Aigua amagada

Aigua amagada

Mai em deixa de sorprendre trobar un mateix text copiat i -mal- re copiat una i una altra vegada. I em pregunto qui va ser el primer. Per exemple, sobre les Deus de Sant Quintí de Mediona, tant és que cerquis a l’Enciclopèdia Catalana, el web de l’Ajuntament, l’informe de la Diputació de Barcelona, la Viquipèdia o qualsevol blog que parli del tema. Tots diuen el mateix i amb les mateixes paraules, però sense citar les fonts. Qui fa plagi?

En temps prehistòrics l’ésser humà ja es passejava per l’Alt Penedès, concretament per la conca formada pels rius Mediona i Bitlles. Al seu pas per Sant Quintí de Mediona, el riu s’escola pels vertiginosos salts de les Deus i després, com si res, discorre tranquil·lament fins a ajuntar-se amb l’Anoia i finalment desguassa al Llobregat.

Aigua de rec

En un entorn sec, l’aigua és un bé preuat. No és gens estrany que totes les civilitzacions que van habitar aquest entorn, fessin el necessari per a portar l’aigua fins als camps i les poblacions.

Neix així, probablement al segle VIII, durant l’ocupació musulmana, una xarxa de recs que ha estat objecte de nombrosos estudis. El topònim Mediona prové de l’àrab i ve a significar un deute monetari.

Amb el pas del temps i de les diverses cultures, aquesta xarxa es consolida i s’amplia, provocant el naixement de la població. A més de regar els horts, a partir del segle XVIII serveix per al desenvolupament dels molins tèxtils i paperers així com per altres indústries.

Al seu pas per Sant Quintí, les aigües del Mediona, quan passen per l’accidentat terreny, de vegades s’amaguen entre les roques i més tard afloren a l’exterior, formant petits llacs que transformen l’entorn en una mena d’oasi.

Deus de Sant Quintí de Mediona

El pas del temps

Sembla que un temps en què la memòria no arriba, en aquest indret va tenir lloc un plegament geològic que va originar tot aquest enrenou tan peculiar, on l’aigua que circula per sota de la llera del riu, ha modelat diverses coves i acaba sortint per la font de les Deus.

És a partir d’aquest punt en què el curs intermitent del riu, rep l’aigua de les Deus i per fi pot baixar amb un cabal més continu.

Les coves, que antigament estaven submergides i només coneixien els nanos del poble que entraven bussejant, van ser casualment redescobertes als anys cinquanta del segle XX. Segons diuen, la troballa va tenir lloc mentre es realitzaven unes excavacions per extreure roques destinades a l’aquari de Barcelona.

Sembla que la font, amb els vint-i-tres brocs també va ser construïda en aquelles dates. Potser va ser el primer intent d’arranjar l’entorn per tal de fer-lo visitable. Actualment, amb poca aigua i un parc d’aventura que ha estès cordes, ganxos i tirolines entre les roques, el lloc queda lluny de ser un paratge idíl·lic.

Deus de Sant Quintí de Mediona

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: final del passeig de les Deus, Sant Quintí de Mediona

Saber més

Què veure a prop