La Casa Galceran de Vilanova i la Geltrú.
Quan al segle XVII la població de Vilanova i la Geltrú ja no hi cabia dins l’estret cinturó de la muralla medieval, el Consell general de la població va determinar eixamplar els límits. Així doncs, a principis del segle XVIII ja apareix documentada la plaça de les Cols.
L’Ajuntament havia ordenat els venedors d’hortalisses de la plaça Nova el trasllat a aquest nou espai que ha canviat diverses vegades de nom. Les parades van tenir aquí el seu lloc fins al 1941 quan s’inaugurà el Mercat Públic.
Tot i que a la plaça s’han fet diverses intervencions, el recinte conserva, més o menys, el seu aspecte inicial. Destaca la Casa Galceran, fàcilment reconeixible pels esgrafiats, decoració afegida als anys vint del segle passat. Però anem per parts.

Metges i farmacèutis
A mitjan segle XVIII el metge barceloní Carles Galceran Parnau, es va casar amb una vilanovina i exercí a l’hospital de Sant Antoni Abat d’aquesta població. El seu fill i net foren igualment metges en aquesta localitat. El 1814 naixia el besnet, Carles Francesc Galceran Riba qui, tot i ser metge, exercí com a farmacèutic, establint la farmàcia en aquest edifici.
L’establiment passà a mans del seu fill Demetri Galceran Cuscó, mentre que l’altre fill trià novament ser metge. Més tard, la farmàcia seria regentada per Gustau Galceran Ferrer, net de Carles Francesc. El darrer metge de la nissaga seria Artur Galceran Borrell, mort el 1947. D’aquesta manera, l’edifici heretà, fins al dia d’avui, el cognom d’aquest llinatge de metges i farmacèutics.
Agraeixo molt na Francesca Roig haver-me facilitat la genealogia familiar.

Nous temps, nova façana
El 1920 la construcció se sotmet a una important reforma que el deixa tal com el pots veure actualment. El projecte de la reforma va anar a càrrec de Josep Francesc Ràfols i Fontanals.
Aquest arquitecte vilanoví et sonarà de ben poc, ja que deixà una obra escassa. En canvi, és molt més conegut el seu vessant d’estudiós de l’art. Entre altres, va escriure la primera biografia de Gaudí, dues monografies sobre Ramon Casas i va ser el primer a fer una divulgació sobre el modernisme català.
La part més interessant de la Casa Galceran de Vilanova i la Geltrú es concentra en els esgrafiats que decoren completament la façana i que foren dissenyats pel mateix Ràfols.

Tot i que segueixen —més o menys— l’esperit noucentista, els abarrocats i simètrics motius florals semblen més aviat inspirats en dissenys del segle XVIII.
Fixa’t que els de la part inferior ocupen més espai i van disminuint a cada planta. Al darrer pis hi ha tres grans medallons amb flors, ocells i garlandes. Només un simula una típica natura morta amb fruita, una au i uns peixos. La resta són cistells o gerres amb flors i garlandes —moltes garlandes— també florides. La barana superior és d’obra, però aquí els esgrafiats simulen una balustrada.

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de les Cols, 14. Vilanova i la Geltrú
Saber més
- Inventari del patrimoni de Vilanova i la Geltrú: diba.cat
- Josep Francesc Ràfols, per J. Arasa
- Josep Francesc Ràfols: hemeroteca.lavanguardia.com
- Casa Galceran: invarquit.cultura.gencat.cat
Què veure a prop
- A Vilanova i la Geltrú: rondaller.cat
- Al Garraf: rondaller.cat






Carles Galceran Parnau, metge barceloní, es va casar el 1747 a Vilanova i la Geltrú amb la vilanovina Isabel Torrents Matons. Va morir el 1775. No era polític. El polític va ser el seu nét Carles Galceran Torrents (1786-1845), també metge igual que el seu pare Francesc Galceran Torrents (1751-1812). Carles Francesc Galceran Riba (1814-1879), fill de Carles Galceran Torrents, va ser metge i farmacèutic, però va exercir només de farmacèutic, establint la farmàcia a casa seva, en aquesta casa de la plaça de les Cols 14 (no 4). Va continuar la farmàcia el seu fill Demetri Galceran Cuscó (1842-1909) i el seu nét Gustau Galceran Ferrer (1873-1939), mentre que l’altre fill Joan Galceran Cuscó (1845-1909) va ser metge. El meu avi, Artur Galceran Borrell (1872-1947) va ser el darrer metge de la nissaga Galceran.
Benvolguda Francesca,
Moltíssimes gràcies pels aclariments. He esmenat els errors que hi havia a l’article, tot incloent aquesta interessant informació.
Alfons Martín