Tren de vida (2)

Els ferrocarrils de Rovira-Brull.

En un article anterior vaig fer un itinerari pels punts de Mataró que d’una manera o altra han tingut a veure amb el primer ferrocarril i amb el seu impulsor, Miquel Biada i Bunyol. En aquesta ocasió, però, em centraré en la inqüestionable influència que aquest medi de locomoció va tenir en l’obra de Josep Maria Rovira i Brull, més conegut pel nom artístic de Rovira-Brull.

Les fotografies dels ferrocarrils de Rovira-Brull les he fet a la magnífica exposició sobre l’artista que ha tingut lloc a Ca l’Arenas durant el 2026. Com que la major part de les obres pertanyen a col·leccions particulars, difícilment les podràs contemplar en una sala.

La primera relació de Josep Maria amb el tren li ve de quan era nano i anava amb la seva mare a l’estació del carrer d’Aragó a esperar l’arribada del seu pare, qui era viatjant de mostres de teixits. Ja de gran, la passió per la temàtica ferroviària el duria a col·leccionar els rètols de tota mena que hi havia als antics vagons.

Detall del disseny de la capsa de coca de Sant Simó de la pastisseria Miracle de Mataró.
Pastisseria Miracle. Capsa de coca (detall).

Obsessió ferroviària

D’una banda, les seves obres sobre trens sovint eren crítiques punyents, a la política, a la injustícia i a la misèria. De l’altra banda, feia simpàtiques il·lustracions que esdevenien felicitacions de Nadal o calendaris. 

Fos com fos, al llarg de la seva carrera com a il·lustrador i publicista, els trens apareixien, quasi obsessivament, a les seves obres. Des d’aquella primera vinyeta per il·lustrar un llibre d’història de Vicens Vives el 1952, fins a la sèrie de pintures “El tren de la bruixa” executades el 1999, Rovira-Brull va retratar el ferrocarril des de tots els seus punts de vista i en tota mena de tècniques i suports. Oli, pintura al tremp, tinta, gravat, bolígraf, escultura… A res no li feia escarafalls. A continuació, et porto alguns exemples dels ferrocarrils de Rovira-Brull.

Tren nadalenc

El 1928, en Nicolau Juncosa i Sabaté adquiria una fàbrica tèxtil a Terrassa i la posà sota la gestió del seu nebot Joaquim Juncosa i Balart, qui ja tenia una altra fàbrica del mateix ram. Aviat l’empresa donava feina a cent persones i un any després rebien diversos premis a l’Exposició Internacional de Barcelona. Durant la Guerra Civil la fàbrica era col·lectivitzada i el 1942 canviava la raó social per la de Juncosa y Cía. Finalment, no pogué fer front a la greu crisi del sector dels anys vuitanta i el 1992 hagué de tancar l’empresa.

Durant la dècada dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, Juncosa encarregà diversos materials publicitaris a l’empresa de serigrafia Com-Cal, ubicada a Premià de Mar. A més de l’estampació, s’afegí un departament de disseny gràfic i publicitat, on treballava Rovira-Brull. Fou ell qui s’encarregà de dissenyar calendaris, anuncis i postals de Nadal, com també els embalatges d’alguns productes de Juncosa, com les llavors conegudes mitges Rosaura.

Els ferrocarrils de Rovira-Brull. Postal de Nadal per l'empresa tèxtil Juncosa y Cía.
Juncosa y Cía.

Tren de llana

Ves a saber des de quan vàrem descobrir que la llana abriga. A les zones fredes d’Europa, la llana d’ovella ha estat sempre un recurs molt usat. Es creu que fou la civilització celta la primera que l’utilitzaren per fer peces de roba i mantes. A l’edat mitjana, els tallers d’Anglaterra, Flandes i Espanya ja confeccionaven peces fetes amb llana. Un cop teixida, es colpejava —batanava, si ho vols dir com cal— per compactar-la, de manera que es tornava més densa, resistent al vent i molt càlida.

Antigament, els comerços on es venien aquests teixits es deien pañerías —draperies, en català. Per exemple, Pañerías Manchester, que estava a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona i oferia també servei de sastreria. El nom no és casual, ja que Manchester ha estat històricament un important centre de la indústria tèxtil.

El 1965, l’establiment encarregava una postal de Nadal a l’agència on treballava Rovira-Brull. Aquest dissenyà una simpàtica peça amb una locomotora. En obrir-la, apareixia un vagó on viatjaven diverses persones de bona posició. Per cert, un dels anuncis dels anys setanta deia que Pañerías Manchester “viste al hombre como hombre”. Res més a dir.

Els ferrocarrils de Rovira-Brull. Postal de Nadal per l'establiment Pañerías Manchester.
Pañerias Manchester.

