Castellar del Vallès

El dífícil art de trobar un nom per a un poble

Hi ha poblacions que conserven el mateix nom (evolucionat) des que els romans li van posar. Però d’altres no ho han tingut tant clar i l’han anat canviant. Castellar del Vallès n’és un exemple. Unes deu vegades ha variat el seu topònim i fins i tot ara, la pàgina oficial de vegades obvia “del Vallès“.

Jo encara n’afegiria un més: Tolrà. Tant va influir a la vila aquesta família que sorprèn que no li posessin el seu cognom. Les escoles es diuen així, el passeig, un palau, … Fins i tot els safareigs!

Si fem una passejada pel centre, trobarem sorprenents edificis que ens deixaran amb la boca oberta.

Descobrint Castellar del Vallès

Els antics safareigs són un bon exemple d’obra “social”, ara reconvertits en restaurant.

Castellar del Vallès
Safareigs.

L’antiga seu de l’ajuntament d’un estil eclèctic (és a dir un estil que barreja diferents estils) li dona solera al carrer Major.

Castellar del Vallès
Antic ajuntament.

L’espatarrant església neogòtica de Sant Esteve soprèn per les grans dimensions tenint en compte que parlem d’una població que a finals del segle XIX gairebé no tenia 4.000 habitants.

Castellar del Vallès
Església de Sant Esteve.

El palau Tolrà no us deixarà indiferents. Com totes les edificacions de l’arquitecte Emili Sala i Cortés, és eclèctic, però molt harmoniós, amb planta baixa i dos pisos i un bonic jardí amb una romàntica glorieta.

Castellar del Vallès
Palau Tolrà, seu de l’ajuntament.

Al carrer del centre trobarem algunes cases del segle XVI i més avall les escoles del patronat Tolrà. M’ha sorprés que fins i tot hi ha un pavelló de pàrvuls (mateix arquitecte, mateix estil).

Els afores

Ara sortim del nucli urbà i anem a veure l’antiga església parroquial dita de Castellar Vell, una construcció romànica que domina un turó. Hem de passar un curt tram de pista de terra, aparcar el vehicle en un descampat i fer els darrers 300 metres a peu (camí molt suau).

Castellar del Vallès
Sant Esteve de Castellar Vell.

De tornada deixem el vehicle a l’entrada del camí que porta al Pont Vell, una senzilla construcció que només es va utilitzar 85 anys fins que es va fer un de nou.

Pont Vell.

Ara enfilarem per la carretera que porta a Sant Llorenç Savall, però ens desviarem per visitar el temple de Sant Feliu del Racó que té els seus orígens en els primers temps del cristianisme.

Sant Feliu del Racó.

I per acabar, també seguint la mateixa carretera, aparcarem en un ampli espai ombrívol al costat de la carretera i ens acostarem a peu fins a l’ermita de les Arenes al mig d’un idíl·lic indret, perfecte per passar el dia amb nens i fer pícnic.

Mare de Déu de les Arenes.

L’única cosa que lamento d’aquesta sortida és no haver estat capaç de trobar el camí del castell. La veritat és que no s’hi han gastat gaire en indicacions per arribar a cap dels llocs descrits aquí.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el plànol

Saber més

Què veure a prop