Els dissenys de Manufactures Cañamás fets per Rovira-Brull.
Els anys seixanta del segle XX foren de revolució a tots els nivells, conseqüència dels grans canvis socials, polítics i tecnològics. Fent un garbuix de fets, molt per sobre, recordaràs que triomfaren els Beatles, morí la immortal Marilyn Monroe i el president Kennedy fou assassinat; el moviment hippie defensava l’amor en contra de la guerra; s’arribava a la Lluna i s’aixecà el mur de Berlín; també esclatà la guerra del Vietnam, començaren les primeres reivindicacions feministes i s’aprovà la píndola anticonceptiva.
En aquest país on ens ha tocat viure, la televisió estatal s’estrenava amb les emissions en color, es crearen els premis FAD de disseny, es posà a la venda el Seat 1500 i el conyac Fundador ens regalava discos. A més, amb la tímida apertura al món, ens arribà la Coca Cola, les cigarretes Camel i els electrodomèstics Philips.
Fets catalans
Pel que fa a Catalunya, el grup els Setze Jutges fundava el reivindicatiu moviment musical de la Nova Cançó; sota el paraigua de la Gauche Divine, la burgesia intel·lectual d’esquerres s’alliberava de carrincloneries; les riuades del Vallès Occidental deixaren una estesa de morts; intel·lectuals i estudiants de la Universitat de Barcelona protagonitzaren la Caputxinada, per tal de crear un sindicat. Finalment, una onada migratòria de la resta de la península inicià un ja imparable turisme de masses a la Costa Brava.
Dissenya com vulguis
Tots aquests canvis en l’àmbit mundial no deixaren d’influir en temes tan específics com el disseny de mobles, d’habitatges o de moda. I més concretament en el disseny gràfic.
D’una banda, una jove fornada de dissenyadors trencà l’esquema tradicional que hi havia fins aquell moment, fent anuncis amb acolorides imatges sense alinear, col·locades sense ordre ni concert. De l’altra banda, les tipografies ordenades i refinades de la dècada anterior evolucionaren cap a un disseny més alegre i gestual. Tot s’ha de dir, que les substàncies al·lucinògenes com l’LSD, ajudaren bastant a aconseguir-ho.
La irrupció del pop-art —art popular—, amb les llaunes de sopa d’Andy Warhol o les obres inspirades en els còmics de Roy Lichtenstein, feu que el disseny s’estimés més utilitzar la il·lustració en comptes de la fotografia com a mitjà per transmetre idees.
Sobrietat vs extravagància
Curiosament, en aquell moment hi havia una altra tendència totalment oposada que buscava l’equilibri, el concepte, la llegibilitat dels textos i la moderació del color. Però la resta del món anava per altres camins. Li regalimava tot el que fos contenció. Era la disbauxa total, amb tipografies d’allò més imaginatives, que ni amb ulleres eres capaç de llegir. Amb molts colors al·lucinògens i dissenys estrafolaris i voluptuosos. La gent estava farta de regles i tenia ganes d’alegria i bogeria. El cas era transgredir qualsevol norma establerta. Tot estava permès. No hi havia limitacions.
Aires de modernitat
Les grans marques que, fins aquell moment utilitzaven tipografies amb acabaments —serif, si ho hem de dir com toca—, varen modernitzar els seus logotips, simplificant-los amb fonts de pal, altrament dites sans serifs. D’aquesta manera, companyies com Iberia, Renfe o Seat, actualitzaren la identitat corporativa per acostar-la a un públic que començava a ser declaradament consumista.
En canvi, i malgrat que aquí ja fèiem tard amb el fre d’una dictadura, altres marques menys globals s’apuntarem al carro de la modernitat amb creacions més boges. Si tens una edat, recordaràs la lletra ye-yé de la nina Nancy i els logotips de les discoteques Pacha o Bocaccio. I qui no es va deixar les dents intentant treure l’embolcall amb la margarida de Chupa Chups creada per Dalí?
La tortuga canviant
Exceptuant les marques més o menys posicionades en el mercat, la resta, que no estava molt per temes d’identitat corporativa, anaven donant cops de cap, canviant el logotip, els colors, la tipografia i el que fos, segons preferències personals i cada quant els sortia de la barretina.