Tren tèxtil

Seguidament, tenim una altra empresa tèxtil que, com les anteriors, visqué un moment àlgid, però sembla que tampoc va poder amb la ferotge competència i tancà portes al cap de poc de començar el segle XXI.

Situada inicialment a pocs metres del parc Central de Mataró, Taberner, S.A. era una empresa de gènere de punt que s’havia especialitzat en la confecció de roba interior. Pràcticament, no he trobat informació històrica rellevant d’aquesta empresa, tret que l’any 1959 duia el nom del gerent, Valentín Taberner Vilaró.

El cas és que, com a imatge identificadora dels seus productes, tornem a tenir un dels ferrocarrils de Rovira-Brull. La màquina de tren fou estampada a les etiquetes i les bosses dels productes, impresa a un únic color que canviava segons l’article. Una imatge aparentment senzilla, però fàcil de reconèixer.

Els ferrocarrils de Rovira-Brull. Etiqueta per l'empresa tèxtil Taberner, S.A.
Taberner, S.A.

Trens dolços

Fundada el 1885, la Pastisseria Miracle s’instal·lava quaranta-cinc anys més tard —1930— en un cèntric edifici de la Riera de Mataró, on ja hi havia una pastisseria que Enric Miracle adquirí en traspàs. Tanmateix, l’establiment diversificà l’oferta, oferint, a més, una secció de xarcuteria i una altra de menjars cuinats. I per si tot això et pot semblar poca cosa, també disposava de servei de càtering, activitat que, fins i tot, arribà a ser tant o més important que la resta.

Entre els productes estrella de Can Miracle, hi havia els torrons i també la coca de Sant Simó. Per identificar aquestes dues varietats, tenim un parell de ferrocarrils de Rovira-Brull que mostren el logotip de l’establiment. Tristament, el 2013 tancava aquest icònic comerç per problemes econòmics.

Disseny de la capsa de torrons per la pastisseria Miracle de Mataró.
Pastisseria Miracle. Capsa de torró.

Tren de guerra

Una de les obres més peculiars d’en Josep Maria és la que duu per títol “Salamanca”, feta el 1954, de la qual a la imatge de més avall només mostro una petita part. Ignoro si l’artista visità aquesta ciutat quan era jove, però si va ser així, devia quedar ben impressionat. 

Sota el cos ferit —o mort— d’un soldat, d’on neix una planta amb la creu gammada, es llegeix en alemany “jo vaig tenir un camarada”. Al seu costat, s’atansa un drac. Ocells de tota mena sobrevolen l’escena, al voltant de la imatge de Santa Maria de la Vega, patrona de Salamanca, que, curiosament, aquí no duu corona. Al fons es veu la catedral de la ciutat amb un enigmàtic corb mort.

Cal recordar que durant la Guerra Civil, Salamanca fou el centre d’operacions franquistes. A més també era la seu de l’ambaixada alamana i fins i tot se celebraren desfilades del partit nacionalsocialista. A més, a l’obra apareixen altres personatges críptics, com un arlequí amb la cama enguixada i un cap humà a les mans. A la llunyania, un avió sobrevola la ciutat i un tren passa a la vora d’uns cavalls.

Vint anys després, el 1975, quan va morir el dictador, l’artista pintaria una nova versió a color, modificant alguns conceptes, eliminant el tren, convertint la marededeu en un ésser inquietant i l’infant en la mort. L’obra mostra un univers oníric i ple de simbolisme, com també una crítica despietada.

Detall de l'obra "Salamanca" executada l'any 1954.
Salamanca (detall). 1954.

Tren de tragèdia

Per acabar, un fet luctuós. El juliol de 1960 hi havia una brigada de treballadors que estava fent tasques de manteniment a l’altura de Montsolís. Un tren que circulava en direcció Mataró sembla que no els va veure —i això vol dir que les obres tampoc devien estar senyalitzades— i atropellà onze persones, de les quals deu varen morir. Tota la premsa nacional se’n feu ressò de l’incident. Desconec si aquesta fou la causa del torbador dibuix que Rovira-Brull va fer, ja que aquell mateix any hi hagué a la península un parell d’accidents més i la dècada anterior fou un no parar d’incidents amb nombroses persones mortes. 

Dessota d’una màquina de vapor, es veuen els cossos de cinc homes amb rostre cadavèric. Si t’apropes més, veuràs que un petit rètol a la màquina diu “agua venenosa para beber”. El número 230 2079 indica el model de la locomotora. D’aquesta manera he pogut saber que el comboi fou construït originalment per una empresa alemanya el 1909, per a la Compañía de Caminos de Hierro del Norte de España.

Els ferrocarrils de Rovira-Brull. Il·lustració de l'any 1960 on es mostra un accident ferroviari.
Accident ferroviari.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

O futbol o Rondaller.cat

Per què, quan hi ha partit, no pots veure aquest blog?

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)