Saber sí que ocupa lloc

Saber sí que ocupa lloc

El Palau de Mafra (Portugal) conserva una extraordinària biblioteca.

Diuen que la famosa biblioteca d’Alexandria contenia uns set-cents mil volums i que ja existia uns trenta segles abans de la nostra era. No obstant això, sembla que els assiris ja en tenien una d’anterior, clar que els volums eren maons coberts d’inscripcions.

Vista d'una part del palau a través dels vidres d'una finestra.
Palau per dins, palau per fóra.

Normalment, les més importants biblioteques es trobaven als monestirs i és una d’aquestes la que recentment m’ha impressionat.

A només quaranta quilòmetres de Lisboa, s’aixeca un descomunal convent i també palau, que més que maco, és absolutament espectacular quant a dimensions. Penseu que conté 1.200 habitacions, que ja us dic que no són com les dels pisos en què vivim actualment. I ja no compto les cuines, l’església, la farmàcia, cavallerisses, claustre i un bon grapat de dependències.

El Palau de Mafra. Detall de l'escultura de Sant Bru.
La mort, als peus de sant Bru.

L’edifici es troba a la població de Mafra. Al segle XVIII, quan es va construir el convent, la població segurament no arribava als quatre mil habitants, que aproximadament és el que actualment tenen municipis com Altafulla, Begur, Flix o el Papiol. És perquè us feu una idea del molt que sorprèn trobar una obra faraònica com aquesta en un lloc així.

Detall decoratiu a la pota d'un llit. Portugal.
Detalls que tot ho emplenen.

Tot pels fills

En aquells temps, el rei João V estava casat amb Maria-Anna d’Àustria. Després de tres anys de matrimoni, com que no havia manera de tenir descendents, li va prometre a la muller que, si el feia pare, li faria construir un monestir. Sembla que el xantatge va funcionar, ja que va tenir una filla. Després vindrien cinc fills més, però aquest és un altre tema.

El Palau de Mafra. Paviment de l'església fet amb mosaic de marbres de colors
Trencaclosques de marbre.

En un principi, el convent havia de donar cabuda a uns tretze frares, però l’arribada d’or del Brasil, va fer canviar d’idea al monarca, qui va preferir fer-se un palau ben xulo i un convent per a tres-cents frares. Tant és així, que més de cinquanta mil persones treballant durant seixanta anys, quasi esgoten les arques reials.

Tot i això, el palau pràcticament mai va ser utilitzat com a tal, només per a breus estades, però com a mínim va donar feina a molta gent.

Repeteixo que la visita paga la pena per les espectaculars dimensions del sumptuós recinte barroc, més que pel bon gust. Només cal veure l’estrambòtica sala de caça, on làmpades, cadires i sofàs fets amb els trofeus, posen de manifest un més que dubtós sentit de l’estètica.

El Palau de Mafra. Mobiliari de la sala de caça, fet amb banyes de diversos animals.
Mal gust.

Cultura prohibida

De tot l’edifici se salva la sorprenent biblioteca que, amb més de 40.000 volums, passa per ser una de les més maques del país (del món, segons els portuguesos).

Els llibres, relligats amb cuir i gravats amb or, cobreixen les dues plantes que ocupa la immensa sala amb la planta amb forma de creu i la decoració rococó.

El Palau de Mafra, Portugal. Detall de les pretatgeries de la biblioteca.
Barroc culte.

Entre altres, podem trobar, perfectament catalogats, toms de religió, política, medicina, filosofia, dret, diccionaris, llibres de viatges i d’altres de ben estranys. Una peculiaritat és que papa va publicar una butlla que permetia que aquí es conservessin llibres considerats prohibits en aquell temps, com esoterisme, quiromància o bíblies no aprovades pel Vaticà, entre altres.

En una vitrina s’exposa l’exemplar dissecat d’un minúscul ratpenat. Segons s’explica, des de fa més de tres-cents anys, aquests mamífers alats són els responsables que els volums no siguin atacats per insectes. Però observant l’estat d’alguns volums, espero que se’m permeti dubtar de la bondat d’aquest sistema en ple segle XXI.

Una llàstima que visitant el palau de Mafra només permeten veure aquesta sala des de la porta.

El Palau de Mafra. Portugal. La Biblioteca.
Ni una taula, ni una cadira.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Altres articles sobre Portugal