El temple expiatori Sagrat Cor del Tibidabo.
Fa temps -menys del que sembla, que les persones havien de ser batejades i només podien tenir noms vinculats amb la religió, que els carrers tenien noms de sants i els cims i les valls es coneixien amb noms bíblics.
Per exemple, el Carmel i la Vall d’Hebron a Barcelona són cims religiosament correctes. Un tercer és el Tibidabo, nom extret dels evangelis i que significa “et donaré”.
És el passatge que relata com el dimoni dugué Jesús dalt d’una muntanya amb bones vistes i el temptà dient-li “et donaré tot això si et prosternes i m’adores” (Mt 4,9).
La història (molt abreviada)
A finals del segle XIX la ‘Junta de Cavallers Catòlics’ adquirí el terreny que coronava la muntanya i s’hi construí una petita ermita. Però la idea anava molt més enllà.
Seguint la moda d’altres països, es decidí construir un temple dedicat al Sagrat Cor, advocació impulsada recentment per Pius IX. L’obra va ser finançada per una riquíssima mecenes, catòlica fins a dir prou.
El projecte del temple expiatori Sagrat Cor del Tibidabo va recaure en Enric Sagnier a qui el sant pare en persona li atorgà el títol de marquès per aquesta feina. També hi intervingué el seu fill i un bon grapat d’artistes com Frederic Marès, Zuloaga, els tallers Bru, Alfons Juyol o Eusebi Arnau, entre altres.
Anys i anys edificant
La construcció de l’edifici començà el 1903 i va durar el que no està escrit. Les obres s’iniciaren amb la cripta en un estil entre el modernisme i el neobizantí. Seguidament es construí el temple al damunt, que -opinió meva molt personal- sembla un pastís de noces de mal gust.
La darrera pedra després de les destrosses de la Guerra Civil, la col·locà el fill de Sagnier el 1955. Com que eren uns altres temps, s’aprofità el benentès per canviar alguns detalls en benefici del nou règim del moment.
Ja he parlat en un altre article del culte al Sagrat Cor, institucionalitzat per reis, papes i dictadors. Així doncs, ara només comentaré alguns detallets que potser et poden passar desapercebuts d’aquesta icònica obra, que no té res d’innocent.
Al·legoria celestial
El gran tortell amb guinda inclosa que representa l’edifici és ple de símbols que cal conèixer per saber on et fiques quan, mentre esperes els nanos que surtin del parc d’atraccions, decideixes entrar i posar una espelma ‘per si les mosques’.
En primer lloc ja hauràs observat que la cripta té un color marró amb un acabat bast. El temple en canvi, és d’estil neogòtic, gris, fred i amb les pedres més escairades. Finalment, el sant Crist que corona el conjunt és una figura lluent que fa mal als ulls.
Pel que sembla es va fer així perquè -i també resumint- la part baixa i basta simbolitza el pecat, el temple escairat expressa la purificació i la imatge resplendent és qui et durà al cel si ets un bon minyó.
Mosaic misteriós
Impossible passar per alt el gran mosaic semicircular que hi ha a l’entrada de la cripta. L’original, obra del ceramista madrileny Daniel Zuloaga Boneta, representava la Trinitat. Totes les fonts consultades donen per fet que va ser destruït el 1936. No obstant això, un lector m’ha facilitat nova informació que desmenteix aquest fet.
En unes fotografies realitzades el vint-i-cinc de juliol de 1939, és a dir, quatre mesos després de finalitzada la Guerra Civil, encara es pot veure el mosaic original de Zuloaga. Aquell dia se celebrava un acte multitudinari de col·locació d’una gran creu provisional, al lloc on la monumental estàtua de Crist havia estat abatuda.
Vint anys després es va creure oportú encarregar-ne un altre més proselitista a Josep Brú i Masipó -fill del mosaïcista modernista Lluís Brú i Salelles.
Però el gran dubte és: en quin moment i per quina raó es va decidir substituir l’anterior mosaic de la Trinitat per aquest? Algú a la sala que conegui la resposta?
Foto de grup
Així doncs, en una trobada apoteòsica apareix Crist damunt el globus terraqüi i envoltat d’àngels amb sant Ignasi, santa Teresa, sant Ferran, els Reis Catòlics i Colom amb les naus, sant Isidor de Sevilla, sant Jaume, l’església del Pilar i la de Covadonga i més gent que no estic segur d’identificar correctament.
Completen el grup tot un seguit de reis, bisbes i personal religiós. A més s’afegí el monument al Sagrat Cor que tot just acabava de ser reconstruït, situat al Cerro de los Ángeles, el més que discutible centre geogràfic de la península.
Com he llegit en un lloc, són els protagonistes més destacats de “la España de Dios”. Per tal que no quedi cap dubte, un text indica que és un “Templo Expiatorio de España”.
D’altra banda, esculpits per la façana o bé representats als vitralls i als mosaics de l’interior, trobaràs molts altres personatges. És una exaltació celestial dalt del Tibidabo.
Llevataques
El mot expiar ve del llatí i significa esborrar o netejar una culpa o purificar un dany.
Un temple expiatori és una església on el santíssim sagrament -l’hòstia santa- es troba permanentment exposat i no tapat dins un armariet com la resta d’esglésies, per tal que tothom pugui anar i purificar-se al seu davant.
Hi ha moltes esglésies dedicades al Sagrat Cor, algunes de les quals contenen una capella on realitzar l’adoració eucarística a qualsevol hora. Però de temples que puguin ser considerats expiatoris, tampoc és que hi hagi tants.
A Barcelona, on el pecat deu ser més habitual que en altres llocs, hi ha dos. Un és el del Sagrat Cor del Tibidabo i l’altre és la faraònica Sagrada Família. Els catorze restants es troben tots a Mèxic! La majoria d’aquests edificis van ser construïts a finals del segle XIX o principis del XX i, amb alguna destacada excepció, generalment són d’estil neogòtic.
Simbolisme aclaparador
Si t’avorreixes, ves llegint les inscripcions que hi ha arreu: a l’exterior, a terra, a les finestres, als vitralls i a les columnes. Són els noms de les persones que van realitzar donacions per fer realitat el somni d’un temple expiatori en aquesta pecadora ciutat.
Hi ha molts més personatges i símbols -religiosos i polítics-, tant a l’exterior com a l’interior del temple expiatori Sagrat Cor del Tibidabo, però ara no és el moment de comentar-los perquè no acabaríem mai.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carretera de Vallvidrera, 111. Barcelona
Saber més
- Tibidabo: barcelona.cat – wikiwand.com
- La història: tibidabo.salesianos.edu
- L’edifici: tibidabo.salesianos.edu
- El temple: wikiwand.com – elpandelospobres.com
- El mosaic de la façana: El mosaic del meu barri
- Fotografies del mosaic el 25.07.1939: catalegarxiumunicipal.bcn.cat
- El santíssim sagrament: aleph.org.mx
- Capelles d’adoració perpètua: adoracioneucaristicaperpetua.es
- Temples expiatoris: wikiwand.com
Hola una altra vegada: m’he oblidat de dir que les fotos són un reportatge dels Pérez de Rozas, a l’AFB.
Moltes gràcies!
Joan,
Amb la informació que m’has facilitat he rectificat l’article. Ara només resta saber quan i per quina raó es va substituir el mosaic.
Novament, moltes gràcies per la teva inestimable aportació.
Alfons Martín
Aquesta foto forma part d’un reportatge (tinc moltes fotos més de tot l’esdeveniment) d’un acte de desgreuge que es va fer el 25/7/39, exactament tres anys després de la destrucció de la imatge del Sagrat Cor de Marés. Van pujar una creu gegantina carregada a braços des de la plaça Borràs fins al Tibidabo.
Et deixo una crònica de LV del 26/07/39.
Si t’hi fixes, hi ha encara un tub sortint entre dues columnetes de la façana (a la dreta) que es devia fer servir de xemeneia quan estava la cripta “ocupada”.
Caram! Doncs aquesta informació fa que ens haguem de replantejar els fets! Però això em planteja un dubte: si el mosaic no estava tant malmés, com és que el van repicar i fer de nou? Potser no responia del tot a les directrius del règim?
Hola! No entenc això que es diu per tot arreu que el mosaic de Zuloaga va ser destruït el 36.
Això és el 25/7/39, el primer acte nacionalcatòlic que es va fer al Tibidabo. Apart de la part esquerra, a baix, que es veu intencionadament picada, la resta del mosaic està bé.
He deduït que no es va voler restaurar i el van substituir pel (horrorós!) que hi ha ara, d’acord amb els gustos nacionalcatòlics.
Hola Joan.
En primer lloc, moltes gràcies pel teu comentari.
Sí que és ben estrany el que comentes. Com bé dius, arreu -fins i tot en pàgines oficials- es llegeix que el mosaic de Zuloaga va ser destruït el 1936 i refet el 1955 per un altre de Josep Brú. Si la fotografia que adjuntes data realment del 1939, vol dir que tothom, va errat. No em sorprendria gens, ja que no és la primera vegada que detecto o bé em comuniquen una errada que tothom donava per certa.
Per això, t’agrairia molt si pots facilitar la font on es troba aquesta informació.