Sant Vicenç d’Espinelves.
En aquests indrets on som, no cal dir-ho, ens agrada menjar bona carn a la brasa. Potser per aquest motiu, sentim una especial predilecció pels sants que han estat rostits a la graella, com Llorenç, Vicenç, Feliu o santa Fe (aquesta, una mica menys).
Diuen que qui no té res a fer, el gat pentina. Així doncs, m’he entretingut a buscar esglésies, ermites, castells i poblacions que es trobin sota l’advocació de sant Vicenç. Evidentment la cerca no és exhaustiva. Segur que hi ha molt més!
Antiga devoció
Resulta sorprenent comprovar com la majoria es concentren als territoris de l’anomenada Catalunya Vella, abans del segle XI.
I més encara si tenim en compte que Vicenç era -és- el patró de modistes i sastres -vés a saber la raó- i en aquells temps es designaven sants més bèl·lics, com Miquel o Jaume o fins i tot a la mateixa Maria, per a defensar els nous territoris conquerits als infidels.
Hi ha uns deu sants batejats com Vicenç. Però probablement el més estès en aquell temps és Vicenç d’Osca, el màrtir que no se sap per què, va anar a morir a València.
Per estar més segurs, eliminem els desdoblaments d’aquest sant, com el de Cotlliure. També esborrem els Vicenç posteriors al segle XI, com el de Paül o Vicenç Ferrer i d’altres probablement inventats, com el de Cimiez o el d’Agen (tots dos a França). Finalment, deixem fora de la llista, els que es veneren de manera local i prou llunyana, com el de Lleó, el de Montes o el d’Àvila. Així que només ens queda el d’Osca.
El diaca xerraire
Vicenç era diaca, és a dir, ajudant del bisbe de Saragossa al segle IV. Àvid de sang cristiana -com segles més tard van fer els cristians amb la Inquisició-, Dacià, el governador romà establert en aquella ciutat, els va enxampar tots dos i, sense que ens quedi clar el motiu, els va fer anar a peu fins a València.
Davant l’interrogatori del jutge, el bisbe no va dir ni mu. Però Vicenç, que tenia la xarrera fluixa, els va dir de tot i més. Resultat, el bisbe el deixaren lliure i a ell el posaren a rostir. Sembla que, amb la invasió musulmana, les seves restes van tocar el dos de València i el seu culte es va estendre fins a terres ben llunyanes, com Itàlia, Portugal, França, Mèxic i Canàries.
Però, fixa’t tu com van les coses que igual el culte ens va arribar fent la volta pel nord d’Àfrica fins a França. Durant la reconquesta, els francs l’introduïren a casa nostra, juntament amb altres sants igualment populars, com Martí, Genís o Sadurní.
El perquè de tot plegat
El motiu d’aquestes disquisicions, que segurament a ningú li interessen, ha estat per la recent visita que he fet a Espinelves (Osona), amb la magnífica església romànica dedicada a aquest sant.
L’edifici primitiu del segle XII es va veure alterat per les transformacions i afegits posteriors. El temple va tenir la seva importància, ja que els capellans d’aquí feien de canonges de la catedral de Vic. Un canonge era un alt càrrec eclesiàstic que formava part de l’assemblea de la catedral o capítol.
Espina o arç?
El mot Espinelves, tothom dóna per fet que ve del llatí i significa arç blanc. Jo no en sé de llatí, però, després de diverses i infructuoses cerques, només puc dir que l’etimologia llatina d’aquesta espècie no té res a veure amb ‘spinu albu’. Així que aquí ho deixo.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa amb tots els llocs.
Saber més
- Sant Vicenç: bibiloni.cat
- Topònims catalans, per J. Moran, M. Batlle i J.A. Rabella
- El pas de les tropes carolíngies per la serralada del Montnegre … per J. Graupera
- El culte a Sant Feliu de Girona … per N. M. Amich
- Sant Vicenç d’Espinelves: cataloniasacra.cat
- Esglésies i ermites dedicades a Sant Vicent Màrtir a Catalunya: part I: viavicentius.blogspot.com – part II: viavicentius.blogspot.com – part III: viavicentius.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: