El castell de Gelida (Alt Penedès).
Allà pels temps en què les guerres es devien fer a cops d’escombra —segle VIII, any amunt, any avall— els musulmans vivien a les terres catalanes com a casa seva. Sembla que una tribu berber va considerar que l’esperó rocós de Gelida era un indret adient per construir una fortificació.
Història i llegenda
Sigui cert o no, els gelidencs expliquen una llegenda que, amb alguns detalls canviats, també fan seva a Centelles. Diu que els vilatans lligaren teies enceses a les banyes del bestiar i el feren córrer muntanya amunt. Espantat de tant de soroll i lluminària, l’enemic va fugir cames ajudeu-me, deixant lliure la fortalesa. Poc creïble, però té la seva gràcia.
Hi ha qui diu que el nom de Gelida podria derivar d’aquesta tribu berber, que probablement no té res a veure amb fred. Fins i tot alguna teoria proposa que és un nom de persona. Tot pot ser.
Marcant frontera
Però la història del castell, més o menys amb l’estructura que ens ha arribat, comença al segle X, quan s’esbandí l’invasor més enllà del Llobregat i es repoblaren les terres amb assentaments de població cristiana. Estratègicament, es construïren castells com aquest —i, no cal dir-ho, també esglésies— per defensar la nova frontera.
La fortalesa anà passant de mà en mà i cada nou propietari en feia reformes. La població, a més de pagar al senyor a canvi de protecció, havia de treballar, si o si, en la construcció del castell, sense cobrar.
Noble per diners
El castell de Gelida va contribuir a alguna defensa que altra fins que, al segle XIV l’adquirí el banquer barceloní Berenguer Bertran qui, a cop de talonari, aconseguí la fortalesa i la baronia de Gelida.
Com que el perill enemic havia passat de llarg, ja no era necessària una fortificació defensiva. Així que el senyor Berenguer remodelà el ruïnós edifici i convertí en la seva residència els edificis de la part baixa. Poc li va durar la felicitat, ja que al cap de pocs anys, la pesta se’l va endur, a ell i al seu fill. El seu sarcòfag el pots veure, després d’haver passat mil penúries, dins l’església del recinte.
Heràldica noble
De fet, l’escut de Gelida incorpora la banda dels Bertran. Aquesta franja inclinada representa la corretja de cuir que duien els cavallers per aguantar l’espasa. El cognom Bertran vindria a significar il·lustre.
Al segle XVI, quan viure allà no devia anar bé pel reuma, els senyors de Gelida van decidir deixar les alçades i anar a viure a una residència més confortable. Encara ara pots veure el casal fortificat al centre de la vila.
Velles pedres, nous usos
Potser perquè sant Pere fou un actiu evangelitzador, l’església del castell es posà sota la seva advocació, a veure si ajudava amb la reconquesta de nous fidels. Construïda pels temps del castell, com aquest, es modificà i amplià diverses vegades i en variats estils. A les parets pots veure les petges del romànic, el gòtic i el barroc.
Talaia panoràmica
La darrera i més visible aportació va ser el campanar, construït a final segle XVIII amb pedres de l’enrunat castell. De dalt estant, es pot entendre perfectament perquè més de deu segles enrere, triaren aquest lloc per vigilar i defensar la comarca.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- La llegenda: festa.cat
- La casa del Senyor: gelida.org
- Berenguer Bertran: gelida.org
- Escut dels Bertran: blasonari.net
- La banda de l’escut: Análisis de las características generales de la heráldica…, per L.Valero i M. de Eugenio (pàgs. 73 i ss.)
- Església de Sant Pere: bisbatsantfeliu.cat
