Passeig per Castelló de la Plana (la Plana Alta).
En aquesta capital de província i també a la rodalia tenen una expressió ben peculiar. Quan volen finalitzar una conversa o deixar de banda quelcom irrellevant diuen “i avant!”. O bé, “avant i avant”. Per exemple: “No ho penses més, avant i avant!”. És com dir: “S’ha acabat. No s’hi pot fer res. Deixa-ho i punt”.
Després d’haver visitat aquesta ciutat diverses vegades, em ve al cap aquesta expressió. La raó? Perquè he comprovat que Castelló —de la Plana— ha deixat perdre bona part del seu patrimoni. El poc que queda de l’antic centre històric està esquitxat d’impersonals o fins i tot, espantosos habitatges que han malmès per sempre més la fesomia de la ciutat medieval.
És clar que, no sé de què m’estranyo, tenint en compte quins partits han governat majorment aquí. Així doncs, com que això no es pot canviar, avant i avant! Tanmateix, et proposo fer un passeig per Castelló de la Plana per descobrir algunes de les —poques— coses i cases que s’han escapat de la salvatge especulació.
El castell de Castelló
Castelló d’Empúries, de Farfanya, de la Ribera, de Rugat i, no cal dir-ho, Castelló de la Plana, són poblacions que tenen en comú la presència d’un castell, més o menys ruïnós, que ha acabat donant nom a la població. Aquella primera fortalesa de Castelló de la Plana estava situada dalt d’un turó a uns set quilòmetres de l’actual plaça Major. Conegut com el Castell Vell, els seus orígens es remunten probablement al segle X i fou bastit durant l’ocupació islàmica. Al segle XIII era conquerit per Jaume I qui autoritzà el trasllat de la població al pla. D’aquesta manera, el 1252 es fundava la ciutat que ha arribat —com ha pogut— als nostres dies.
De les muralles a l’expansió
Durant l’edat mitjana, la població es protegí amb muralles i torres que, amb el no parar de guerres tothora, desapareixerien completament al segle XIX. D’aquesta manera, a poc a poc, la ciutat començava a expandir-se fins a esdevenir capital de província. S’amplià el port i s’obriren avingudes per comunicar el centre amb el mar. S’alçaren grans edificis com l’Hospital Provincial, el Casino, el Teatre Principal i el Parc Ribalta. Ja que hi som, et proposo començar aquest passeig per Castelló de la Plana precisament en aquest gran i bonic parc.
L’espai verd
Al segle XIX, amb l’arribada de la revolució industrial es crearen arreu els primers parcs públics. En aquells temps Castelló de la Plana tenia algunes petites places dins la ciutat, però cap parc urbà. El 1862 feia entrada la primera locomotora que uniria València amb Tarragona i davant de l’estació, que quedava fora del nucli urbà, s’obrí el flamant parc Ribalta. Era una manera donar una imatge de poder econòmic a qui baixava del tren.
El parc es dedicà al pintor Francesc Ribalta que en aquell temps es pensava que era fill de Castelló, tot i que resulta que havia nascut a Solsona el 1565. A València aquest artista desenvoluparia un estil personal que esdevindria un tret diferenciador de l’escola valenciana del segle XVII.
El parc ha estat ampliat i modificat al llarg dels anys, afegint diversos elements. Cal destacar els bancs monumentals de ceràmica, col·locats entre el 1927 i el 1937 i que el Consistori els feu recentment de bell nou amb reproduccions exactes.
Aus modernistes
Continuant el passeig per Castelló de la Plana, és imprescindible que t’aturis a la Casa de les Cigonyes, presidint la plaça de la Independència. Fou projectada el 1912 per Godofred Ros de Ursinos i Calduch. Aquest castellonenc de nom i cognoms tan peculiars fou arquitecte municipal de la ciutat, executant un munt d’obres ben variades, com esglésies, el teatre, l’escorxador, places i passeigs. L’edifici modernista destaca pel treball de forja dels balcons i, especialment, per l’acolorida façana amb bonics detalls ceràmics. El nom li ve pels mosaics que reprodueixen unes cigonyes.
Mostrari ceràmic
Com hauràs vist, al voltant del parc es bastiren alguns edificis notables, dels quals només en queden uns pocs. Per exemple, para atenció a la variada decoració ceràmica del que hi ha a mig tram del passeig de Ribalta. Potser és una barreja una mica eclèctica que més aviat sembla un mostrari, però si la vas observant detingudament et sorprendràs dels mil detalls: fruites, fulles, gerres i cistells, garlandes, grius i angelets.
El patró
No pots continuar sense conèixer un dels patrons de la ciutat. Perquè, contràriament al que sol ser habitual, Castelló no en té un, sinó quatre patrons. Suposo que és una bona manera de protegir-se davant de la manca de muralles.
Així doncs, baixa per on et vingui més de gust i acosta’t al carrer de Sant Blai. Probablement, fa un segle devia tenir el seu encant, però avui dia està desvirtuat amb dessaborits edificis de fins a nou plantes. A l’inici hi ha unes boniques rajoles, col·locades el 1998, amb el nom de la via i una noia vestida a la manera tradicional sostenint l’escut de la ciutat. En un cantó hi ha els distintius del sant patró, una devoció que va venir de molt lluny, concretament de prop de quatre mil quilòmetres.
El metge armeni
Blai nasqué al segle III a la ciutat de Sebaste que antigament pertanyia a Armènia —ara és de Turquia i la ciutat es diu Sivas. El xicot era de casa bona i exercí com a metge. Però, com a bon cristià que era, també transmetia la seva fe a tothom, de manera que es feu tan popular que arribà a bisbe de la seva ciutat. Davant de les persecucions contra la comunitat cristiana, Blai tocà el dos i es refugià en una cova. Però l’enxamparen, el torturaren amb estris de cardar la llana. Finalment, li tallaren el cap i assumpte resolt.
D’entre els molts miracles que li atribueixen, el més conegut és el de la mare que s’acostà amb el seu fill que s’ofegava a causa d’haver-se empassat la raspa d’un peix. El sant el guarí i ara és invocat per qui pateix malalties de la gola:
Sant Blai gloriós,
cureu-nos la gola i el mal de tos.
El culte a Blai de Sebaste s’estengué ràpidament i nombroses esglésies l’adoptaren com el seu patró. Això sí, en l’obsessió per tenir alguna relíquia del sant, penso jo que van passar coses estranyes, ja que pots trobar la seva llengua en un poblet italià i el crani a dos llocs diferents.
Enviant missatges
Seguidament, baixa uns dos-cents metres pel carrer de Saragossa fins a trobar el gran edifici de Correus i Telègrafs. Aquesta peculiar construcció que té façana als quatre costats fou finalitzada el 1932. Els arquitectes Demetri Ribes i Joaquim Dicenta projectaren un volum de cantonades arrodonides i façana de maó vist esquitxada de mosaics on predomina el color groc característic de la companyia.
Demetri Ribes fou probablement un dels arquitectes valencians més rellevants de la seva època. Principalment, feu obres industrials, com la meravellosa estació del Nord de València.
Observa que, com si fossin uns escuts, hi ha una carta lacrada i uns raigs, fent esment de les activitats que tenia la companyia. Tristament, en dates recents entaforaren el nou logotip que fa mal als ulls. Potser no ho saps, però el telègraf és un dispositiu que permet la transmissió de senyals a distància. El primer telègraf elèctric fou creat el 1804 i, mira tu per on, l’autor era barceloní.
Art sota el balcó
A partir d’aquest moment, et recomano que vagis parant atenció als balcons. Encara n’hi ha que conserven els enrajolats originals del segle XVIII i XIX. Rajoles de mostra amb fruites, flors i sanefes que imiten cintes tèxtils són alguns dels motius emprats als sotabalcons i que configuren un tret distintiu del barri antic.
Llet acabada de munyir
A hores d’ara ja t’hauràs adonat que tinc una debilitat per les rajoles o taulells com en diuen per aquests verals. Així que en aquesta passejada per Castelló de la Plana en veuràs més. A continuació, acosta’t al carrer Antoni Maura, dedicat a un mallorquí qui protagonitzà una controvertida carrera política durant el regnat d’Alfons XIII.
Aquí trobaràs el preciós plafó ceràmic de l’antiga lleteria Vicente Belenguer. Executat cap als anys vint del segle XX. De fet, durant molts anys en aquest tipus d’establiments encara hi havia vaques que es munyien. Has de saber que fins al 2017 no s’aprovà una llei que protegia els rètols ceràmics que hi havia pels carrers. No em puc imaginar tots els que han desaparegut.
Jardinera artística
Tot seguit, voreja la plaça de les Aules i arribaràs a la plaça de Maria Agustina, personatge que, encara ara, ningú té clar a qui està dedicada. El problema és que hi ha fins a tres dones amb el mateix nom i totes tres poden haver estat les homenatjades. El cas és que en aquesta plaça destaca un descomunal ficus plantat a principis del segle XX. Per tal de protegir aquest arbre centenari, amb motiu de la Festa de l’Arbre, el 1953 es col·locà al voltant una gran jardinera recoberta de panells ceràmics amb escuts de poblacions de la província.
L’obra fou executada per Rafael Guallart Carpí, pare d’una important nissaga de ceramistes. Nascut a Castelló el 1898, en quedar-se orfe entrà a treballar com a administratiu en una fàbrica de ceràmica d’Onda. Aviat les seves qualitats artístiques el dugueren aprendre el disseny i la creació de productes ceràmics. Per tal d’ampliar coneixements estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Castelló i després a l’Escola Massana de Barcelona. En tornar, exerciria com a professor.
Curiosament, a més de professor i ceramista, és especialment recordat pel disseny i confecció durant molts anys de les carrosses que desfilaven durant les festes de la Magdalena. Els seus fills, Ferran i Alberto seguirien les seves passes, tot i que amb especialitzacions diferents. De fet, la jardinera seria restaurada trenta-dos anys més tard pel seu fill Ferran.
Església conventual
Enfila pel carrer Major fins a trobar l’església de Sant Agustí. L’edifici és tot el que queda de l’antic convent dels Pares Agustins, amb una història que es remunta al segle XIV. El temple que veus amb la façana barroca fou bastit tres-cents anys més tard. El lamentable estat que presentava el conjunt motivà que el 1974 s’hagués de derruir tot excepte l’església. Més patrimoni desaparegut.
Regular el trànsit
Ara puja pel carrer Cervantes i només creuar el de Cavallers veuràs una bonica rajola amb la imatge d’un carro i un cavall. Antigament, quan no hi havia cotxes, motos ni patinets elèctrics, pels carrers circulaven carros que transportaven les mercaderies. Ara bé, el problema venia quan es trobaven dos carros de front, ja que no podien recular fàcilment ni donar la volta en un lloc tan estret. Per aquest motiu, es col·locaren aquestes plaques que indicaven el sentit obligatori de la circulació.
Per cert, et trobes al centre d’on hi havia el call jueu —o jueria com diuen aquí— entre els segles XIV i XV. Si recorres aquest entramat de carrers, que han perdut els noms que tenien així com tot l’encant, veuràs diverses plaques que t’informen dels principals indrets on feia vida aquesta important comunitat medieval.
Espai per vendre
Continua pel carrer Cavallers i atura’t quan arribis al carrer Colom —que abans es deia dels Sabaters. En aquesta cantonada s’aixeca la Llotja del Cànem. Al segle XVII el Consell Municipal adquirí aquesta finca, ja que pretenia ampliar l’espai on tenia lloc el mercat. A tal fi hi bastí un espai porxat d’estil renaixentista destinat a la venda de fruita que finalment s’utilitzà per al cànem, una important activitat a la ciutat d’aquell temps.
Un parell de segles més tard, l’edifici presentava un estat ruïnós i es decidí cedir-lo a un comerciant a canvi que s’encarregués del manteniment de l’immoble. L’home s’ho feu seu i alçà un pis i adquirí l’edifici annex. A principi segle XX, tot l’immoble passà a mans privades i es remodelà completament, esdevenint un habitatge burgès. La decoració pictòrica és obra d’un pintor castellonenc que, més o menys, respectà les pintures anteriors.
Si et sembla bé, fem aquí un breu descans i al pròxim article continuarem amb la segona part d’aquest passeig per Castelló de la Plana.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història de Castelló de la Plana: castellonturismo.com
- El Castell Vell: castellonturismo.com
- Parc Ribalta: rondaller.cat
- Pg. Ribalta, 11: rutasceramicas.castello.es
- Casa de les Cigonyes: ca.wikipedia.org
- Correus: ca.wikipedia.org – rutasceramicas.castello.es
- Lleteria Belenguer: rutasceramicas.castello.es – es.wikipedia.org
- Plaça de Maria Agustina: es.wikipedia.org
- Rafael Guallart Carpí: carlosrenau.wixsite.com
- Ferran Guallart Ramos: festapedia.org
- Església de Sant Agustí: ca.wikipedia.org
- Llotja del Cànem: uji.es
- Blai de Sebaste: turisme.potries.org – ca.wikipedia.org
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: