Ministre o menestral?
El gremi de paraires.
Resulta sorprenent esbrinar el significat que determinades paraules tenien en un principi. Per exemple, ministre deriva de ‘minus’, que significa, servidor, encarregat o ajudant. Qui ho diria, oi?
Per començar, el mot va donar lloc a ‘ministerïum’, que en català antic es convertí en menester i significava ofici. De menester a menestral hi va un pas i és així com a l’Edat Mitjana, trobem una classe social dedicada a oficis manuals o mecànics. El menestral era qui exercia una professió mecànica i formava part d’un gremi o una confraria. Aquí tindríem els fusters, gerrers, sabaters o sastres.
Era tan gran la seva importància, que a Barcelona fins i tot participaven en el consell municipal, arribant a obtenir el càrrec de conseller.
Empresaris tèxtils
El gremi de paraires, que agrupava diversos oficis menestrals, va ser un dels més importants des del segle XIII i qui controlava la producció llanera. És en aquesta època on cal buscar els precedents de la important indústria tèxtil al segle XIX.
El paraire era l’empresari que comprava la llana i la donava a treballar a altres oficis subordinats, com teixidors, tintorers i abaixadors. Finalment, el paraire es responsabilitzava directament de l’aprest i la comercialització de la peça. L’aprest és un procediment per modificar l’aspecte del teixit, com donar-li llustre.
De la llana al fil
Un cop les ovelles eren esquilades, el paraire comprava la llana, que havia de seguir un llarg procés abans no esdevingués un teixit.
El paraire passava la llana a diversos artesans que estaven per sota d’ell, perquè la treballessin. El nom d’aquest ofici prové del fet de parar -estendre- la llana per a poder-la teixir posteriorment.
Primer de tot, calia netejar-la acuradament amb aigua. A continuació es deixava assecar. Tal com quedava ja servia per fer matalassos o coixins. En canvi, si era per teixits, era necessari pentinar-la, és a dir, desembolicar -desembullar- i ordenar les fibres. Després es cardava o perxava, feina que consistia a netejar i individualitzar les fibres per tal de produir una metxa o cinta. El mot prové dels cards punxeguts que antigament s’utilitzaven. Més tard van ser substituïts per estris amb unes pintes de ferro. Era una feina molt dura.
Seguidament, amb els flocs de llana es procedia a filar, que vol dir fer fils i enrotllar-los en cabdells aptes per teixir. Era ben complex obtenir un fil de qualitat i resistent, que no es trenqués al teler. Tanmateix, l’ofici de filadora era un dels pocs que feien les dones, això sí, amb uns sous més baixos -algunes coses no han canviat gaire-.
Amb els fils es confeccionaven les troques amb l’ajut d’uns pals creuats. Les troques permetien tenyir la llana.
Estri d’amor
Ja que parlem de la filadora, aprofito per parlar del seu instrument: la filosa. Consisteix en un bastó llarg que a la part superior hi ha un cap on es col·loca la floca de llana, cànem o lli. La filadora la subjecta per la cintura mentre estira la fibra cap al fus on l’enrotlla per formar el fil. Observa que en una de les rajoles que reprodueixo, la filadora es llepa el dit per tal de destriar millor la fibra.
A la imatge pots veure algunes filoses de fusta o canya procedents del Pirineu i conservades al Museu Etnològic de Barcelona. Sovint eren elaborades pels pastors com a obsequi o bé per encàrrec del nuvi per regalar a la promesa. Una altra cosa era la roda de filar, que facilitava la feina i permetia produir fils més llargs.
Teixint el fil
A continuació, amb els cabdells, els teixidors elaboraven draps amb el teler de mà. Hi havia teixidors especialitzats en la llana, el lli, la seda o el cotó. A les ciutats, els teixidors de llana s’organitzaren en gremis a partir del segle XIV. Les primeres ciutats foren València, Vilafranca del Penedès, Barcelona i Mallorca. Temps després, començaren a ser freqüents els conflictes entre paraires i teixidors, arribant fins i tot, a generar vagues.
Amb la industrialització la seva feina es limità a canviar les bitlles dels telers quan s’acabava el fil. És en aquesta època que sovint s’utilitzaven dones en els delicats teixits de seda, perquè es pensava que eren més hàbils amb les mans.
Donar color
Després, els tintorers tenyien els teixits de llana, anomenats “draps”, o bé els teixits de seda, segons la seva especialització. Els coneixements tècnics dels tintorers els situaven en una categoria superior a la dels teixidors. De fet, el Gremi de Tintorers de Barcelona es formà cap al segle XIII, arribant a establir un examen de mestre.
