Escut al gust (2)

En un article anterior he parlat dels ets i uts de l’escut de Mataró. Ara vull compartir altres versions que he trobat posteriorment. Resulta especialment interessant comparar els escuts que apareixen a la completa col·lecció de cartells de la festa de Les Santes, al Museu Arxiu de Santa Maria.

Per altra banda, una visita al Museu de Can Serra de Mataró, ens acabarà de donar una bona visió sobre l’heràldica d’aquesta ciutat. Només cal observar el meravellós sostre de fusta del segle XVI, amb la reproducció, entre altres, de diverses variants de l’escut de la ciutat al llarg del temps.

Sostre de fusta del Museu de Can Serra pintat amb diversos escuts.

El segle XVIII

Per començar, la curiosa «Vista de la Ciudad de Mataró por Poniente», realitzada el 1779, observem que l’escut incorpora la mà amb el manat i la RO -de MataRÓ-. Els dos troncs creuats representen la creu de Borgonya, que Felip I de Castella es va annexionar al segle XV. És possible que la torre i el lleó facin esment als territoris de Castella i Lleó.

Escut de Mataró en un plànol de la ciutat del 1779.

Millores a la ciutat

A mitjan segle XIX, Mataró experimentà un gran creixement econòmic, en part degut als inicis de la industrialització, que motivà un augment demogràfic. Ja feia un temps que la ciutat duia a terme tot un seguit de projectes de reforma i millora del centre. Entre les primeres obres públiques es troba el mercat de la Peixateria, un edifici neoclàssic projectat el 1841 pel masnoví Miquel Garriga i Roca qui uns anys després esdevindria arquitecte municipal de Barcelona. Coronant el que recorda un temple grec, hi ha l’escut de la ciutat fet de pedra i envoltat de motius relacionats amb l’activitat de l’edifici, com una conquilla i els atributs del déu Neptú.

Detall del coronament escultòric de l'antic mercat de la Peixateria, d'estil neoclàssic.
Plaça de la Peixateria.

Menjar com cal

En un plat del segle XIX apareix l’escut molt simplificat, per tal de poder ser reproduït a la trepa. En aquesta tècnica, es retalla el motiu en una plantilla, que es col·loca damunt la peça i, amb un pinzell o esponja es pinta damunt les parts retallades. Per aquesta raó, el dibuix es fragmenta en petites parts, de manera que la plantilla s’aguanti correctament.

Escut de Mataró en un plat de ceràmica del segle XIX.

Influència modernista

A final segle XIX, Josep Puig i Cadafalch esdevingué arquitecte municipal de Mataró. És en aquests anys que dissenya una tapa circular de ferro per als pous de registre del clavegueram. Seguint l’estil del modernisme, l’escut es troba profusament decorat amb fulles i punts que el converteixen en un element ben vistós. Una llàstima que ara no siguin així.

Escut de Mataró en una tapa de clavegueram dissenyada per Josep Puig i Cadafalch.

Els feliços vint

Així mateix, al cartell realitzat el 1921 l’escut té un gran protagonisme, ja que ocupa la meitat del cartell. El disseny va anar a càrrec de l’artista i historiador Josep Cabanyes, descendent d’un important llinatge, però de qui ningú en parla. Es troba emmarcat per una abarrocada filigrana i sostingut per dos nens -o nenes-, pentinats a la moda de l’època. El ram de mata -amb arrels- és agafat delicadament per una mà.

Detall del cartell de les Santes de 1921 realitzat per Josep Cabanyes.

Barreja de símbols

Seguidament, el cartell de les festes del 1940 és un reflex d’aquells foscos anys. Entre símbols del règim, apareix un sobre decorat escut, reproducció acolorida d’un altre -en blanc i negre- aparegut a la portada del butlletí Bloc Mataroní de 1925. A banda i banda, hi ha un parell d’angelets entremaliats.

Escut de Mataró al cartell de les festes de 1940, envoltat de motius franquistes.

La mà d’un grafista

Finalment, la psicodèlia dels anys seixanta aporta un aire d’atrevida modernitat al cartell de Les Santes del 1966. L’autor va ser Josep Maria Rovira i Brull, pintor, escultor i grafista publicitari barceloní, qui s’establí a Mataró. Juntament amb artistes com Hernández-Pijuan, Eduard Alcoy o Carles Planell i Terri, va fundar el grup Sílex. D’ell us sonarà la descomunal escultura ‘Laia l’arquera’ que presideix l’entrada de Mataró.

Tanmateix, el cartell va optar per una simplificació de l’escut, executat amb un traç deliberadament gestual.

Escut de Mataró al cartell de Les Santes de 1966 realitzat per Josep Maria Rovira i Brull.

Racionalisme heràldic

Després de la Primera Guerra Mundial sorgeix el racionalisme, un corrent arquitectònic que, trencant amb els valors històrics, defensa la funcionalitat dels edificis. Una de les característiques més evidents és la pràctica absència de decoració.

Com a arquitecte municipal, el mataroní Lluís Gallifa Grenzner va fer destacades obres en aquesta ciutat. Probablement la més destacada és el Mercat de la Plaça de Cuba, inaugurat el 1936.

A ambdues façanes d’aquest monumental edifici es col·locà un discret i estilitzadíssim escut que sovint passa desapercebut, ja que cal aixecar molt la mirada. L’estil d’aquest relleu sembla inspirar-se l’art-déco, estil que també feia furor per aquella època.

Escut de Mataró a la façana del Mercat de Cuba.

Com? Que t’has quedat amb ganes de més? Cap problema! Tens un altre article amb noves versions de l’escut de Mataró.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)