La Casa Puig de Vic.
Molt s’ha parlat del noucentisme, però penso que avui dia, ni tu ni jo que som gent de carrer, sabem ben bé en què va consistir ni com identificar les variadíssimes i poc similars obres d’aquell període.
En un interessant article, l’historiador Francesc Fontbona afirma que “el mateix Eugeni d’Ors quan s’inventà la paraula el 1906, no tenia gens clar com es traduïa concretament en l’art“.
El noucentisme va ser un moviment cultural que va influir en totes les arts i també en la política. Aquest corrent renovador s’inspirava en el món clàssic en un intent de tornar a les arrels i fixar un estil propi català. Es basava en els valors de l’austeritat, l’ordre i la claredat entre altres, contraposats frontalment amb els corrents precedents com el modernisme o el romanticisme.
Sota aquestes premisses tan etèries era lògic que cadascú interpretés les noves directrius a la seva manera. Per exemple, pots comparar el mercat municipal de Calella realitzat per Jeroni Martorell, la Farinera Teixidor de Girona projectada per Rafael Masó o el grup escolar Pere Vila de Barcelona, obra de Josep Goday. Veuràs que difícilment pots establir trets comuns.
De totes maneres ara no vull entrar a analitzar a fons el noucentisme, sinó descobrir-te la Casa Puig de Vic, un interessant immoble que, malgrat les seves dimensions, passa totalment desapercebut.
Els antecedents
Amb la industrialització, l’arribada del tren, la millora de les carreteres i la introducció de l’electricitat, la població de Vic es va incrementar. La ciutat ja no va poder quedar-se per més temps encaixonada dins el recinte medieval i va créixer fóra de les muralles.
Una de les importants obres d’urbanització d’aquest període és l’obertura del carrer d’en Verdaguer, que aviat es convertí en un dels més importants de la ciutat. Aquesta via uneix directament la plaça del Mercadal, centre neuràlgic de Vic, amb l’estació de trens, que va ser desplaçada perquè coincidís amb aquest eix.
Els arquitectes i constructors es van fregar les mans i van començar a edificar a tort i a dret. Com l’arquitecte vigatà Josep Maria Pericas, qui ja havia deixat constància del seu particular estil a Barcelona, el Vallès Oriental i, molt especialment, a Osona.
Arquitectura amb segell personal
Nascut a Vic el 1881, aquest prolífic arquitecte va aprofitar el moment, projectant esglésies, vil·les, edificis d’habitatges, escoles i panteons. Fill d’un fabricant del tèxtil, en quedar-se orfe de ben petit, va anar amb la seva mare a viure a Barcelona on estudià arquitectura. Allà conegué arquitectes com Domènech i Montaner, Rafael Masó i Gaudí.
Pericas va ser molt influenciat pels estudis d’art romànic que va fer i que llavors era un estil de moda. D’altra banda, de ben jove es va dedicar a l’excursionisme científic, prenent acurats apunts i dibuixos de tot el que trobava. Així mateix, llegint revistes europees d’arquitectura, va anar assimilant influències de l’escola vienesa. Amb el temps, el seu peculiar estil es va anar modelant entre altres, amb els característics portals i tribunes i l’ús de la pedra i l’estuc.
El 1913 va ser nomenat arquitecte diocesà del bisbat de Vic, refent i construint esglésies per Osona. Entre el 1930 i el 1939 va ser arquitecte municipal de Vic on va deixar un bon gruix de les seves obres. Després de la Guerra Civil va continuar treballant, però bevia de les seves pròpies fonts i es va quedar sense aquella creativitat tan personal.
La casa de l’industrial
L’Antoni Puig era un industrial tintorer nascut a Vic el 1871 que va heretar la important fortuna i les possessions familiars. La seva intuïció personal el va dur a incrementar encara més aquest patrimoni, gràcies especialment amb el comerç exterior i l’adquisició de terrenys i la construcció d’immobles. El 1920 encarrega a Josep Maria Pericas l’imponent edifici que encara pots veure al carrer Verdaguer, ocupant-se també del disseny del mobiliari.
El senyor Puig i la seva esposa eren persones amb inquietuds culturals i filantròpiques. Així doncs, va pertànyer a diverses associacions i va cedir edificis per a entitats vigatanes. També va donar suport per a la creació d’unes escoles per a noies que la primera dictadura va malmetre.
Inquiet com era, el matrimoni va pertànyer a una associació pel foment de l’esperanto. El 1887, l’oftalmòleg polonès Zamenhof havia publicat les bases d’una nova llengua anomenada Lingvo Internacia, que amb el temps seria més coneguda com a esperanto. La seva intenció era crear una llengua fàcil d’aprendre i neutral que, sense reemplaçar els idiomes de cada país, fos més adient per a la comunicació internacional.
Poc abans de morir, Puig va crear la Institució Puig-Porret que encara és activa i amb seu en aquest edifici. D’una banda, l’objectiu era ajudar els operaris incapacitats per edat o malaltia de la seva fàbrica. De l’altra banda, oferia ajut als malalts pobres i fomentava obres culturals a la ciutat.
Cap al racionalisme
Fixa’t amb les línies rectes de la Casa Puig de Vic, trencades només pel portal arrodonit i un parell d’arcades al primer pis. En aquesta època, l’arquitecte ja comença a abandonar l’estètica noucentista i, influenciat pels nous corrents europeus, es decanta pel racionalisme.
Para atenció a la discretíssima, però elegant decoració que emmarca finestres i tribunes. Hi ha alguns elements vegetals, però majorment són formes abstractes molt interessants. A mi personalment em recorden a motius art-déco, estil que en aquells anys començava a fer furor. Pericas tan sols va fer alguna concessió al noucentisme més pur amb les figures dels infants jugant amb garlandes de flors i algun altre detall escultòric.
Com veus, en un mateix edifici trobem els ideals noucentistes, combinats amb els d’un arquitecte que jugava amb noves estètiques, i els ideals filantròpics d’un industrial, que encara perviuen.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de Jacint Verdaguer, 19. Vic
Saber més
- Noucentisme: wikiwand.com – enciclopedia.cat
- Josep M. Pericas i Morros, arquitecte, per A. Pladevall
- Pericas. Una versió pròpia del Noucentisme, per F. Fontbona
- Casa Puig: invarquit.cultura.gencat.cat
- Antoni Puig: puig-porret.cat
- Esperanto: idiomaesperanto.weebly.com – esperanto.es
- Josep Maria Pericas, el geni noucentista…, per T. Coromina
- Exposició Josep M. Pericas: blocs.mesvilaweb.cat – arquitectes.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: