Esoterisme turístic (1)

Esoterisme turístic (1)

Primera part de la visita a la Quinta da Regaleira a Sintra.

Des de la nit dels temps, que l’esser humà necessita creure. En el que sigui. I si no existeix l’objecte de fe, l’inventa. La religió, qualsevol religió, és un bon exemple. Però també caldria incloure les filosofies que ens volen dur a un cel, a un coneixement o a amargar-nos l’existència, dient-nos que no hi ha sortida i que, fins el més espabilat, serà el sopar dels cucs.

La mitologia, la maçoneria, el cristianisme, el gnosticisme, l’orde dels Templers o la dels Rosacreu, sovint envoltats d’un aura misteriosa, han atret fidels a practicar rituals amb obscurs simbolismes. 

Ara imagineu que totes aquestes pràctiques i símbols secrets els ajuntem dins un únic recinte. Què en surt? Un sorprenent poti-poti complicat de digerir, però que neòfits i profans intenten resoldre sense massa èxit.

Mosaic amb un ocell exòtic a l'interior de la Quinta da Regaleira de Sintra. Portugal.
Mosaic a la sala de cacera.

Ric i excèntric

L’António estava forrat i penso jo que se’n va anar de la pinça. Nascut a Rio de Janeiro a mitjans del segle XIX, António Augusto Carvalho Monteiro era popularment conegut com a Monteiro dos milhões, és a dir, dels milions. Va heretar una descomunal fortuna que la seva família havia obtingut al Brasil amb la venda de cafè i pedres precioses.

Amb els calerons a la butxaca, se’n va anar a Portugal a estudiar Dret. Però les seves aficions el portaren a interessar-se per la simbologia misteriosa. Fruit d’aquesta passió, adquireix a Sintra una mansió amb una gran extensió de terreny i es fa construir un extravagant i descomunal parc temàtic esotèric, per on avui ens passegem els turistes, que fem fotografies a tort i a dret sense saber ben bé què estem fotografiant.

Però, o l’home anava una mica perdut amb les diverses doctrines secretes o és que cercava la unitat de totes elles. Perquè no va tenir cap problema a barrejar elements cristians, gnòstics, templers, rosa creus i alquímics. Embolica que fa fort!

mènsula amb forma demoníaca.
El dimoni ens vigila.

Rituals secrets

No entraré a descriure cap d’aquestes ordes hermètiques, que encara perduren. He estat llegint una mica sobre això i he arribat a una conclusió, molt personal i probablement, poc fonamentada: com passa amb les religions, penso que es tracta de grups que creuen alguna cosa, que de tan elevada no l’entenc, practiquen ritus que em semblen d’una altra època i se serveixen d’objectes als quals els han atorgat propietats simbòliques agafades pels pèls.

Resulta certament sorprenent que el cristianisme hagi estat la font d’inspiració de molts d’aquests grups. Clar que al seu torn, el cristianisme també ha begut de cultures molt anteriors, com grecs, romans i egipcis. Així doncs, ja tenim una bona macedònia de símbols que al final, penso ningú sap d’on venen o què signifiquen.

La descripció dels edificis i dels principals indrets del jardí “iniciàtic”, la trobareu a qualsevol guia. Per tant, només m’aturaré a parlar d’alguns detalls curiosos, triats a l’atzar, dels molts que conté la finca.

Esfera armil·lar al jardí.
Esfera armil·lar.

Record d’un temps gloriós

El senyor Carvalho va demanar a l’arquitecte italià Luigi Manini que es basés en l’estil gòtic, renaixentista i, especialment, en el manuelí. Manini tenia la mà trencada a pintar i decorar teatres i decorats. Però també va deixar una bona estesa de palauets en el recuperat estil manuelí.

Al segle XVI, sota el regnat de Manuel I, Portugal va viure un temps esplendorós, marcat pels sonats descobriments, com la ruta cap a l’Índia. La bonança es va veure reflectida en les construccions de palaus, esglésies i monestirs, amb una peculiar decoració -estil manuelí- on, entre altres, destacaven motius marítims que simbolitzaven el poder de la nació.

Esferes armil·lars, creus de l’Orde de Crist i cordes, moltes sogues de pedra, són també presents a la Quinta da Regaleira. Per cert, rep aquest nom perquè la propietària anterior va ser una tal baronessa da Regaleira.

A l’entrada del palau trobem una barana amb les inicials del propietari -del dret i del revés- entortolligades entre cordes de diversos gruixos. És possible que en aquest cas, les cordes tinguin un segon significat. La soga és un dels símbols amb més contingut esotèric dins la maçoneria. L’aprenent de maçó se la lliga al coll, per tal de recordar els perills de fugir. Altres graus superiors se la lliguen a les espatlles o a la cintura. El nombre de voltes indica la categoria del candidat.

Balustrada amb les inicials del propietari del palau. Quinta da Regaleira de Sintra. Portugal.

La catorzena estació

Com qui no vol la cosa, en un mur a la vora del camí, descobrim unes rajoles que representen una creu. Al peu, en un portuguès antic, indica que es tracta de la catorzena estació.

El primer pensament és que hi ha un via crucis al jardí, com és habitual en moltes poblacions. Però no hem vist cap altra estació. Ni en veurem.

Tanmateix, dins el catolicisme, aquesta estació fa esment a què Jesús és sepultat. Aquí només es veu la creu sense el cos. Les societats de les quals venim parlant, consideren la creu un símbol de naixement -entre altres significats-, més que no pas de martiri. Les sigles llatines INRI, que pels cristians signifiquen “Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus”, per als maçons pot tenir diverses lectures, com la relacionada amb l’aquímia, segons la qual, vol dir “Ignis Natura Renovatur Integram”, és a dir “el foc renova constantment la natura”. Aquí queda.

No us perdeu la segona part d’aquest article, on descobrirem nous símbols obscurs en aquesta extravagant finca.

Rajola amb la catorzena estació del viacrucis. Quinta da Regaleira de Sintra. Portugal.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Rua Barbosa du Bocage. Sintra

Saber més

Altres articles sobre Portugal