Balenyà, Santuari, Mare de Déu de l'Ajuda, Osona,

A la fi, tot s’acaba

Sant Fruitós de Balenyà o santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda.

Tot s’ha de dir que, gràcies als romans, hi ha més sants que dies té l’any. Entre els que realment van martiritzar i els que se suposa que van ser morts violentament durant els primers segles, la llista de nominats és prou llarga.

Fructuós -o Fruitós- era un bisbe a la Tàrraco romana, allà pel segle III. Tenia dos ajudants -o diaques- que es deien Auguri i Elogi. Un decret que ordenava l’arrest dels principals càrrecs de l’església cristiana explica que tots tres acabessin rostits al mig de l’amfiteatre.

D’aquesta manera es convertirien en els primers sants catalans. Tot i que normalment els trobem representats envoltats de flames, al Santuari de l’Ajuda de Balenyà (Osona) estan tranquil·lament darrere l’altar, celebrant l’eucaristia.

Relleu de Sant Fruitós de Balenyà o santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Osona

Construïda al segle X, l’església de Sant Fruitós de Balenyà va ser probablement, la primera edificació religiosa de l’anomenada Plana de Vic, que de plana no en té res.

Tot i l’origen romànic, després de segles de modificacions i destruccions, es fa difícil veure com era originalment. La portalada barroca amb el relleu dels tres màrtirs, correspon a una important reconstrucció del segle XVII, després de la destrucció ocasionada per les tropes franceses.

També és en aquesta època quan es va refer la rectoria, un interessant edifici situat al darrere del temple.

Edifici annexe a l'església de Sant Fruitós de Balenyà.

Zona protegida

Les poques masies que hi ha a tocar del recinte, són tot el que queda de l’antiga sagrera, l’espai on els pagesos i els seus béns es trobaven protegits de la violència dels senyors feudals.

Poc temps després, en algun moment indeterminat, l’advocació a Fruitós i els seus ajudants, quedaria desplaçada per la de la Mare de Déu, a qui els vilatans pregaven perquè els deslliurés de la pesta. Així va prendre el nom de Mare de Déu de l’Ajuda.

Dins i fóra del santuari apareixen diverses lloses sepulcrals amb inscripcions, procedents del cementiri que hi havia davant l’església. La majoria corresponen als segles XVII i XVIII. Interessant resulta la d’un clergue, on es veu una calavera amb mitra -el barret eclesiàstic- i la inscripció ‘Memento mori’.

Porta de l'església de Sant Fruitós de Balenyà. Osona.

Al final la llibertat

Diuen que a l’antiga Roma, quan l’emperador desfilava victoriós per la ciutat, l’acompanyava un servent, qui constantment li anava repetint a cau d’orella aquestes paraules, que tothom ho tradueix com a “recorda que moriràs”.

La intenció era que l’emperador no oblidés que era un mortal i que no se li apugés la fama al cap, convertint-se en un dèspota. A la vista de com van ser els emperadors romans, sembla que la fórmula no va obtenir els resultats esperats.

Més tard, els monjos benedictins farien seves aquestes paraules i les incorporarien a les meditacions diàries.

Un interessant escrit ve a matisar que, literalment, la frase cal traduir-la per ‘recorda morir’. Aquesta inquietant afirmació, més que voler que no oblidem que tots acabarem en un forat, menjats per una colla d’invertebrats, tindria el sentit d’aprendre a morir.

Sant Fruitós de Balenyà o santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Osona.

Memento mori venia a deixar clar que tot el que es fa sota el sol és pura vanitat. D’aquí van néixer unes pintures anomenades ‘vanitas’, que generalment incorporen un crani, al costat d’un grapat d’objectes que ens recorden la fugacitat de la vida i la bajanada de voler acumular coses que després no ens podrem endur.

És una advertència que aconsella que ens alleugerem de tota ambició i ens desempalleguem de les pertinences materials que ens lliguen, per tal d’estar preparats quan ens arribi l’hora final. Molt truculent, ho sé, però així anaven les coses des que algú va escriure al llibre de l’Eclesiastès, allò de ‘Vanitat de vanitats, tot és vanitat’.

Llosa sepulcral amb la inscripció Memento Mori. Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda.

Revolucionari total

Sobre la verda gespa, hi ha una pedra amb una discreta frase. Cal apropar-se per a llegir-la. Són paraules de Carles Cardó, eclesiàstic nascut a Valls a finals del segle XIX i promotor del cristianisme social, aquell que fa arribar l’Evangeli al poble. Va ser periodista, prolífic escriptor, traductor i tant crític amb la política, que hagué d’exiliar-se durant la guerra civil.

Desconec la raó i la data de l’homenatge. Potser en algun moment Cardó va visitar el santuari i va quedar aquest record.

Inscripció amb unes paraules del Dr. Carles Cardó. Sant Fruitós de Balenyà. Osona.

Protegint l’indret

Pocs metres abans d’arribar a Sant Fruitós de Balenyà hi ha la creu de terme, del segle XVII, tot i que sospito que es tracta d’una còpia.

Entre altres finalitats, aquestes creus solien utilitzar-se per marcar i protegir espiritualment els límits del territori ‘sant’. Com a moltes altres, a un costat apareix Crist crucificat i a l’altra, la Mare de Déu.

Us estalvio la macabra llegenda, que tothom sembla haver copiat d’un a l’altre blog, i que pretén justificar el trencament de la creu. En realitat, va ser destruïda, com la pràctica totalitat del patrimoni religiós, durant la guerra civil.

Creu de terme davant Sant Fruitós de Balenyà o santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop