L’art-déco a València.
A partir del 1925 va tenir lloc un peculiar moviment artístic conegut com a art-déco. A casa nostra, on el noucentisme estava dictant tot un estil de vida, l’art-déco poc va poguer treure el nas.
Però durant prop de vint-i-cinc anys, a València va deixar una empremta que encara ara, causa admiració. Probablement, el principal motiu fou la bonança econòmica que va gaudir el país durant el període d’entreguerres.
No obstant això, de vegades costa de diferenciar-lo d’altres estils amb els quals va conviure, com el modernisme o el racionalisme. D’altra banda, el nom amb què se’l coneix l’originà l’Exposició Universal d’Arts Decoratives que tingué lloc a Paris el 1925 i que va marcar tendència els anys següents.
Disseny pràctic
En arquitectura, aquest estil, que no tenia cap inconvenient a barrejar elements de diverses cultures, va arribar a cinemes, teatres, universitats, edificis d’oficines, habitatges particulars o fins i tot refugis antiaeris. El 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, la capital de la Segona República es traslladà a València, motiu pel qual, aquesta ciutat esdevingué un objectiu estratègic. Arran dels bombardejos es construïren fins a una cinquantena de refugis per protegir la població civil.
Però, el fet que València es convertís en la capital, també comportà una intensificació cultural. Un bon exemple el pots veure en els rètols que assenyalaven les entrades dels refugis, alguns dels quals encara perviuen. Per exemple, pots veure’n un a la cantonada del carrer Ripalda amb el carrer de Dalt, on podien cabre fins a sis-centes persones. Les lletres eren d’una considerable mida i pintades de color ben contrastat —tot i que actualment s’han descolorit— per tal de ser fàcilment identificables fins i tot per les persones que no sabien llegir.
Tots els estils en un
Probablement, un dels exemples més espectaculars el trobem en la Casa Jueva, construïda el 1930 al barri valencià de Russafa. En una lliure inspiració en l’arquitectura de diversos països i èpoques, l’arquitecte valencià Juan Francisco Guardiola fa un bon poti-poti d’estil oriental, àrab, egipci, hindú i hebreu. Embolica que fa fort!
L’estrella de David que apareix a la porta és la que motivà el nom popular de Casa Jueva. També perquè el seu propietari era d’origen jueu i mantenia secretament reunions amb membres de la comunitat jueva en aquest edifici.
Nascut a Sueca el 1895, Guardiola va estudiar arquitectura a Barcelona on aconseguí el premi al seu projecte per a l’estació de plaça de Catalunya. La Casa Ferran Guardiola del carrer Muntaner amb Consell de Cent també és un bon exemple de la seva desbordant creativitat.
Arquitectura desconeguda
Però, escampats per tota la ciutat hi ha nombrosos exemples anònims d’aquest estil associat als feliços anys vint. En un principi, a diferència de l’art-déco de ciutats com Nova York o Miami, on es va associar amb els gratacels, la velocitat, la moda i la modernitat, a València sovint es va limitar a formes geomètriques que fessin patxoca i fossin fàcils de produir.
Els clients quedaven encantats amb un art modern i alhora econòmic, com un prêt-à-porter. Cubisme, orientalisme o llunyanes cultures com la maia o l’asteca eren algunes de les estranyes combinacions que es feien. Finalment, a partir dels anys trenta els arquitectes van derivar cap a formes més pures que acabarien per donar pas al racionalisme.
Indústria artística
Així mateix, un altre notable exemple d’arquitectura art-déco a València és l’edifici de Bombas Gens, un dels pocs exemples d’arquitectura industrial d’aquella època que resten dempeus a València. El 1930 l’empresari Carlos Gens Minguet decideix traslladar les instal·lacions familiars a un solar més gran i encarrega el projecte del nou edifici recau en l’arquitecte Cayetano Borso, amb la idea d’oferir una imatge moderna i diferenciada. A la plaça de l’Ajuntament de València pots veure el Teatre Rialto, una altre magnífic exemple de la professionalitat de Borso.
Taulelleria exòtica
Per acabar, no deixis de visitar el Museu de Ceràmica de Manises o el Museu del Taulell d’Onda, on hi ha increïbles mostres de rajoles de l’estil que a principis del segle XX va fer furor en aquests verals. T’adonaràs que, majorment, es tracta de motius geomètrics abstractes, sovint molt acolorits. De vegades apareix algun tema sorprenent, com el personatge que sembla sortit d’aquelles primeres pel·lícules de dibuixos animats dels anys trenta.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Castelló, 20. València
Saber més
- Casa Judía: wikiwand.com – revistaad.es
- Art-déco a València: levante-emv.com
- Museu de la Ceràmica de Manises
- Bombas Gens: rondaller.cat
- Joan Guardiola: es.wikipedia.org
- Si vols veure altres indrets de València i rodalia: rondaller.cat
Interessant article.
L’eixample de València està ben sortit d’edificis d’aquest estil, que s’adiu molt bé amb la tradició decorativa valenciana.
Salut.
És ben cert. Feia anys que no havia estat en aquesta ciutat i ha estat com un nou descobriment en molts aspectes.