Amb uns altres ulls (1)

Amb uns altres ulls (1)

Itinerari per a descobrir la part menys turística de Varsòvia.

Després de visitar la capital de Polònia m’he adonat que les guies parlen sempre dels mateixos indrets, d’una forma molt general i sempre repetint el que diu la pàgina oficial de turisme.

Així doncs, aquí tens un itinerari alternatiu on poder veure llocs i detalls que sovint s’escapen a la massificació ‘guiri’. Començarem per la Ciutat Vella. Imagino que ja hauràs llegit que, després de la Segona Guerra Mundial, les tropes alemanyes no van deixar pedra sobre pedra.

Refer o inventar?

Amb l’ajuda del govern socialista, es va reconstruir, el més fidelment aquest històric entramat de cases, imagino que deixant-lo encara més maco i acolorit que abans del conflicte. Resulta molt interessant observar el mural al carrer Freta, que precisament commemora aquest fet.

Va ser realitzat el 2013 a la façana del que havia estat la casa d’un comerciant i conseller de la ciutat al segle XVIII. Representa a tres paletes que, sense cap mesura de seguretat, estan refent l’habitatge. Cal observar també altres petits murals dispersos per la paret.

Reconstrucció il·lustrada.

Defensa inútil.

Passem sota la barbacana, que en el seu dia no va servir per a res, i ens fixem en un esgrafiat damunt una paret de color verd fosc. Probablement recorda quan aquesta construcció defensiva es va utilitzar durant la invasió sueca del segle XVII. Vista la poca efectivitat, es desmantellà parcialment i s’amplià la porta. Fins que la Guerra Mundial que no va respectar ni el que quedava.

Fer la guerra.

La porta de l’àngel.

Seguint pel mateix carrer, entrem al santuari de la Mare de Déu de Gràcia (Matki Bożej Łaskawej). L’església original, pertanyent als jesuïtes, era del segle XVII. El fet de construir-se just a tocar de la catedral i del castell no era casual, sinó que emfatitzava la importància d’aquesta congregació.

La peculiar porta de bronze, anomenada “de l’àngel”, va ser realitzada el 2009 per Igor Mitoraj, per commemorar el 400 aniversari del temple (no d’aquest, que és de mitjans del segle XX). Podem veure l’escena de l’Anunciació, amb una Maria que recorda la Venus de Milo i un parell d’àngels amb les ales obertes. Mitoraj sovint s’inspira amb les escultures clàssiques. Si vas a Cracòvia, podràs veure un descomunal cap a la plaça Major. També té obra a Madrid i València.

El cor de l’àngel.

Donar color a la llum.

Entrem a la catedral que és just al costat i observem els peculiars vitralls. Van ser dissenyats per l’artista polonès Wacław Taranczewski. Les d’un costat representen escenes del Gènesi i l’Apocalipsi. En canvi, les de l’altra banda contenen figures de la història de Polònia. Per exemple, trobem Władysław Sikorski, un militar polonès qui a més va ser president del govern només començar la Segona Guerra Mundial i lluità per la independència de Polònia.

Vitrall de famosos.

A voltes amb la campana.

Ubicada el 1972 al solar que havia estat un cementiri medieval, hi ha una campana que, si o si, no hi ha turista que no faci el lluç al seu voltant per a obtenir un desig.

Va ser fosa el segle XVIII pel mateix artista que va modelar l’estàtua del rei Segimon que, a pocs metres, saluda els vianants enfilat dalt una columna. La campana es va extraviar per motius que no conec i no va ser fins acabada la Primera Guerra Mundial que es va trobar, trencada, en un dipòsit de ferralla. Més tard, a causa del seu pes, els soldats alemanys no la van poder transportar i es va quedar a la ciutat convertida en tot un símbol. Observa de prop els relleus, una filigrana de gran qualitat, tenint en compte que, un cop al campanar, ningú més ho veuria.

Filigrana campanera.

Habitatges a preu fet.

