Castello d'Empúries, paraire, tisores, llinda, Alt Empordà, ofici

Ministre o menestral?

El gremi de paraires.

Resulta sorprenent esbrinar el significat que determinades paraules tenien en un principi. Per exemple, ministre deriva de ‘minus’, que significa, servidor, encarregat o ajudant. Qui ho diria, oi?

El mot va donar lloc a ‘ministerïum’, que en català antic es convertí en menester i significava ofici. De menester a menestral hi va un pas i és així com a l’Edat Mitjana, trobem una classe social dedicada a oficis manuals o mecànics. Fusters, gerrers, sabaters o sastres, en serien alguns exemples.

Rajola amb un paraire. Museu Can Serra de Mataró.
Museu de Can Serra. Mataró

Per exemple, el gremi de paraires, que agrupava diversos oficis menestrals, va ser un dels més importants i qui controlava la producció llanera. És en aquesta època on cal buscar els precedents de la important indústria tèxtil al segle XIX.

Tisores del gremi de paraires gravades en una dovella a Castelló d'Empúries, Alt Empordà.
Carrer de la Verge, 9. Castelló d’Empúries.

De la llana al fil

Un cop les ovelles eren esquilades, el paraire comprava la llana, que havia de seguir un llarg procés abans no esdevingués un teixit.

El paraire passava la llana a diversos artesans que estaven per sota d’ell, perquè la treballessin. El nom d’aquest ofici prové del fet de parar -estendre- la llana per a poder-la teixir posteriorment.

Tisores del gremi de paraires gravades en una dovella a Sant Julià de Vilatorta, Osona.
Carrer del Pont. Sant Julià de Vilatorta.

Primer de tot, calia pentinar-la, és a dir, desembolicar -desembullar- i ordenar les fibres. Després es cardava o perxava, feina que consistia a netejar i individualitzar les fibres per tal de produir una metxa o cinta.

Seguidament es procedia a filar, que vol dir fer fils i enrotllar-los en cabdells aptes per a teixir. Tanmateix, l’ofici de filadora era un dels pocs que feien les dones, això si, amb uns sous més baixos -algunes coses no han canviat gaire-.

Rajola representant una filadora. MEV, Museu Episcopal, Vic, Osona.
Rajola d’oficis. Museu Episcopal de Vic.

Amb els cabdells, els teixidors elaboraven draps que després els tintorers tenyien i els passaven als abaixadors. Aquests, amb unes grans tisores, igualaven -abaixaven- el pèl sobresortint dels draps. L’ofici d’abaixador que, per la seva importància el feia el paraire, és qui probablement ha donat lloc a moltes llindes de pedra que trobem a les portes d’algunes cases.

El gremi de paraires. Tisores gravades en una llinda del segle XVIII a Viladrau.
Carrer Arbúcies, 32. Viladrau.

Saviesa popular

D’altra banda, un ofici tan important no podia deixar de tenir les seves dites. Aquests en són alguns exemples.

A darrere de maig, a parar llana me’n vaig. Durant l’hivern, la llana protegeix les ovelles del fred. S’esquilen quan finalitza la primavera i comencen les altes temperatures. És en aquest moment quan comença el cicle del paraire.

El gremi de paraires. Rajola amb un personatge en un teler. Museu Can Serra de Mataró.
Museu Can Serra. Mataró.

Anar per llana i tornar esquilat. Resultar perjudicat intentant fer alguna cosa en benefici propi.

Llana ben cardada, llana mig filada. Si el cardat es fa bé, és més probable aconseguir un fil de qualitat.

Uns tenen la fama i altres carden la llana. De vegades, la bona reputació se l’emporten els qui no han fet res per aconseguir-la.

A més, al Pallars tenen aquesta cançó popular:
Lo paraire no val gaire,
més poc val l’emborrador;
més m’estimaria un sastre
si no fos tan mentidor.

El gremi de paraires. Tisores gravades en una llinda a Seva, Osona.
Carrer de la Vila, 6. Taradell.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més