Ens trobem al segle XIX quan en Víctor Blajot Iglesias era banquer. Tot fa pensar que tenia les butxaques ben plenes quan li encomanà al valencià Rafael Guastavino el projecte d’un edifici d’habitatges al passeig de Gràcia conegut com a Casa Blajot. Recorda que la quadrícula del Pla Cerdà feia ben poc que s’havia començat a instaurar i Blajot trià un solar molt ben situat al xamfrà amb el carrer Diputació.
Guastavino s’havia fet famós amb l’ús de la volta de rajola vista. Aquest sistema el patentaria i l’aplicaria a un munt d’edificis als Estats Units, on hagué de fugir gràcies als diners aconseguits amb una sonada estafa que li impediria tornar al seu país.
L’edifici es construí el 1872 en un estil que podem dir neoclàssic, és a dir que utilitza elements de l’arquitectura de l’any de la picor. Pel que sembla, els plànols no els va signar Guastavino, sinó Antoni Serra i Pujals, autor de diversos edificis a la ciutat. Així doncs, el dubte sobre l’autoria està servit.
Temps de canvis
Trenta anys més tard canviaria radicalment la fesomia dels baixos amb l’obertura de la botiga Gales, comerç que fins al 1995 marcaria tendència. De fet, la reforma del local fou duta a terme el 1943 per Francesc Mitjans i Miró, qui deu anys més tard seria un dels tres arquitectes que projectaria l’estadi del Camp Nou.
Els aparadors s’han conservat perquè realment són una obra d’art. Seria interessant fer un estudi comparant les figures tallades a l’aparador amb les representades per Josep Aragay a la font de Santa Anna. Però ara no hi entraré.
L’escultor
Amb una reforma efectuada els anys vuitanta, reaparegué a la façana una part del fris executat per Rossend Nobas i Ballbé. A més d’escultor, el barceloní Nobas va ser orfebre, treballant amb els Masriera, família coneguda especialment per les delicades joies modernistes que produí.
Nobas fou molt sol·licitat com a escultor de retrats. Però probablement et sonarà més si et dic que és l’autor de quadriga que hi ha dalt de la monumental cascada del parc de la Ciutadella de Barcelona i també de la decoració neogòtica de l’església de Sant Esteve de Castellar del Vallès.
El fris de la casa Blajot, del qual només en resta una part, hi ha qui el bateja com a ‘Història del treball’ i també com a ‘Història dels progressos de la Humanitat’. Tria el que vulguis, que ambdós li escauen. A partir d’aquí, tot són hipòtesis de collita pròpia, així que no te les prenguis massa seriosament.
En un principi…
El fragment conservat a la Casa Blajot comença amb la prehistòria i amb els conreus inicials, continua amb els primers constructors —ensenyant el cul, això sí— i seguidament la invenció del foc —també ventilant la part posterior.
Poc menys que sorprenents resulten un parell de figures femenines que semblen fora de lloc. La primera recorda sospitosament la Venus de Botticelli. La segona, potser més relacionada amb l’escena del costat, sembla voler representar Hèstia, la deessa grega del foc i de la llar.
A continuació hi ha un home nu, aparentment treballant l’argila per modelar un recipient. Al seu davant, un grup estampa els primers signes d’escriptura mentre una mare fa l’efecte de voler ensenyar a llegir el seu fill. Un altre grup s’escarrassa a buidar un tronc, potser per fer-ne una embarcació, ja que la senyora del costat sosté una teia que podria ser de brea per a impermeabilitzar la fusta.
Antics oficis
Seguidament, una mare amb un infant estan teixint i la dona del costat enrotlla un cabdell de fil, remetent als oficis de paraires que més tard donarien lloc a una rellevant indústria tèxtil. Mentrestant, al seu costat pots veure una escena de la metal·lúrgia, on un parell d’homes es dediquen a la fosa de metall. Ignoro què fa l’home dempeus. Un nen recull fusta i tres homes —amb davantal, però sense calçotets— treballen al voltant d’una enclusa, mentre un infant —déu meu!— escalfa el metall que ha de ser forjat.
Després pots veure un senyor gran que fa voltar una filosa, mentre una dona sosté la floca de fibra i un senyor sembla trenar cordes. Al seu darrere, dos homes estan construint una barca i dues dones sostenen el que podrien ser els flotadors d’una xarxa de pescar. Una de les senyores aprofita per ensenyar cuixa.
Pensadors i inventors
A partir d’aquest punt la interpretació es complica. Digue’m si no, què fa Zeus al seu tron, just al mig del fris. Al déu suprem de l’Olimp grec l’acompanya un jove amb una clau —Sant Pere?— i un ancià que s’aguanta amb un bastó.
A l’escena del costat hi ha un parell d’homes asseguts i un jove damunt d’una taula. Per dir alguna cosa, podrien ser Ptolemeu i Zoroastre discutint sobre les òrbites planetàries. Després tens uns vidriers bufant i coent recipients en un forn, un pintor amb el seu cavallet i uns monjos de diversos ordes en el que sembla una biblioteca medieval.
Probablement relacionat amb la tasca dels copistes medievals, hi ha un personatge dempeus amb barba i una mena de turbant, que recorda molt Gutenberg, l’inventor de la premsa d’impremta. Tot seguit tens representada l’arquitectura i l’escultura, aquesta darrera amb un artista que deu voler representar Miquel Àngel qui acaba d’esculpir el famós Moisès.
La revolució industrial
Un monjo dempeus i un home assegut que no identifico miren a qui imagino que és James Watt, inventor de la primera màquina de vapor. Al seu costat un home es troba assegut davant d’un regulador de força centrífuga, invent que també s’atribueix a Watt.
L’escena d’una foneria ens introdueix a tot un seguit de referències a la industrialització. Precisament, la dona amb casc asseguda al costat d’un gran engranatge, sembla fer esment d’Atena, deessa grega de la indústria.
Les noies que s’agafen entre elles representarien les Tres Gràcies, filles mítiques de Zeus i responsables de proporcionar alegria als mortals. Aquesta escena, representada mil vegades al llarg de la història de l’art, presenta la curiositat de què una de les figures sembla anar vestida a la moda de principis del segle XX més que no pas del XIX, quan va ser feta la casa. Per aquesta raó em pregunto si el fris no seria afegit posteriorment a la finalització de l’edifici.
Foto de família
La invenció de la fotografia també queda reflectida amb la càmera amb un cos de plecs, model perfeccionat a partir del daguerreotip. Pel seu darrere passa una de les primeres màquines de tren. El senyor assegut, ben bé podria ser Darwin qui, potser per ridiculitzar-lo, és l’únic en tot el fris que s’asseu a terra.
L’escena final de la Casa Blajot sembla tenir una funció moralitzant, mostrant el que podria ser una família, amb dida inclosa. Resulta curiós que no hi ha cap al·lusió directa al cristianisme. Per altra banda, estaria bé saber què hi havia al fris que es va perdre, per tal de conèixer el significat global de l’obra. Però em penso que això no podrà ser.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Passeig de Gràcia, 32. Barcelona
Saber més
- Rafael Guastavino wikiwand.com – enciclopedia.cat
- Genealogia de Víctor Blajot: rbulto.com
- Casa Blajot: barcelodona.blogspot.com
- Catàleg del patrimoni arquitectònic: bcnroc.ajuntament.barcelona.cat
- Sastreria Gales: barcelofilia.blogspot.com
- Rossend Nobas: wikiwand.com
- El fris amb detall: redescubriendomibarcelona.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: