Escut al gust (2)

Escut al gust (2)

En un article anterior he parlat dels ets i uts de l’escut de Mataró. Ara vull compartir altres versions que he trobat posteriorment.

Resulta especialment interessant comparar els escuts que apareixen a la completa col·lecció de cartells de la festa de Les Santes, al Museu Arxiu de Santa Maria.

Per altra banda, una visita al Museu de Can Serra de Mataró, ens acabarà de donar una bona visió sobre l’heràldica d’aquesta ciutat. Només cal observar el meravellós sostre de fusta del segle XVI, amb la reproducció, entre altres, de diverses variants de l’escut de la ciutat al llarg del temps.

Sostre de fusta del Museu de Can Serra pintat amb diversos escuts.

El segle XVIII

Per començar, la curiosa “Vista de la Ciudad de Mataró por Poniente”, realitzada el 1779, observem que l’escut incorpora la mà amb el manat i la RO -de MataRÓ-. Els dos troncs creuats representen la creu de Borgonya, que Felip I de Castella es va annexionar al segle XV. És possible que la torre i el lleó facin esment als territoris de Castella i Lleó.

Escut de Mataró en un plànol de la ciutat del 1779.

Menjar com cal

En un plat del segle XIX apareix l’escut molt simplificat, per tal de poder ser reproduït a la trepa. En aquesta tècnica, es retalla el motiu en una plantilla, que es col·loca damunt la peça i, amb un pinzell o esponja es pinta damunt les parts retallades. Per aquesta raó, el dibuix es fragmenta en petites parts, de manera que la plantilla s’aguanti correctament.

Escut de Mataró en un plat de ceràmica del segle XIX.

Influència modernista

A finals del segle XIX, Josep Puig i Cadafalch va ser arquitecte municipal de Mataró. És en aquests anys que dissenya una tapa circular de ferro per als pous de registre del clavegueram. Seguint l’estil del modernisme, l’escut es troba profusament decorat amb fulles i punts que el converteixen en un element ben vistós. Una llàstima que ara no siguin així.

Escut de Mataró en una tapa de clavegueram dissenyada per Josep Puig i Cadafalch.

Els feliços vint

Així mateix, al cartell realitzat el 1921 l’escut té un gran protagonisme, ja que ocupa la meitat del cartell. El disseny va anar a càrrec de l’artista i historiador Josep Cabanyes, descendent d’un important llinatge, però de qui ningú en parla. Es troba emmarcat per una abarrocada filigrana i sostingut per dos nens -o nenes-, pentinats a la moda de l’època. El ram de mata -amb arrels- és agafat delicadament per una mà.

Detall del cartell de les Santes de 1921 realitzat per Josep Cabanyes.

Barreja de símbols

Seguidament, el cartell de les festes del 1940 és un reflex d’aquells foscos anys. Entre símbols del règim, apareix un sobre decorat escut, reproducció acolorida d’un altre -en blanc i negre- aparegut a la portada del butlletí Bloc Mataroní de 1925. A banda i banda, hi ha un parell d’angelets entremaliats.

Escut de Mataró al cartell de les festes de 1940, envoltat de motius franquistes.

La mà d’un grafista

Finalment, la psicodèlia dels anys seixanta aporta un aire d’atrevida modernitat al cartell de Les Santes del 1966. L’autor va ser Josep Maria Rovira i Brull, pintor, escultor i grafista publicitari barceloní, qui s’establí a Mataró. Juntament amb artistes com Hernández-Pijuan, Eduard Alcoy o Carles Planell i Terri, va fundar el grup Sílex. D’ell us sonarà la descomunal escultura ‘Laia l’arquera’ que presideix l’entrada de Mataró.

Tanmateix, el cartell va optar per una simplificació de l’escut, realitzat amb un traç deliberadament gestual.

Escut de Mataró al cartell de Les Santes de 1966 realitzat per Josep Maria Rovira i Brull.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Què veure a prop