Museu al carrer (5)

En anteriors articles he parlat de l’obra del ceramista Julio Bono a Barcelona, Terrassa i Granollers així com en altres poblacions. Però la inesgotable creativitat d’aquest artista va aprofitar tots els racons que sorgien en un país en plena activitat constructora. Ara, i gràcies a les col·laboracions de lectors de Rondaller, puc ampliar el catàleg amb noves mostres.

Detall del mural de la Facultat de Filologia de València.
Av Blasco Ibañez 32. Valencia.

Paisatge de muntanya

Abans dels anys seixanta, els vilatans de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme) vivien tot just en un parell carrers a la vora de l’església. A partir de llavors, la vila s’obrí a l’exterior i el creixement del nucli urbà es dispararia sense cap planificació urbanística. Així doncs, s’aixecarien blocs i fins a tres hotels com el desaparegut hotel Baix Montseny, que va ser molt popular i ha donat nom a tot un carrer. És així com el turisme descobriria aquest agradable paratge, lluny de la massificació costanera. De fet, als baixos d’un edifici hi ha un bonic mural ceràmic de Julio Bono amb el nom que tenia l’hotel.

El Baix Montseny és una àrea natural a cavall entre el Vallès Oriental i la Selva. La capitalitat recau sobre Sant Celoni, municipi que abans de la Guerra es deia precisament, Baix Montseny. L’obra representa el que és potser un dels llocs més emblemàtics d’aquesta subcomarca, el petit embassament de Santa Fe del Montseny.

Obra del ceramista Julio Bono a Sant Cebrià de Vallalta.
Carrer Matas, 2. Sant Cebrià de Vallalta.

Combinant estils

Des de León, un lector m’ha fet arribar una altra obra del ceramista Julio Bono. Està situada en un bloc molt cèntric dominat per la presència d’una entitat bancària. El mosaic presenta agrupats diversos trets característics de l’artista. D’una banda, el cercle en relleu. De l’altra banda, les rajoles personalitzades amb incisions. Finalment, uns arbres fets amb un estil més pictòric.

El carrer on se situa l’edifici està dedicat a Juan Crisóstomo Torbado, un arquitecte nascut el 1867 a Galleguillos de Campos, una petita població situada a uns seixanta quilòmetres de León. Executà diversos projectes per consolidar el patrimoni artístic d’aquesta ciutat, destacant com a restaurador de la catedral.

Obra del ceramista Julio Bono en un vestíbul a la ciutat de León.
Arquitecto Torbado 3. León. Imatge facilitada per Raúl.

Passejar sota els arbres

Planificada el 1853 dins el pla Cerdà, la rambla del Poblenou pretenia descongestionar l’industrialitzat barri barceloní. Tot i això, no s’urbanitzà fins prop de trenta anys més tard. Els mil metres de passeig aviat van centrar la vida cultural, social i comercial del districte de Sant Martí. Tot i que la nova via fou batejada com a Passeig del Triomf, popularment tothom l’anomenava rambla del Poblenou, fins que el 1986 s’oficialitzà aquest nom.

Malgrat les transformacions sofertes, aquest llarg passeig ha sabut mantenir una identitat pròpia. Reflex d’això, al vestíbul d’un excessivament alt bloc, una bucòlica ceràmica ret homenatge als fanals i als arbres de l’emblemàtica rambla.

Obra del ceramista Julio Bono a la rambla del Poblenou.
Rambla del Poblenou, 49. Barcelona.

Barques a la costa

El lector Lluís Novell em fa arribar una preciosa marina executada a mitjans de la década dels anys vuitanta. Em comenta que l’obra, que mesura 80 x 110 centimetres, formava part de la decoració d’un bany exposat en una botiga de materials de construcció de Granollers. En desfer l’aparador, l’obra la col·locà en un apartament de Sant Antoni de Calonge. Un lloc molt idoni per a una escena marítima.

Mosaic de Julio Bono a Sant Antoni de Calonge.
Sant Antoni de Calonge. Imatge facilitada per Lluís Novell.

El paradís perdut

Un altre lector m’envia una fotografia d’una obra del ceramista Julio Bono a la ciutat d’Eivissa. Tristament escapçada, es troba a peu de carrer i està datada l’any 1975. Fundada el 654 abans de la nostra era, fins a la dècada dels setanta l’illa d’Eivissa era el prototip del paradís al qual convivien pagesos, hippies i eivissenques amb vestits blancs i llargues trenes sota els mocadors. Però aviat la tranquil·litat i les platges es convertiren en objecte de desig.

L’explosió turística comportà l’aparició de discoteques i la massificació. L’incontrolada especulació no conegué límits, Els carrers oberts durant la primera meitat del segle XX amb cases de planta baixa i un pis, van donar pas a blocs a quin més lleig i més a prop de la platja. És en un d’ells amb balcons de reminiscències psicodèliques, on encara perdura aquesta petita mostra artística.

Mosaic en un carrer d'Eivissa.
Avinguda d’Espanya 20. Eivissa. Imatge facilitada per Javier Torres.

Entrada dignificada

Seguidament, ens n’anem al barri del Farró, ubicat a la Vila de Gràcia. Rep el nom de Silvestre Farró, propietari d’una finca rural, qui a principis del segle XIX es convertí en promotor edificant diversos habitatges, esdevenint un barri residencial. Abundaven torres d’estil modernista on la burgesia barcelonina anava a estiuejar. La major part van desaparèixer amb la construcció de pisos, com el del carrer Vallirana on descobrim una altra obra del ceramista Julio Bono.

Damunt d’un fons enrajolat de tonalitats verdoses destaquen tres cercles en relleu de diversos diàmetres que donen un aire distingit i modern a l’oblidable edifici, que no pot competir amb l’habitatge modernista que li planta cara al davant.

Obra del ceramista Julio Bono al carrer Vallirana de Barcelona.
Carrer Vallirana, 21. Barcelona.

Mural universitari

Per acabar aquest recull de l’obra del ceramista Julio Bono, ens plantem a la Zona Universitària de València, on destaca un gran mural de nou metres de llarg per quatre i mig d’alçada. Malgrat que actualment es troba a la seu de la Facultat de Filologia, va ser fet el 1974 per a l’antiga Facultat d’Econòmiques. Tot i que l’estil és abstracte, podem descobrir elements vinculats amb els variats estudis que s’hi podien fer. Així doncs, hi ha un port comercial, una grua de construcció, un sol, un llibre, peces mecàniques, una enclusa, una maça, arbres i conreus.

Signatura de Julio Bono al mural de la Facultat de Filologia de València.
Av Blasco Ibañez 32. Valencia.

L’obra està signada amb cinc noms que em porten a tenir dubtes. A més de la de Bono “dins” el mural, una rajola inclou la inscripció: Michavila-Roig i els obrers Mateu-Requena. D’una banda, els dos darrers sembla clar que van ser qui col·locaren l’obra al seu lloc. De l’altra banda, les poques referències que he trobat, adjudiquen l’autoria del mural a Joaquin Michavila Asensi.

Obra del ceramista Julio Bono a la Facultat de Filologia de València.
Av Blasco Ibañez 32. Valencia.

Artista complet

Nascut a Alcora el 1926, Michavila estudià a l’escola superior de Belles Arts de València i s’incorporà al grup “Los Siete“, el qual recuperaria a València l’art modern de postguerra. Com a artista multidisciplinari, conreà tota mena de tècniques, començant per temàtiques figuratives i arribant a l’abstracció. Sobre Roig no he trobat cap pista. Així doncs, qui va dissenyar realment l’obra? Doncs sento molt no tenir cap més pista. Potser va ser una col·laboració a tres mans, tot i que penso que l’execució de Bono és indiscutible.

Detall del mural de la Facultat de Filologia de València.
Av Blasco Ibañez 32. Valencia.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa amb totes les obres

Saber més

Altres articles sobre Julio Bono

4 comentaris

  1. Hola, gràcies pels articles!

    A Tarragona, plaça de la Generalitat, davant del Corte Ingles hi ha un mural ceràmic firmat “Novo & Bono 78”.
    Buscava qui era l’autor. Gràcies als articles ja tinc clar que pot ser de Julio Bono. Ho necessite saber per a les meues classes per a secundària.

    Li adjunte la foto.
    A València hi ha murals d’un estil semblant, a banda del de Blasco Ibáñez 32. Entre ells a una esglèsia de l’avinguda Antic Regne, però desconec l’autoria de moment.

    • Hola, Miquel Àngel.

      En primer lloc, moltes gràcies pel teu comentari. Crec que no has adjuntat la fotografia, però efectivament, “Novo & Bono” era l’empresa de Julio Bono.

      El que comentes de l’avinguda Regne de València, crec que et refereixes al que hi ha a la col·legiata de Sant Bartomeu i Sant Miquel. En aquest cas, si no vaig errat, l’autor és Andrés José Cillero Dolz, ceramista nascut a València el 1934 que va tocar diversos estils fins a arribar els anys seixanta a obres d’estil pop art.

      Espero haver-te ajudat.

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).