Les façanes enrajolades de Lisboa.
Eren quarts de deu del matí. Les esglésies eren a vessar de fidels celebrant la missa del dia de Tots Sants. De cop, tot va trontollar. Aquest va ser el principi del terratrèmol que va destruir completament Lisboa el 1755.
El sisme va durar entre tres i sis minuts i pràcticament no va deixar res dempeus. A continuació, una gran onada s’aixecà i destruí tota la zona baixa i el port. Dues onades més van venir a rematar la feina.
I, per si alguna cosa havia sobreviscut, als barris on no havia arribat l’aigua, es declarà un incendi que, cremant durant cinc dies, va acabar d’assolar la ciutat. Un terç de la població va morir.
Pla d’urgència
El rei José I, que s’havia salvat pels pèls de la catàstrofe, va encarregar al seu ministre José de Carvalho l’organització de les tasques de salvament i de reconstrucció de la ciutat. Tan bé ho va fer, que li va ser atorgat el títol de marquès de Pombal. Per això, ara es parla de l’estil pombalí.
Supervisant els plànols proposats pels seus enginyers, el ministre va refer la ciutat amb una trama racional de carrers rectilinis i places àmplies. Les cases incorporaven una estructura de fusta resistent als sismes.
Les façanes, realitzades amb un moderat estil neoclàssic, variaven d’amplada segons la jerarquia del carrer.
Fins i tot els temples responien a tipologies ben definides, de manera que, allà on et trobis, tens la sensació d’estar veient sempre la mateixa església.
Decoració asequible i segura
No hi havia temps ni recursos econòmics per a detalls superflus, així que es va anar per feina, amb materials produïts en sèrie. Es van prohibir elements que sobresortissin de la façana, com testos i tribunes, que podien caure amb un altre sisme.
L’única concessió decorativa va ser recobrir les façanes amb mosaics de rajoles, tot i que amb motius molt simplificats i seriats.
La sobrietat imposada després del terratrèmol, contrasta amb l’estil rococó que hi havia fins aquell moment. I és precisament aquest un dels molts encants de Lisboa i de les poblacions dels voltants, on també es va estendre l’ús de la rajola a les façanes.
T’has quedat amb ganes de més façanes enrajolades de Lisboa? Deixa’t perdre per qualsevol barri. A més, et recomano visitar el Museu do Azulejo de Lisboa.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- El terratrèmol: eird.org – hipertextual.com – wikiwand.com
- El terremoto de Lisboa, per M. C. Olalla
- Marquès de Pombal: wikiwand.com
- Estil pombalí: wikiwand.com
- Les rajoles de Lisboa: elviajero.elpais.com – hometown-lisboa.es
Les fotografies dels mosaics d’una construcció ordinària es converteix en una construcció extraordinària i queda ben reflectit amb les teves fotografies. Els colors vius d’alguns d’ells li dónen un caire especial.
Moltes gràcies pel teu comentari! La veritat és que Lisboa em va semblar una ciutat molt especial en més d’un sentit.
Sí es molt maca. Hi estat dues vegades i no em faria res tornar-hi.