Aquarel·la amb una panoràmica de la muntanya del Tibidabo.

Et donaré

El temple expiatori Sagrat Cor del Tibidabo.

Fa temps -menys del que sembla, que les persones havien de ser batejades i només podien tenir noms vinculats amb la religió, que els carrers tenien noms de sants i els cims i les valls es coneixien amb noms bíblics.

Aquarel·la amb una panoràmica de la muntanya del Tibidabo.

Per exemple, el Carmel i la Vall d’Hebron a Barcelona són cims religiosament correctes. Un tercer és el Tibidabo, nom extret dels evangelis i que significa “et donaré”. 

És el passatge que relata com el dimoni dugué Jesús dalt d’una muntanya amb bones vistes i el temptà dient-li “et donaré tot això si et prosternes i m’adores” (Mt 4,9).

Temple expiatori Sagrat Cor del Tibidabo. Detall d'una vidriera.
Ni se t’acudeixi temptar-me.

La història (molt abreviada)

A finals del segle XIX la ‘Junta de Cavallers Catòlics’ adquirí el terreny que coronava la muntanya i s’hi construí una petita ermita. Però la idea anava molt més enllà. 

Interior de la primitiva capella del Sagrat Cor.
La primera capella.

Seguint la moda d’altres països, es decidí construir un temple dedicat al Sagrat Cor, advocació impulsada recentment per Pius IX. L’obra va ser finançada per una riquíssima mecenes, catòlica fins a dir prou.

El projecte del temple expiatori Sagrat Cor del Tibidabo va recaure en Enric Sagnier a qui el sant pare en persona li atorgà el títol de marquès per aquesta feina. També hi intervingué el seu fill i un bon grapat d’artistes com Frederic Marès, Zuloaga, els tallers Bru, Alfons Juyol o Eusebi Arnau, entre altres.

Tribuna neogòtica a la façana del temple del Sagrat Cor.
Mirador neogòtic.

Anys i anys edificant

La construcció de l’edifici començà el 1903 i va durar el que no està escrit. Les obres s’iniciaren amb la cripta en un estil entre el modernisme i el neobizantí. Seguidament es construí el temple al damunt, que -opinió meva molt personal- sembla un pastís de noces de mal gust.

La darrera pedra després de les destrosses de la Guerra Civil, la col·locà el fill de Sagnier el 1955. Com que eren uns altres temps, s’aprofità el benentès per canviar alguns detalls en benefici del nou règim del moment.

Ja he parlat en un altre article del culte al Sagrat Cor, institucionalitzat per reis, papes i dictadors. Així doncs, ara només comentaré alguns detallets que potser et poden passar desapercebuts d’aquesta icònica obra, que no té res d’innocent.

Petit campanar de la cripta en estil neobizantí.
Campanar bizantí.

Al·legoria celestial

El gran tortell amb guinda inclosa que representa l’edifici és ple de símbols que cal conèixer per saber on et fiques quan, mentre esperes els nanos que surtin del parc d’atraccions, decideixes entrar i posar una espelma ‘per si les mosques’.

En primer lloc ja hauràs observat que la cripta té un color marró amb un acabat bast. El temple en canvi, és d’estil neogòtic, gris, fred i amb les pedres més escairades. Finalment, el sant Crist que corona el conjunt és una figura lluent que fa mal als ulls. 

Pel que sembla es va fer així perquè -i també resumint- la part baixa i basta simbolitza el pecat, el temple escairat expressa la purificació i la imatge resplendent és qui et durà al cel si ets un bon minyó. 

Contrapicat on es veu part de la cripta, del temple i de l'estàtua de Crist.
Els tres nivells de l’expiació.

Foto de grup

Impossible passar per alt el gran mosaic semicircular que hi ha a l’entrada de la cripta. L’original representava la Trinitat i va ser destruït el 1936. Vint anys després es va creure oportú fer-ne un altre més proselitista.

Així doncs, en una trobada apoteòsica apareix Crist damunt el globus terraqüi i envoltat d’àngels amb sant Ignasi, santa Teresa, sant Ferran, els Reis Catòlics i Colom amb les naus, sant Isidor de Sevilla, sant Jaume, l’església del Pilar i la de Covadonga i més gent que no estic segur d’identificar correctament. 

Temple expiatori Sagrat Cor del Tibidabo. Detall dels mosaics.
El Colom, la Teresa i el Pilar.

Completen el grup tot un seguit de reis, bisbes i personal religiós. A més s’afegí el monument al Sagrat Cor que tot just acabava de ser reconstruït, situat al Cerro de los Ángeles, el més que discutible centre geogràfic de la península.

Com he llegit en un lloc, són els protagonistes més destacats de “la España de Dios”. Per tal que no quedi cap dubte, un text indica que és un “Templo Expiatorio de España”.

Temple expiatori Sagrat Cor del Tibidabo. Detall dels mosaics.
Reis, bisbes i el Cerro de los Ángeles.

D’altra banda, esculpits per la façana o bé representats als vitralls i als mosaics de l’interior, trobaràs molts altres personatges. És una exaltació celestial dalt del Tibidabo.

Temple expiatori Sagrat Cor del Tibidabo. Detall d'una vidriera.
Una marededéu de Filipines.

Llevataques

El mot expiar ve del llatí i significa esborrar o netejar una culpa o purificar un dany.

Un temple expiatori és una església on el santíssim sagrament -l’hòstia santa- es troba permanentment exposat i no tapat dins un armariet com la resta d’esglésies, per tal que tothom pugui anar i purificar-se al seu davant.

Hi ha moltes esglésies dedicades al Sagrat Cor, algunes de les quals contenen una capella on realitzar l’adoració eucarística a qualsevol hora. Però de temples que puguin ser considerats expiatoris, tampoc és que hi hagi tants. 

A Barcelona, on el pecat deu ser més habitual que en altres llocs, hi ha dos. Un és el del Sagrat Cor del Tibidabo i l’altre és la faraònica Sagrada Família. Els catorze restants es troben tots a Mèxic! La majoria d’aquests edificis van ser construïts a finals del segle XIX o principis del XX i, amb alguna destacada excepció, generalment són d’estil neogòtic.

Temple expiatori Sagrat Cor del Tibidabo. Detall dels mosaics de la cripta.
Vaixells cap a un nou món.

Simbolisme aclaparador

Si t’avorreixes, ves llegint les inscripcions que hi ha arreu: a l’exterior, a terra, a les finestres, als vitralls i a les columnes. Són els noms de les persones que van realitzar donacions per fer realitat el somni d’un temple expiatori en aquesta pecadora ciutat.

Finestra a l'exterior de la cripta on apareix el nom d'un benefactor.
Finestra patrocinada.

Hi ha molts més personatges i símbols -religiosos i polítics-, tant a l’exterior com a l’interior del temple expiatori Sagrat Cor del Tibidabo, però ara no és el moment de comentar-los perquè no acabaríem mai. 

Detall dels caps esculpits a l'entrada de la cripta del Sagrat Cor.
Rostres de pedra.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carretera de Vallvidrera, 111. Barcelona

Saber més

Què veure a prop