A continuació, creuem el Vístula (Wisła en polonès) i entrem al barri de Praga. Aquest districte es va salvar de la -total- destrucció perquè aquí estaven els soviètics, creuats de mans, mirant com els alemanys feien desaparèixer la ciutat vella. Parlant de soviètics, doneu un cop d’ull a l’edifici de ciment que s’aixeca a tocar de les cúpules de catedral ortodoxa de Santa Magdalena. És un dels molts exemples del que s’anomena realisme socialista que va imposar Stalin: pràctic, funcional, econòmic i ràpid de construir. La decoració era un element totalment superflu.

L’eixam de ciment.

Pintar el carrer.

Discrepant dels consells de la guia turística, no et dic de visitar la zona on Polanski va rodar El Pianista, ja que ens ha decebut bastant. Així doncs, entrem al carrer Ząbkowska, una artèria emblemàtica d’aquest barri que, malgrat un incendi al segle XIX que va consumir trenta habitatges, no patí destrosses importants durant cap de les posteriors guerres.

El primer que trobem és un immens i acolorit mural. L’obra representa un animat ambient musical, amb elements que es belluguen amb el vent, com estels i banderes. Sembla que no va agradar al veïnat, però a diferència d’altres, de moment no l’han tapat.

Aquesta pintura va ser realitzada per l’equip Aqualoopa el 2017, per cobrir un altre pintat un any abans i que va portar controvèrsia, ja que era publicitat encoberta. En realitat, el que hi ha actualment, també presentava un descomunal logotip al costat, que va ser ràpidament tapat.

Si t’agrada l’Street Art, a Varsòvia i més concretament en aquest districte, podràs trobar excel·lents mostres que han canviat la trista fesomia dels carrers. És una manera de desempallegar-se de la mala fama que fins fa poc tenien barris com aquest.

Música, mestre!

La casa platejada.

Uns metres més endavant sorprèn un edifici del segle XIX totalment recobert amb paper d’alumini. Es tracta d’un projecte pioner a Polònia, realitzat el 2018 per l’artista Piotr Janowski i que, com pots imaginar, ha generat controvèrsia al barri, però també un gran interès. Segons l’autor, l’alumini que embolcalla el ruïnós habitatge abandonat fins fa poc, simbolitza els canvis i el desenvolupament que està experimentant aquest districte i el seu ‘brillant’ futur. La curiositat de l’obra és que canvia d’aspecte segons la llum i el cel.

Lluentor d’alumini.

Fe i supervivència.

Una de les peculiaritats d’aquesta ciutat són els passatges que desemboquen en patis interiors, més o menys tronats. Alguns estan completament abandonats, altres han acabat com a aparcaments del veïnat o bé per a desar els cubells comunitaris de la brossa. Però n’hi ha que han conservat unes petites capelletes, que de vegades només són uns esgavellats altars. Entrem al que hi ha just davant de la casa platejada.

La majoria daten el 1943, quan va tenir lloc l’aixecament del gueto de Varsòvia, un inusual acte de coratge en què els jueus reclosos es van rebel·lar contra l’ocupació alemanya. La rebel·lió va passar factura i l’exèrcit va decretar el toc de queda i s’aboliren de cop les festes religioses.

És en aquell moment en què, una població altament catòlica i practicant, va construir aquests petits santuaris on el veïnat es podia trobar i resar durant tot el temps que va durar l’ocupació. Sigues lliure d’entrar als patis per a descobrir petites joies de la devoció popular, que només es conserven en aquest barri, ja que no va ser destruït.

El color de la fe.

Per acabar, pots acostar-te al Centre Koneser, una destil·leria de vodka del segle XIX, actualment reconvertida en un indret comercial d’art i marxa. Aquí trobaràs restaurants de disseny on descansar i menjar alguna cosa abans de tornar. Com que surt a totes les guies, m’estalvio més comentaris.

No et perdis el següent article on seguirem descobrint indrets poc turístics d’aquesta poc valorada ciutat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més:

Altres articles sobre Polònia: