Aquarel·la del carrer del Carme de Barcelona, amb l'entrada al recinte de l'antic Hospital de la Santa Creu.

Històries a la paret

Els enigmàtics grafits al carrer del Carme de Barcelona.

Aquestes són tres històries que històricament van passar. El que no està tan clar és si els grafits que trobem al mur de l’antic hospital de la Santa Creu de Barcelona fan realment esment a aquests fets.

Grafits al carrer del Carme on es veu una serp, lletres i diversos símbols circulars.

El foc que es paga o que s’apaga?

Hi havia dos malalts a cada habitació. Tot i que l’espai era justet, cada un descansava en un llit individual, tot un luxe si tenim en compte que som l’any 1638. Potser per escalfar-se o bé per fer gresca en l’avorrida vida de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, alguns interns van agafar restes de les enramades de la recent festivitat de Corpus i les hi van calar foc.

Les guspires van saltar al sostre de fusta i aviat tot el pavelló de Sant Roc era una foguera imparable. La notícia del desastre aviat es va estendre per la ciutat i molta gent anà a donar un cop de mà.

Aprofitant la confusió també acudiren oportunistes per endur-se llençols, tovalloles, aus i tot el que podien arrambar.

Tot i la magnitud de la catàstrofe, que va cremar tota la nit, només va morir una dona. Després dels fets l’hospital encara va sortir guanyant, ja que gràcies a les nombroses almoines i donatius, es va tornar a construir tot el perdut molt millor de com estava.

Potser va ser per això que algú va deixar una nota anònima a la paret exterior del recinte, que anunciava la fi de la foguera.

Dos anys després d’aquest fet, van passar més coses remarcables.

Inscripcions en uns carreus amb el text "fuego que se paga, Poma, i altres símbols i lletres.

Toca el dos!

El comte-duc Olivares feia quinze anys que era la mà dreta de Felip IV i intentava unificar convenientment tots els territoris de la corona. Una de les mesures era la de formar un sol exèrcit i que cada regne apoquinés per la gloriosa causa. Però no tothom era d’aquest parer.

Cal recordar que, gràcies a Olivares, vam entrar en una guerra contra els francesos que duraria trenta anys. Amb aquesta excusa es plantà l’exèrcit a Catalunya, suposadament per defensar-la.

Però la població civil aviat es va afartar d’haver de mantenir i allotjar la soldadesca. Les tropes, empipades com una mona, no dubtaren a calar foc i saquejar les poblacions on no eren ben rebudes.

I el 1640 es muntà un ciri que ha passat a la història com el Corpus de Sang, en què per una banda les tropes i per l’altra els segadors que anaven a Barcelona per a ser contractats com a temporers van coincidir amb els pagesos descontents i va tenir lloc una regada de sang.

Aquest va ser l’inici de la Guerra dels Segadors que va durar més de 10 anys i en que els catalans van demanar ajuda als francesos.

És probable que, motivat per aquests fets, una altra mà anònima deixés una nova inscripció a la mateixa paret de l’hospital.

Grafits al carrer del Carme en un carreu amb les paraules "fueresse luego Oliveros.

Amb el pa no s’hi juga

Ens trobem ara a la mateixa ciutat però ha passat un segle des de la fi d’aquell llarg conflicte.

Eren anys de males collites i, conseqüentment d’un augment del preu del pa, aliment bàsic en l’alimentació d’aquells temps.

Per altra banda, els flequers obtingueren la potestat de fixar els preus lliurement. I què van fer? Doncs és fàcil d’imaginar. En sis mesos van apujar un 50% el preu del pa.

Aquesta vegada la reacció va ser espontània i va tenir les dones com a protagonistes del que ha passat a la història com els “rebomboris del pa”. Engrescant també els homes, el poble més humil va passar a l’acció incendiant les fleques.

Més de vuit mil persones van intervenir a la revolta. S’aconseguí arribar a un primer acord, però les protestes van exigir, a més, l’abaratiment de la carn, l’oli i el vi.

Aquest cop va intervenir la cavalleria, que va reprimir i castigar durament la gent. En els enfrontaments van morir diverses persones i a mode exemplar, van executar tres homes i una dona.

Potser aquesta, que sabem que es deia Josepha Vilaret, és la que apareix penjada cap per avall en un altre grafit de la paret de l’hospital.

Grafits al carrer del Carme en un carreu amb diverses lletres, nombres i un personatge femení cap per avall.

Hi ha molts més grafits al carrer del Carme, però les possibles explicacions són tan hipotètiques, que millor ho deixem aquí.

Aquarel·la del carrer del Carme de Barcelona, amb l'entrada al recinte de l'antic Hospital de la Santa Creu.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer del Carme, 47. Barcelona

Saber més

Què veure a prop