Un bon exemple d’això és la marca Cañamás, castellanització de la vila maresmenca de Canyamars, empresa de la qual ja he parlat en un altre article. Fundada els anys quaranta del segle XX, Manufactures Cañamás arribava a la dècada dels seixanta amb un centenar de persones treballant-hi i durà encara vint anys més abans de tancar les portes.
Observa com, en els dissenys de Manufactures Cañamás, la imatge de la tortuga ha canviat radicalment. Més encara a les meravelloses capses on, com si es tractés d’un joc, l’artista recreà tot un univers d’acolorides il·lustracions infantils que corrien fins a la meta. Aquí només et mostro uns petits detalls de les tortugues, protagonistes indiscutibles de les caixes. Aquella primera tortuga marina, no només passà a ser terrestre, sinó que va aprendre a còrrer, a conduir, a vestir-se i, fins i tot, a fumar!
Peces publicitàries
Però l’empresa també apostà pel marxandatge. En aquest cas, Rovira-Brull ideà peces tan de moda en aquell moment com eren els banderins. Per si no vares viure el costum de col·leccionar-ne, et diré que aquestes peces triangulars despertaven passions a tots els nivells. Tant si anaves de turisme a qualsevol ciutat peninsular com estrangera, era habitual adquirir un banderí del lloc. També n’hi havia dels equips de futbol, cantants, verges, sants i, no cal dir-ho, de marques i empreses, com els de Manufactures Cañamás.
Vinyetes transferibles
Així mateix, entre els molts dissenys de Manufactures Cañamás, Rovira-Brull creà una varietat de dibuixos per fer calcomanies. Abans, qualsevol criatura es delia per estampar-se als braços aquestes vinyetes. Només calia humitejar-les per transferir-les. Ara bé, passats uns pocs dies, les imatges anaven desapareixent i et deixaven un rastre confós a la pell que no hi havia manera de treure si no era rascant amb un bon fregall.
Del dibuix a l’escultura
Nascut el 1926 al barceloní barri de Gràcia, Josep Maria Rovira i Brull —artísticament signava com a Rovira-Brull—, desenvolupà la seva carrera principalment al Maresme. Quan era petit, pintava obres de temàtica clàssica, principalment bodegons.
Mai va deixar de pintar, tot i que el seu estil anà canviant cap a altres temàtiques, especialment de crítica social. A final dels anys vuitanta, experimentà amb l’escultura feta amb ferro colat i més tard, reciclant eines antigues. El 1994 l’Ajuntament de Mataró li encarregava la monumental Laia l’Arquera —inaugurada quatre anys més tard—, que dona la benvinguda a qui arriba a la ciutat.
Il·lustrador i dissenyador
Paral·lelament a la producció artística, Rovira-Brull desenvolupà el seu vessant com a il·lustrador, treballant per l’Editorial Vicens Vives. A continuació es dedicà professionalment al disseny publicitari a diverses impremtes del Maresme. D’aquesta època, que abasta des del 1953 fins al 1985, és quan executà una llista inacabable de peces publicitàries.
Entre molts altres, podem destacar els variats dissenys de Manufactures Cañamás, les capses per la pastisseria Can Miracle, el logotip de Caixa Laietana i els calendaris per l’empresa de gènere de punt Molfort’s. Per acabar, amb tota probabilitat, els cartells de Rovira-Brull per les festes de les Santes són unes de les peces d’aquesta època més fixades a la memòria col·lectiva de Mataró.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Las primeras manifestaciones de la gráfica pop en la Barcelona de los sesenta, per M. Àngels Fortea
- Dissenys de Rovira-Brull: rovirabrull.cat
- Cartells de Rovira-Brull: rondaller.cat
- Manufactures Cañamás: rondaller.cat
- El desarrollismo de los 60 y la transición: cvc.cervantes.es
Què veure a prop
- A Dosrius: rondaller.cat
- Al Maresme: rondaller.cat
Quan el futbol anul·la la cultura.
Per què quan hi ha partit, no pots veure Rondaller.cat?
