Aigua de bombolla, tot el món sadolla
Sifons La Perla de Mataró.
Per començar, traurem una mica la pols a l’assignatura de química, que segur que la tenim rovellada.
En primer lloc, el carbonat de sodi és un compost que a la vista està format per tot de petits cristalls -com la sal, vaja-. Comunament el coneixem com a sosa.
Depenent de què fem amb aquests cristalls -escalfar, dissoldre, etc.- n’obtindrem uns altres compostos, amb propietats tan diverses que poden servir per a ús alimentari, metal·lúrgia o fins i tot per a fabricar vidre o detergents.
Les primeres bombolles
Allà pel segle VIII els romans van batejar com a ‘aqua saltare‘ unes fonts que van acabar fent famosa la població alemanya de Selters, més coneguda com a Seltz.
Les seves aigües carbonatades aviat van ser copiades amb el nom de ‘soda‘ pel sodi que contenien i que provocava les bombolles.
Quan el 1994 el cuiner Ferran Adrià va afegir aire a pressió per a fer escumes que permetien muntar la nata, preparar maionesa o fer gelats, no estava fent altra cosa que reproduir el que els nostres avis coneixien com a sifó.
Els sifons servien per afegir carbonat de sodi, és a dir, bombolles, a les begudes.
Al nostre país les primeres ampolles de sifó daten del 1828. El conegut envàs de vidre amb la palanca havia estat inventat poc abans per un tal Savaresse que tots anomenem com un lloro i cap de nosaltres sabem absolutament res d’ell.
El cas és que a finals del segle XIX ja hi havia quinze fàbriques a Barcelona. Tot i que aquesta activitat comença uns pocs anys després, a la capital del Maresme encara podem trobar una interessant mostra d’arqueologia industrial: un parell d’esgrafiats pertanyents a l’antiga fàbrica de sifons La Perla de Mataró.
Curiosament, l’esgrafiat del sifò ningú sap qui el va fer. És més, la família assegura que ja hi era quan van anar a viure. Un misteri.
Tot va començar així
Nascut a Sabadell el 1901, en Fidel Romeu i Alcover tenia una germana casada amb l’hereu de La Catalana, una indústria dedicada a la fabricació de gasoses, cerveses i lleixiu! Total, tot es feia a partir de la sosa.
El seu cunyat l’inicià en el negoci i el 1930 en Fidel s’establí pel seu compte, tot i que només es va decantar per la fabricació de gasoses, sifons i taronjades sota el nom comercial de La Perla.
“Si no voleu patir, beveu sifó amb vi”
La fàbrica s’establí al carrer Sant Cugat de Mataró i la propietat passaria al seu fill Ramon, nascut el 1927.
En Ramon va ser un personatge molt peculiar, ja que a més d’haver estudiat a l’Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar, va exercir com a àrbitre de Tir Olímpic i, no cal dir-ho, fabricant de gasoses.
A continuació, la forta competència va motivar buscar noves solucions, associant-se amb altres fabricants i unificar esforços.
Com a record queda l’esgrafiat d’un típic sifó a la façana de la desapareguda fàbrica i un altre d’una ampolla de gasosa a l’habitatge del costat.
“Qui una ‘Perla’ tasta cap més en gasta”
Per acabar, d’on ve el nom de sifons La Perla de Mataró? Aquest és un misteri sense resoldre. Jo apunto algunes teories.
La primera pot fer esment a la bola de vidre dels peculiars envasos d’aigua carbonatada. Per beure el contingut havies de prémer la bola. Un cop era buida, els nanos trencaven l’envàs per recuperar la boleta i utilitzar-la per jugar a bales.
La segona teoria -sempre de collita pròpia- pot tenir a veure amb la coral La Perla de l’Havana, entitat mataronina creada al segle XIX. Potser en Ramon Romeu formava part i va voler batejar així el seu negoci.
La darrera teoria és la fragata barcelonina del segle XVIII que, sota el nom de La Perla de Catalunya, va solcar l’Atlàntic durant trenta anys, marcant l’obertura del comerç català a Ultramar.
Sigui com sigui, en algunes ampolles apareix serigrafiada una perla dessota el nom de la marca.
Agraiment
Vull donar les gràcies a M. Romeu qui tan amablement m’ha mostrat l’excepcional col·lecció d’ampolles de sifó i gasosa que conserva i que m’ha permès realitzar les fotografies que il·lustren aquest article. Així mateix, agraeixo a ella i a la seva mare les anècdotes i històries sobre aquest negoci familiar.
Tot aquest material, conservat curosament, va ser reunit i classificat per Eugeni Romeu, germà d’en Ramon qui probablement és més conegut pel seu vessant esportista de nedador imbatible i per haver estat director de l’Escola Pia de Mataró i fundador de l’Escola Universitària del Maresme.
Des d’aquí vull fer una crida a qui correspongui perquè aquest valuós i excepcional patrimoni no es perdi i un dia pugui ser exposat a fi que tothom pugui gaudir-ne. Forma part de la història de Mataró.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Sant Cugat, 6 i 8. Mataró
Saber més
- Negocis que ja són història… La producció canetenca de begudes carbòniques, per J. Pera
- Carbonat de sodi: wikiwand.com
- Curso completo de farmacia: Farmacia-Química, vol. 1, pàg. 399, per L. René Le Canu
- “La vase sifoide”, el primer sifón, per S. Isábal
- ¿Por qué se llama al sifón Agua de Seltz?, per S. Isábal
- El sifó, l’aigua de la felicitat, per F. Jaime Soler
- Sifó: wikipedia.org
- Selters: wikiwand.com
- Fidel Romeu: laperla.atspace.org – viure_a_sabadell
- Eugeni Romeu: capgros.com
- La Perla: coldsifons.blogspot.com – masmm.org
Les fotos
Hola Alfons,
El teu article sobre els sifons i la Perla de Mataró em va transportar a la meva infantesa quan anava a l’escola “Grupo Escolar Reyes Católicos” al carrer d’Aragó entre Viladomat i Borrell i és degut que des de la classe veiem el que t’adjunto a les dues fotografies….
Ignoro totalment la història d’aquest sifó (no crec que hi hagués cap fàbrica o distribuïdor) el que sí sé del cert és que sempre ens el miràvem desitjant que fos l’hora de plegar…. 😊 quins records!!!!
Això és a l’avinguda de Roma 105 i allà segueix 65 anys més tard com vaig anar a comprovar.
Ja veus… una petita anècdota que em va alegrar les llargues hores d’estudi.
Salutacions!
Mercè,
Moltes gràcies per compartir els teus records! El sifó que comentes té una interessant història:
A finals del segle XIX van arribar d’Osca els germans Francisco i Santiago Puèrtolas. Es van posar a treballar en una empresa de gasoses i sifons al carrer Aribau. Quan el propietari va morir, ells la van comprar.
A finals dels anys 40 del segle XX, el fill de Francisco, que es deia Agustí Puértolas, va comprar el local de l’avinguda de Roma on va instal·lar una planta de begudes carbonatades. Li va posar el nom de “Géiser” amb la imatge d’un sifó verd.
Poc després va fer instal·lar el sifó-rellotge a la porta, en part com a reclam publicitari i en part per marcar l’horari dels treballadors.
A més, tenia una flota de vehicles que distribuïen les begudes i que duien la marca del sifò a la carrosseria.
Cap als anys 60, la companyia va passar a mans dels fills de l’Agustí, els quals van canviar el nom pel de Sanmy (un joc amb els seus noms: Santiago y Miguel) i van començar a fabricar altres refrescos.
Des del 1992 la planta es troba a Terrassa, però el sifó de la porta ha quedat com un emblema. El sifó Géiser encara es comercialitza, tot i que amb un envàs de plàstic molt menys glamurós.