Antigament, els tints utilitzats es feien a partir de plantes, fongs, insectes i mol·luscs, que es barrejaven amb mordents per afavorir-ne la fixació del color. Entre els colorants més preuats hi havia el porpra, el quermes -de color vermellós, extret d’un insecte-, l’indi o anyil -un to entre el blau i el violat-, el safrà i les ganyes de roure, de les quals surten marrons i negres.
Sovint, aquests tints feien mala olor i contaminaven els rius, motiu pel qual es coneixien despectivament com a ‘infectur‘.
L’acabat
Un cop tenyida la tela, els tintorers la passaven als abaixadors. Hi ha fonts que també els anomenen tundidors. En canvi, en altres llocs, l’ofici de tondre, provinent del verb ‘tundir‘, que en llatí vol dir rapar o tallar el pèl, s’utilitza com a sinònim d’esquilar. Sigui com sigui, aquesta era la darrera activitat de la cadena tèxtil. Amb unes grans tisores, els abaixadors igualaven -abaixaven- el pèl i els fils sobresortint dels draps.
Amb aquest treball, el drap adquiria un millor aspecte, més suau i brillant. Tanmateix, l’ofici d’abaixador que, per la seva importància el feia el paraire, és qui probablement ha donat lloc a moltes llindes de pedra que trobem a les portes de nombrosos habitatges arreu de Catalunya. Malgrat això, de vegades no queda clar si les tisores pertanyen a un esquilador, un abaixador o un sastre.
Cada ofici la seva tisora
Ara bé, quan veus una llinda amb unes tisores, com saps quin és l’ofici? Generalment, malgrat que no sempre és així, les tisores d’esquilar acaben en punxa i tenen una mena de molla a la zona del mànec. Al museu de la població alemanya de Neupotz hi ha unes tisores d’esquilar del segle III exactament iguals a les que actualment s’utilitzen. Sembla que és una eina que funciona.
Les tisores d’abaixador poden ser, d’una banda, les que coneixem de tota la vida i de l’altra banda, unes de similars a les d’esquilar, però amb les puntes arrodonides. Això no obstant, en algunes rajoles i gravats també les veuràs punxegudes. Un embolic, ho sé.
Les de sastre sovint són igualment com les convencionals, tot i que amb les fulles més llargues. Generalment, tenen el mànec corbat, de manera que permet tallar les peces sense aixecar la tisora de la taula. Finalment, tenim les de camiseria, similars a les de sastreria, però amb el mànec tradicional i estan indicades per tallar teixits molt prims o de seda.
Saviesa popular
Per acabar, un ofici tan important no podia deixar de tenir les seves dites. Aquests en són alguns exemples.
A darrere de maig, a parar llana me’n vaig. Durant l’hivern, la llana protegeix les ovelles del fred. S’esquilen quan finalitza la primavera i comencen les altes temperatures. És en aquest moment quan comença el cicle del paraire.
Anar per llana i tornar esquilat. Resultar perjudicat intentant fer alguna cosa en benefici propi.
Llana ben cardada, llana mig filada. Si el cardat es fa bé, és més probable aconseguir un fil de qualitat.
Uns tenen la fama i altres carden la llana. De vegades, la bona reputació se l’emporten els qui no han fet res per aconseguir-la.
A més, al Pallars tenen aquesta cançó popular:
Lo paraire no val gaire,
més poc val l’emborrador;
més m’estimaria un sastre
si no fos tan mentidor.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Menestral: enciclopedia.cat – wikiwand.com
- Paraire: enciclopedia.cat
- Anuari de l’IEC 1909 (pàg. 752): publicacions.iec.cat
- La modernització de l’utillatge mental… per J.M. Montaner
- El segle XVIII: la pervivència de l’Antic Règim, per V. Moreno
- Tintorers: gtib.es
- Tondre: caminsenlanatura.blogspot.com
- Els colors dels tints preciosos: museuartmedieval.cat
- Frases fetes del món tèxtil: puntextil.cat
- La indústrial tèxtil: massanetdecabrenys.com
- A Catí tots són peraires: catimenu.com
- Tisores de sastre: Camiseria sastreria Fossman
- Tisores d’abaixador: naciodigital.cat
- Tisores d’esquilar: wikimedia.org – centreestudissantjustencs.cat
- Símbols i gravats: palatiofrugelli.blogspot.com