Avui et proposo visitar el jaciment prehistòric de Filitosa, al sud de Còrsega. Segons la pàgina web oficial, és “un dels més enigmàtics llocs culturals de la Mediterrània i una de les més maques col·leccions d’art prehistòric d’Europa”. Si has de fer cas d’aquesta entusiasta descripció, et prepares per veure la setena meravella. Però la realitat, com ja ens tenen acostumats els nostres veïns francesos, és una mica diferent.
Sense desmerèixer el jaciment, que realment té un gran interès, i a menys que siguis un incondicional de les pedres, caldrà que baixis les expectatives i t’ajustis a la realitat: una quinzena de menhirs i les escarransides ruïnes d’un poblat. Això sí, el paisatge on es troben les restes, fa que el preu de l’entrada —una mica alt— encara compensi.
Reculem en el temps
Se sap que set mil anys abans de l’era cristiana —any amunt, any avall—, els primers pobladors s’instal·laren a Còrsega. A Filitosa els hi va costar mil anys més d’arribar. Vivien de l’agricultura i de la ramaderia, així que s’instal·len sota els abrics naturals de roca, molt interessants de veure, per cert.
Tres mil anys més tard —les coses abans es prenien sense les presses actuals— començaren a aixecar els primers menhirs que, simplement, eren pedres sense treballar.
Als inicis de l’edat del bronze —1800 a.n.e.—, ja comencen a treballar la pedra. Construeixen habitatges, petites edificacions circulars i complexos funeraris. Entre guerres i invasions prehistòriques, l’indret continuà poblat fins que, a poc a poc, la influència romana va dissoldre aquesta cultura. El lloc restà oblidat fins que fou descobert a mitjan segle XX.
Pedres humanes
La particularitat d’aquest jaciment es deu al fet que els menhirs van ser esculpits, generalment amb formes antropomorfes, és a dir, amb forma humana. Sense perdre de vista que també presenten un sospitós record fàl·lic.
La ràbia dels enemics es manifestà destruint totes aquestes escultures i utilitzant-les per construir els seus propis monuments. Per això, la majoria dels menhirs del jaciment prehistòric de Filitosa, els trobem trossejats i col·locats en llocs on, ben segur no hi eren.
Intentant explicar l’enigma
D’una banda, hi ha qui afirma que representen personatges difunts, privilegi només reservat a caps religiosos, civils o militars. Tal com fem actualment. Es creu que, a més d’immortalitzar-lo, era una manera d’assegurar-li una protecció definitiva.
També hi ha qui afirma que aquestes estàtues simbolitzen els dirigents enemics, amb les seves armes, morts al combat. Així s’asseguraven que la seva força mai més es tornés a manifestar. Però la cultura megalítica va resistir poc als atacs del poble del mar, una heterogènia civilització migratòria provinent de Creta.
Un consell
Tenint en compte la poca ombra que hi ha en tot el recorregut, et recomano que, si no tens més remei que anar en ple estiu, hi vagis a primera hora del matí o bé cap al vespre. Així i tot, duu aigua, barret i empastifa’t bé de protector solar i antimosquits.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Pàgina oficial: filitosa.fr
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: