre estava dotada d’un contingut. Per altra banda, el dibuix i la caricatura van ser uns dels seus camps més prolífics, col·laborant com a il·lustrador en diverses publicacions.
Un autor, molta obra
Podem trobar l’obra d’aquest artista escampada a nombrosos llocs de la geografia catalana -Barcelona, Molins de Rei, Lleida i molt més-, així com a Madrid, Almeria o La Gomera.
Segurament teniu present la Guineu del parc de la Guineueta, els rellotges de sol als jardins del Mirador de l’Alcalde o el discretissim monument a Pius XII, tots tres a Barcelona.
L’edifici on es troba el mural, del qual desconec l’autoria, presenta una interessant alternança de finestres i espais buits o recoberts amb ceràmica blava. Sospito que no està catalogat i suggereixo incloure’l com a part de l’injustament oblidat patrimoni arquitectònic dels anys 70.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Sancho d’Àvila, 2. Barcelona
Saber més
Riu Serra, per E. Riu-Barrera i P. Vélez
M,agrada sabe el autor del guineo gracies
Sí, és una escultura molt representativa, que s’ha convertit en tot un símbol del barri.