Gelida, Alt Penedès, castell

Gelida no és gèlida

El castell de Gelida (Alt Penedès).

Allà pels temps en què les guerres es devien fer a cops d’escombra -segle VIII, any amunt, any avall- els musulmans vivien a les terres catalanes com a casa seva. Sembla que una tribu berber va considerar que l’esperó rocós de Gelida era un indret adient per a construir una fortificació.

Campanar de l'església de Sant Pere de Gelida.

Sigui cert o no, els gelidencs expliquen una llegenda que, amb alguns detalls canviats, també fan seva a Centelles. Diu que els vilatans lligaren teies enceses a les banyes del bestiar i el feren córrer muntanya amunt. Espantat de tant de soroll i lluminària, l’enemic va fugir cames ajudeu-me, deixant lliure la fortalesa. Poc creïble, però té la seva gràcia.

Muralla del castell de Gelida, Alt Penedès.

Hi ha qui diu que el nom de Gelida podria derivar d’aquesta tribu berber, que probablement no té res a veure amb fred. Fins i tot alguna teoria proposa que és un nom de persona. Tot pot ser.

Ruïnes del castell de Gelida, Alt Penedès.

Marcant frontera

Però la història del castell, més o menys amb l’estructura que ens ha arribat, comença al segle X, quan es va esbandir l’invasor més enllà del Llobregat i es repoblaren les terres amb assentaments de població cristiana. Estratègicament es construïren castells com aquest -i esglésies, naturalment- per defensar la nova frontera.

La fortalesa va anar passant de mà en mà i cada nou propietari en feia reformes. La població, a més de pagar al senyor a canvi de protecció, havia de treballar, si o si, en la construcció del castell, sense cobrar.

El castell de Gelida, Alt Penedès. Torre de defensa.

Noble per diners

El castell de Gelida va contribuir a alguna defensa que altra fins que, al segle XIV l’adquirí el banquer barceloní Berenguer Bertran qui, a cop de talonari, aconseguí la fortalesa i la baronia de Gelida.

Com que el perill enemic havia passat de llarg, ja no era necessària una fortalesa defensiva. Així que el senyor Berenguer remodelà el ruïnós edifici i convertí en la seva residència els edificis de la part baixa.

Gelida, Alt Penedès, restes

Poc li va durar la felicitat, ja que al cap de pocs anys, la pesta se’l va endur, a ell i al seu fill. El seu sarcòfag el trobem, després d’haver passat mil penúries, dins l’església del recinte.

Escut al sarcòfag de Berenguer Bertran. El castell de Gelida, Alt Penedès.

De fet, l’escut de Gelida incorpora la banda dels Bertran. Aquesta franja inclinada representa la corretja de cuir que duien els cavallers per aguantar l’espasa. El cognom Bertran vindria a significar il·lustre.

Al segle XVI, quan viure allà no devia anar bé pel reuma, els senyors de Gelida van decidir deixar les alçades i anar a viure a una residència més confortable. Encara ara podem veure el casal fortificat al centre de la vila.

Casal fortificat dels senyors de Gelida.

Velles pedres, nous usos

Potser perquè sant Pere va ser un actiu evangelitzador, l’església del castell es posà sota la seva advocació, a veure si ajudava amb la reconquesta de nous fidels.

Construïda pels temps del castell, com aquest, es modificà i amplià diverses vegades i en variats estils. A les parets podem veure el pas del romànic, gòtic i barroc.

Detall de l'església de Sant Pere. Gelida.

La darrera i més visible aportació va ser el campanar, construït a finals del segle XVIII amb pedres de l’enrunat castell.

Escales interiors del campanar. El castell de Gelida, Alt Penedès.

Des de dalt, podem entendre perfectament, perquè més de deu segles enrere, triaren aquest lloc per vigilar i defensar la comarca.

Campanar de l'església. El castell de Gelida, Alt Penedès.

Nota: vull agrair en Jordi la magnífica visita guiada que ens va fer, amb explicacions amenes i alhora rigoroses. Ens va fer apreciar molt millor aquest històric lloc.

Làmpada al sostre de l'església. El castell de Gelida, Alt Penedès.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop