El mosaic del col·legi Manyanet de les Corts (Barcelona).
Per començar, fa uns tres-cents cinquanta segles de res la capacitat cranial de l’espècie humana fou, si fa no fa, com la que actualment tenim. Com veus, hem evolucionat menys del que sembla. A més d’aprendre a fabricar eines i armes naixeren també les condicions idònies per transmetre aquests coneixements. Podríem dir que es creava l’embrió de què ara coneixem com a escola.
El temps passà ben a poc a poc fins que, fa uns quaranta segles, a les fèrtils planures de Mesopotàmia, que eren un lloc de pas, s’establiren ciutats on tenia lloc una gran activitat comercial. Allà sorgí la numeració decimal, l’escriptura i molt més. Amb el temps i una canya calgué disposar de persones qualificades per gestionar tanta burocràcia. D’aquesta manera es creà la formació dels escribes els quals, durant dos cicles, aprenien escriptura, comptabilitat i càlcul. Era un ensenyament elitista només a l’abast de poques persones —el saber és poder.
Els clàssics
En canvi, a l’antiga Grècia a l’educació ja podia accedir un ventall més ampli d’homes. Les dones, els estrangers i els esclaus no tenien dret, i per això eren analfabets. Juntament amb l’escriptura i el càlcul, la lectura esdevingué la base per tenir una formació més àmplia. Amb la creació de les grans biblioteques d’Alexandria i Pèrgam, el llibre prendria un gran protagonisme en la difusió cultural.
En un principi —fa uns vint-i-set segles—, a la societat romana li va costar una mica més. A mesura que l’imperi romà s’anava estenent, anaren ampliant també el sistema educatiu que primer es basava en la repetició mecànica. Tanmateix, amb el temps s’introduí una formació superior amb matèries més científiques i literàries.
Analfabetisme medieval
Vuit segles més tard, és com si no haguérem après res. La decadència vinguda després de la caiguda de l’imperi romà motivà un empobriment de l’educació. Als senyors feudals només els calia saber lluitar, impartir justícia —o injustícia— i poca cosa més. Per posar un exemple, Carlemany era pràcticament analfabet. La cultura restà amagada als convents i monestirs i el cristianisme controlava l’educació pública.
A continuació, amb l’aparició dels gremis sorgí la necessitat d’una formació professional molt competitiva i gelosa dels seus secrets. A les ciutats calia saber passar comptes, fer càlculs, redactar documents i conèixer qüestions jurídiques. De mica en mica la literatura es va anar fent un lloc i s’anà alfabetitzant la població masculina. Així aparegué la Universitat.
Canvis revolucionaris
A l’Europa del segle XVI els col·legis d’estudis superiors havien pres protagonisme, esdevenint llocs de formació de les classes dirigents. Naixien també les escoles secundàries, disputades entre catòlics i protestants, que difondrien l’educació a pràcticament tothom. S’implantà l’educació gratuïta infantil i es començaren a traçar els primers programes d’estudis progressius.
La revolució industrial del segle XIX marcà l’inici de l’escola contemporània amb una educació bàsica obligatòria, tot i que amb classes molt plenes i professorat mal pagat. Se separaven per sexes i també es diferenciaven les matèries femenines.
El fundador
És en aquest punt que vull mencionar Josep Manyanet i Vives. Nascut a Tremp el 1833, estudià als seminaris diocesans de Lleida i la Seu d’Urgell, on seria ordenat sacerdot quan tenia vint-i-sis anys. Més tard, se sentí cridat a fundar dues congregacions religioses dedicades a la Sagrada Família i amb la missió de procurar la formació cristiana de les famílies.
Durant prop de quaranta anys, Manyanet se la va passar obrint escoles, col·legis i tallers que actualment són presents arreu del món. El 1877 fundava el de Sant Andreu de Palomar, on seria enterrat vint-i-quatre anys més tard. L’empenta per propagar la devoció a Jesús, Maria i Josep —com a exemple de família—, el dugué a impulsar la creació del temple Expiatori de la Sagrada Família. Finalment, entre els diversos col·legis que fundà abans del 1897, també n’hi havia un a l’antic municipi de les Corts que comentaré més avall. Però abans, faré un breu parèntesi.
El carrer 15
L’Eixample de Cerdà sorgí a partir de 1860. En aquell primer moment, els carrers paral·lels al mar duien noms de lletra—com el carrer M— i els perpendiculars es batejaren amb nombres. Dita nomenclatura no fou del gust de ningú i pocs anys després s’encarregava a Víctor Balaguer posar noms més adients a la història de Catalunya. Per exemple, el carrer 15 es dedicà a Berenguer d’Entença i de Montcada, que actualment ningú sap qui va ser. Però jo t’ho explicaré breument.
Entença fou un noble nascut al segle XIII a Móra d’Ebre qui se la passà de guerra en guerra del costat de la Corona catalanoaragonesa. Quan el comandant Roger de Flor fou assassinat, ell ocupà el seu càrrec com a dirigent dels soldats almogàvers. Pocs anys abans de morir fou nomenat megaduc —segon càrrec en importància després del d’emperador— de l’Imperi Romà d’Orient, també dit Imperi Bizantí.
Edificis escolars
L’edifici actual del col·legi Manyanet de les Corts fou bastit el 1964, quan el carrer Entença encara no arribava a l’avinguda Diagonal. Anteriorment, però, ja hi havia en aquest mateix lloc un altre edifici escolar de final del segle XIX, quan el carrer es coneixia com a riera de Magòria, però entre les destrosses de la Setmana Tràgica el 1909 i la Guerra Civil, tot se n’anà en orris. Així que desconec si ha sobreviscut quelcom del primer edifici fundat personalment per Josep Manyanet.
Davant seu hi havia el camp de futbol del Club Esportiu Catalunya de les Corts, que no era altra cosa que un espai amb una tanca de fusta i que sobreviuria encara un parell d’anys —1966—abans de ser reconvertit en els jardins dedicats al poeta i escriptor Joquim Ruyra.
El 1967, es començà a impartir batxillerat i s’ampliaven les instal·lacions afegint noves aules i una piscina. Probablement, és en aquest moment quan s’encarrega a Pau Macià i Pons i a Carles Maurel el projecte d’un gran mosaic per decorar l’accés a la zona esportiva que dona al carrer Prat d’en Rull. L’obra estaria llesta l’any següent.
El recinte, que ocupa un considerable terreny, està delimitat per quatre carrers. Al llarg dels anys s’han anat afegint més edificacions, com el de la residència universitària —que ves a saber la raó per la qual ocupa un bon tros de la vorera— i un altre de més baix del 2008 al costat. Això sí, ni un trist rengle he trobat de qui fou l’arquitecte de cap dels edificis.
El dibuixant
Nascut a les Borges Blanques el 1917, Macià obtingué un beca per estudiar a l’Escola Massana de Barcelona on acabaria essent professor de pintura. Allà també coneixeria Carles Maurel i junts executarien tot un seguit de reeixits mosaics, la major part dels quals es troben —o es trobaven— en centres educatius. Com a cartellista, produí un bon grapat de pòsters, especialment de festivitats, sovint religioses, i esdeveniments de diverses ciutats.
Això no obstant, en Pau també tenia la mà trencada a pintar quadres —que mai va posar a la venda—, il·lustrar llibres, dissenyar joies —pel sagrari de la basílica de Montserrat—, fer esgrafiats —escola de la plaça Castella—, vitralls —basílica del Pi— i, especialment a crear mosaics. Nombroses són les esglésies i centres escolars on pots veure algunes de les seves creacions.
Per exemple, a Barcelona tens l’església de la Mare de Déu del Roser, el col·legi Asunción de Nuestra Señora al Poblenou, l’escola Municipal Tres Pins i el mosaic del col·legi Manyanet, un dels quals ara et convido a veure de prop. És important fer constar que algunes obres creades per Pau Macià, foren executades per rellevants mosaïcistes, com Armand Olivé-Milian i, molt especialment, Carles Maurel.
El mosaïcista
Veient les aptituds artístiques del noi, l’avi d’en Carles Maurel l’animà a estudiar a l’Escola Massana quan tenia uns quinze anys. Tot i que els estudis incloïen tècniques variades, ell es decantà pel mosaic. Allà conegué en Pau Macià qui era mestre i amb qui arribaria a col·laborar diverses vegades. Un cop Macià havia fet el projecte, en Maurel procedia a interpretar-lo per convertir-ho en mosaic.
El primer encàrrec li arribà el 1967 des de l’Escola Massana, per executar els mosaics de la basílica de la Mercè, juntament amb Mosaics Artístics Ègara, a partir dels esbossos de Josep Obiols. Encara no havia acabat, que li encomanaren, sempre a través de l’Escola Massana i de Pau Macià, els mosaics de la desapareguda estació de Metro de Liceu. Seguidament, recaigué en ell la realització del mosaic del col·legi Manyanet de les Corts i el de Sant Andreu, així com el de la terminal T2 de l’aeroport.
El saber, pedra a pedra
Al carrer Prat d’en Rull, a l’entrada de què ara és un centre esportiu del mateix col·legi, s’ha respectat un llarg mosaic projectat el 1968 per Pau Macià i executat per Carles Maurel. L’obra és un compendi de totes les branques que configuren el saber terrenal i celestial. Així doncs, pots veure representat l’esport, la història, l’arquitectura, la religió —catòlica—, la ciència, la llengua, les matemàtiques, les ciències naturals, la física i la química, la biologia.
No entro a fer una descripció més exhaustiva del mosaic del col·legi Manyanet, ja que els motius representats són prou evidents i ho pots llegir molt ben detallat a la pàgina El mosaic del meu barri.
L’industrial
Per acabar, com he comentat, el mosaic del col·legi Manyanet està situat al carrer Prat d’en Rull. Aquesta petita via està dedicada a Joan Rull i Arnabach, un fabricant tèxtil que el 1783, juntament amb tres socis més obrí una fàbrica d’indianes al carrer dels Còdols —a la part baixa del Barri Gòtic. A més, al barri de les Corts tenia un establiment de tints. Després d’importants problemes econòmics, l’empresa tancava el 1853.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Prat d’en Rull, 6. Barcelona
Saber més
- Història de l’educació: enciclopedia.cat
- Fàbrica Rull: barcelonaentremuralles.com
- Club Esportiu Catalunya les Corts: barcelofilia.blogspot.com
- Josep Manyanet: lescorts.manyanet.org – ca.wikipedia.org
- Pau Macià: cartellistes.blogspot.com
- Carles Maurel: El mosaic del meu barri
- Si vols veure més mosaics: rondaller.cat
Un post ben merescut sobre aquest mosaic de dos grans artistes! Les fotos són excel·lents! Una foto general també vindria bé per fer-se una idea de l’abast de l’obra. Gràcies Rondaller!
Moltes gràcies, Kusi! M’alegra saber que t’ha agradat.
Tenia previst posar una fotografia de tota l’obra, però vaig pensar que quedaria tan petit que no es percebria res. Ja m’ha passat amb altres mosaics i al final he optat per mostrar els detalls, que és on es percep la mestria dels artistes.
Alfons