Biga de fusta amb un relleu encastada a la paret, a la vila d'Alàs a l'Urgellet (Alt Urgell).

Rescat de l’anonimat

Itinerari per Alàs a l’Urgellet (Alt Urgell).

L’Urgellet és un territori històric que ocupa la major part de la comarca de l’Alt Urgell. Està molt vinculat amb el bisbat i el comtat d’Urgell que donaria peu a la creació de la Seu d’Urgell.

Pel que sembla, el mot Urgell derivaria del basc i vindria a significar ‘presència d’aigua’.

Alàs és un petit nucli a només cinc quilòmetres de la Seu d’Urgell, però la proximitat a la ciutat no ha ajudat a trobar informació. Exceptuant l’església i l’hostal Dolcet, aquesta població és com si no existís. Així doncs, en aquesta ocasió només podré fer conjectures i poc més. Em queda l’esperança que algú llegeixi això i m’ajudi a rescatar aquesta vila de l’anonimat.

El topònim sembla que podria derivar d’un nom de persona d’influència celta o basca, però ningú ho sap amb certesa. Es té constància d’aquest indret abans del segle IX, i va anar passant de mà en mà com a propietat de vescomtes, bisbes i canonges. La seva importància prové del fet que es troba en un lloc de pas cap a les terres centrals.

Preocupat per la terra

L’entrada a la vila es fa per l’avinguda Zulueta. Nascut a Barcelona el 1858, Ferran Zulueta i Gomis va ser un polític i economista. Estiuejava a la Cerdanya, fet que el va dur a apassionar-se també per l’Urgellet. Amb trenta-dos anys va recórrer aquestes comarques a la recerca de votants pel seu partit de tendència republicana.

Finalment arribà a diputat a les Corts durant la restauració borbònica. Va fomentar també les exportacions comercials catalanes a l’Amèrica del Sud, va crear un banc agrari i va impulsar la fundació d’una cooperativa lletera a la Seu d’Urgell. Els seus escrits descriuen un territori amb gran potencial, però oblidat per l’Administració central.

Vila d'Alàs a l'Urgellet (Alt Urgell). Rètol de forja d'un restaurant, realitzat per Àngels Freixanet.
Forja artística.

Art a peu de carrer

En aquesta avinguda trobaràs primerament el curiós rètol d’un restaurant que, després de vint-i-tres anys, el 2013 es van traslladar a Castellciutat. L’obra està signada amb un Freixanet-92. 

Es tracta d’Àngels Freixanet i Picanyol, escultora i pintora nascuda a Moià el 1940 i amb el taller a Manresa, que ha realitzat nombroses exposicions. La seva obra, generalment realitzada amb metall, es troba escampada arreu.

Mentre puges per aquesta via, dóna una ullada a Cal Bonet, amb una interessant decoració, probablement dels anys trenta del segle passat.

Vila d'Alàs a l'Urgellet (Alt Urgell). Decoració dels anys trenta al balcó de Cal Bonet.
Decoració sostinguda.

Tres generacions cuinant

Al final de l’avinguda trobem l’emblemàtic Hostal Dolcet, la història del qual es remunta al 1932, quan en Ramon Dolcet adquirí un solar on construir l’edifici que seria fonda, forn, botiga i sala de ball. Durant la Guerra Civil, el local acolliria una farmàcia i un hospital militar i acabaria com a quadra.

La peculiar façana esgrafiada amb motius clàssics va ser realitzada per Pere Ribes, un paleta de la vila que tant servia per a un trencat com per un descosit. Més endavant veurem una altra obra seva ben diferent i alguna altra que intueixo també seva.

Vila d'Alàs a l'Urgellet (Alt Urgell). Esgrafiats a la façana de Can Dolcet, realitzats el 1933 per Pere Ribes.
Artesania decorativa.

Creus protectores

A continuació enfilem pel carrer Major, on trobem alguns interessants habitatges de pedra. Cal fixar-se amb una biga de fusta encastada a la paret de mà dreta.

Probablement era la llinda d’una porta i es va col·locar aquí capgirada. La creu damunt un triangle simbolitza el calvari, un motiu molt comú en indrets rurals, utilitzat com a amulet contra els mals esperits.

Biga de fusta amb un relleu encastada a la paret, a la vila d'Alàs a l'Urgellet (Alt Urgell).
Símbols capgirats.

A pocs metres, al carrer Nord, hi ha una llinda de pedra del segle XVIII amb un símbol similar. En aquest cas li van afegir un segon travesser a la creu. Podria tractar-se del que es coneix com a creu de Lorena o d’Anjou (s. XV), que deriva d’una molt més antiga.

Itinerari per Alàs a lUrgellet. (Alt Urgell). Llinda de pedra del segle XVIII amb una creu doble o creu d'Anjou.
Doble protecció.

El lleó de la vila

Seguim amb aquest itinerari per Alàs a l’Urgellet. El carrer s’eixampla breument i destaca l’edifici de l’Ajuntament. La singular façana sembla una lliure interpretació de l’estil neoromànic. Posaria la mà al foc que és obra del paleta que he mencionat abans.

Observa el lleó ajagut damunt una mènsula, d’estranyes proporcions. A l’Urgellet no hi ha lleons. Tampoc es venera sant Marc. Què voldrà representar? D’altra banda, el peculiar color vermellós és molt comú per aquests verals. Si visites Puigcerdà, et sorprendràs del nombre de façanes pintades amb aquest color.

Itinerari per Alàs a lUrgellet. Façana neoromànica de l'ajuntament amb l'escultura d'un lleó.
Façana règia.

Reformes eclesials

Des d’aquesta placeta ja pots observar millor l’estrany campanar de l’església de Sant Esteve. Tot i que sembla que ja n’existia una altra al segle IX, probablement va ser molt reformada cap al segle XVI, arran d’una visita parroquial en què algú va deixar clar que calia allargar-la i cobrir-la degudament.

Ens acostem al deliciós carrer de Sant Esteve que passa pel darrere de l’església i que ens transporta a un altre temps. Aquí trobem el que considero l’element més rellevant de la vila -opinió molt personal, és clar-.

Itinerari per Alàs a lUrgellet. Campanar de l'església parroquial de Sant Esteve.
Un balcó al campanar.

La peça clau

Es tracta una dovella del segle XVIII que sembla desubicada, ja que no forma part de cap arcada. Una dovella és la peça clau que fa que un arc se sostingui. Així doncs, no és d’estranyar que en aquesta pedra s’inscrivís el nom del propietari, dates, creus o recordatoris importants.

En aquest cas sembla fer esment a la diada de Corpus, ja que apareix una custòdia processional. La festa de Corpus Christi va ser instaurada al segle XIII per a la veneració pública del sagrament de l’eucaristia. Va ser una estratègia de l’església catòlica enfront dels qui negaven la doctrina del cos de Crist.

Aquesta celebració medieval va guanyar importància amb el pas del temps, realitzant arreu processons on es passejava la custòdia. Realitzada amb metalls preciosos, la custòdia -també ostensori-, generalment té forma solar i conté una hòstia consagrada que els fidels han d’adorar.

Si durant la processó feia mal temps, la custòdia es resguardava en una casa, fet que el propietari solia perpetuar, ja que era un moment memorable. Aquest podria ser el cas. Un exemple similar el trobem a Castellterçol.

Itinerari per Alàs a lUrgellet (Alt Urgell). Dovella del segle XVIII amb el relleu d'una custòdia.
Hòstia santa!

Repòs etern

Per acabar, passem pel costat de l’antiga font, al costat del safareig, i enfilem els quatre-cents metres que ens separen del cementiri. El recinte, construït en un important desnivell, conté un parell d’enterraments que cal veure de prop.

En primer lloc, destaca el panteó Secases. Un angelet tot trist sembla esperar a tocar la trompeta el dia que el difunt ressusciti.

Nascut a Alàs, Antoni Secases i Pagès va emigrar a Amèrica on va fer fortuna. Diu la llegenda que, durant el viatge de tornada va patir una gran tempesta. L’home va implorar sant Antoni, fent la promesa de construir una ermita.

Dit i fet, en arribar va manar la construcció de la propera -i peculiar- ermita de Sant Antoni del Tossal, que no va veure acabada perquè va morir tres anys abans de finalitzar les obres.

Panteó d'Antoni Secases al cementiri de la vila d'Alàs a l'Urgellet (Alt Urgell).
Esperant temps millors.

Creu ben aprofitada

A pocs metres, una creu de pedra ens indica el lloc on el 1909 va ser enterrat Antoni Puig i Planes, de qui no he trobat ni així d’informació. Cal mirar-la de prop per veure el relleu d’una mà, una palma, una espelma i un timó amb una flor de lis. Si no fos perquè és una creu, diria que em recorda molt als motius dels enterraments jueus.

Sota l’extensa inscripció se’ns explica que és una donació del seu fill Feliu. I més avall, en un impuls de mal dissimulada modèstia, ens diu que l’autor és Pedro Ribes, paleta que ja hem conegut abans.

Creu de pedra amb inscripcions al cementiri de la vila d'Alàs a l'Urgellet (Alt Urgell).
Jeroglífic fúnebre.

Encara hi ha altres elements i indrets per veure en aquest itinerari per Alàs a l’Urgellet. Continuant pel mateix camí, et pots acostar a la interessant ermita de la Mare de Déu de les Peces -poc més d’un quilòmetre-. D’altra banda, al carrer Rossinyol hi ha un parell de singulars edificis. Però alguna cosa t’he de deixar per descobrir, oi?

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop