Enginyers d'ànimes (2)

Enginyers d’ànimes (2)

Realisme socialista a Cracòvia.

Ara s’ha posat de moda visitar el districte de Nowa Huta als afores de Cracòvia. En realitat, si vas pel teu compte, pot resultar decebent veure llargs carrers amb una inacabable successió d’anodins blocs grisos.

Per altra banda, les llargues distàncies que cal recórrer, obliguen a deixar de banda llocs interessants. Per això triomfen les visites en cotxes de l’època (una mica cares i només en anglès). Si vols anar-hi, és convenient que tinguis clar com fer-ho i què vols veure.

Monument oblidat a Nowa Huta.

Camps pels treballadors.

Quan Iosef Stalin va “suggerir” construir un gran complex metal·lúrgic a Polònia, es va triar aquesta zona on des de temps immemorials, es practicava l’agricultura. Al darrere hi havia clares intencions. És aquí on es va trobar la peça d’or més antiga d’aquest país, datada de 2.000 anys aC i també on hi havia un túmul commemorant Wanda, una heroïna llegendària.

Curiosament, també és aquí on es troba l’església de Sant Bartomeu (Kościół św. Bartłomieja). Aixecada el 1455, és una de les més antigues esglésies de fusta de Cracòvia, que ha sobreviscut a tots els trasbalsos d’aquest país. Era l’antiga parròquia regentada pel monestir cistercenc situat al davant. Tot i no correspondre al realisme socialista que estem parlant, si tens temps i la trobes oberta, entra-hi, perquè paga la pena veure l’interior totalment decorat amb pintures imitant relleus.

Decorant la fusta.

La idea que amagava la construcció de la fàbrica era la d’agrupar aquí la classe obrera atea i allunyar-la de la influència dels intel·lectuals i catòlics de la ciutat. Però la jugada no els va sortir tan bé com pretenien.

Així doncs, el 1949, coincidint amb la commemoració de Wanda, començà la construcció del primer bloc. Un any després s’inicia la construcció de la fàbrica, que es batejaria amb el nom de Lenin i en poc temps batria rècords de producció. Nowa Huta vol dir “nova foneria”.

El realisme soviètic, del qual ja he parlat a l’anterior article sobre aquest estil a Varsòvia, prenia com a base el renaixement clàssic. Nowa Huta havia de ser la ciutat socialista perfecta. Stalin va batejar com a “enginyers de l’ànima” els artistes i arquitectes que, convertits en treballadors de l’Estat, enaltien i glorificaven la lluita del proletariat pel progrés socialista.

Així doncs, els arquitectes i urbanistes van planificar una ciutat molt racional, amb habitatges funcionals, àmplies avingudes, espais verds i infraestructures socials, de manteniment i d’oci. Cada zona havia de ser autònoma.

A partir d’una plaça central, que abans es deia Lenin i ara -flipa!- Ronald Reagan, surten cinc avingudes. Ah, segurament sentiràs a parlar dels “bars de llet”, els típics restaurants econòmics que han sobreviscut de l’època estalinista. Aquí n’hi ha un de molt “autèntic”. Tant que, veient la clientela que hi havia, no ens vam atrevir a entrar. Però si tens esperit aventurer, endavant!

El bloc 7.

La cultura que no falti.

Convé visitar el teatre Lodowy -que vol dir popular-, construït cinc anys més tard que la resta d’edificis, perquè els arquitectes només havien contemplat que la gent treballés i prou. Naturalment, la idea era difondre la cultura i l’adoctrinament entre la classe treballadora.

Però sembla que el seu primer director va ser un visionari i el convertí en un innovador escenari d’alt nivell. Obres d’Èsquil, Shakespeare, Camús, Kafka o Steinbech són només algunes de les que es representaren en aquest prestigiós teatre. El sobri exterior delata unes breus referències a l’arquitectura clàssica, referent pres pels arquitectes del realisme socialista.

El somni perfecte duraria uns 10 anys. El 1960 començarien les primeres manifestacions dels ciutadans que reclamaven la construcció d’una església per a la ciutat.

Un teatre socialista clàssic.

Una arca enmig del Mar Roig.

Així definia mossèn Straaten la lluita per aconseguir un centre de culte en aquest país comunista, però amb un fort arrelament en la tradició catòlica. La construcció de l’església Arca Pana o Arca del Senyor, es convertí durant anys en el símbol de la resistència del poble polonès contra l’ateisme marxista.

Un dels seus promotors va ser Karol Wojtyla, qui llavors era bisbe de Cracòvia i més tard es convertiria en el papa Joan Pau II. Celebrant missa darrere missa al peu d’una simbòlica creu, amb fred o calor, aconseguí, després de sis anys de tenses negociacions amb les autoritats, el permís per a construir una església.

Com que, lògicament, el govern no va ajudar de cap manera, la mà d’obra i les despeses anaren a càrrec dels feligresos qui, en el seu temps lliure ajudaven en la construcció del temple.

El descomunal edifici acull tres esglésies i és ple d’al·legories de tota mena. Crida l’atenció la forma de quilla del sostre, magnificada a l’interior pels diversos materials emprats. Contrasta especialment pels blocs quadrats i impersonals que l’envolten.

Es tracta d’una referència directa al diluvi bíblic. Un immens vitrall a l’interior ens ho acaba de confirmar. Segons s’explica, l’impressionant Crist a la nau principal va ser fos amb la metralla dels soldats polonesos ferits arreu del país.

Aquí no va acabar la broma, ja que el lloc va ser escenari d’enfrontaments posteriors, normalment després de les pregàries per a demanar l’alliberament de la nació de les forces comunistes.

Llums i ombres del temple.

Descoberta lliure.

Una volta pel desencantat barri de Nowa Huta et transportarà a un passat no tan llunyà. Quedaria per veure la fàbrica, punt clau d’aquest districte, però des d’aquest punt són prop de 45 minuts caminant (uns 3,5 quilòmetres) i ja estem cansats. Segurament hi ha un autobús que t’hi pot portar. 

Nosaltres decidim passejar pels voltants fins a la parada més propera del tramvia que ens portarà al centre de Cracòvia, on volem veure més arquitectura d’aquesta fascinant època i d’altres anteriors. Mentre caminem, trobem monuments, més blocs de ciment i places verdes que són extensions de gespa amb arbres. 

Art gris, arquitectura grisa.

Al proper article parlarem d’edificis poc turístics al centre de Cracòvia. No t’ho perdis!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més:

Altres articles sobre Polònia: