Els enigmàtics grafits al carrer del Carme de Barcelona.
Aquestes són tres històries que històricament van passar. El que no està tan clar és si els grafits que trobem al mur de l’antic hospital de la Santa Creu de Barcelona fan realment esment d’aquests fets.

El foc que es paga o que s’apaga?
Hi havia dos malalts a cada habitació. Tot i que l’espai era justet, cada un descansava en un llit individual, tot un luxe si tenim en compte que som l’any 1638. Potser per escalfar-se o bé per fer gresca en l’avorrida vida de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, alguns interns van agafar restes de les enramades de la recent festivitat de Corpus i les hi van calar foc.
Les guspires saltaren al sostre de fusta i aviat tot el pavelló de Sant Roc era una foguera imparable. La notícia del desastre aviat es va estendre per la ciutat i molta gent anà a donar un cop de mà. Aprofitant la confusió també acudiren oportunistes per endur-se llençols, tovalloles, aus i tot el que podien arrambar.
Tot i la magnitud de la catàstrofe, que va cremar la nit sencera, només va morir una dona. Després dels fets l’hospital encara sortí guanyant, ja que gràcies a les nombroses almoines i donatius, es va tornar a construir tot el perdut molt millor de com estava. Potser fou per aquest motiu que algú va deixar una nota anònima a la paret exterior del recinte, que anunciava la fi de la foguera. Dos anys després d’aquest fet, passaren més coses remarcables.

Toca el dos!
El comte-duc Olivares feia quinze anys que era la mà dreta de Felip IV i intentava unificar convenientment tots els territoris de la corona. Una de les mesures era la de formar un sol exèrcit i que cada regne apoquinés per la gloriosa causa. Però no tothom era d’aquest parer. Cal recordar que, gràcies a Olivares, vam entrar en una guerra contra els francesos que duraria trenta anys. Amb aquesta excusa es plantà l’exèrcit a Catalunya, suposadament per defensar-la.

Però la població civil aviat s’afartà d’haver de mantenir i allotjar la soldadesca. Les tropes, empipades com una mona, no dubtaren a calar foc i saquejar les poblacions on no eren ben rebudes. I el 1640 es muntà un ciri que ha passat a la història com el Corpus de Sang, en què, per una banda, les tropes i per l’altra els segadors que anaven a Barcelona per ser contractats com a temporers coincidiren amb els pagesos descontents i va tenir lloc una regada de sang.
Aquest fou l’inici de la Guerra dels Segadors que va durar més de deu anys i en què els catalans demanaren ajuda als francesos. És probable que, motivat per aquests fets, una altra mà anònima deixés una nova inscripció a la mateixa paret de l’hospital.

Amb el pa no s’hi juga
Ens trobem ara a la mateixa ciutat, però ha passat un segle des de la fi d’aquell llarg conflicte. Eren anys de males collites i, conseqüentment d’un augment del preu del pa, aliment bàsic en l’alimentació d’aquells temps.
Per altra banda, els flequers obtingueren la potestat de fixar els preus lliurement. I què van fer? Doncs és fàcil d’imaginar. En sis mesos van apujar un 50% el preu del pa. Aquesta vegada la reacció fou espontània i va tenir les dones com a protagonistes del que ha passat a la història com els “rebomboris del pa”. Engrescant també els homes, el poble més humil passà a l’acció incendiant les fleques.
Més de vuit mil persones intervingueren a la revolta. S’aconseguí arribar a un primer acord, però les protestes van exigir, a més, l’abaratiment de la carn, l’oli i el vi. Aquest cop intervingué la cavalleria, que va reprimir i castigar durament la gent. En els enfrontaments van morir diverses persones i a mode exemplar, executaren tres homes i una dona. Potser aquesta, que sabem que es deia Josepha Vilaret, és la que apareix penjada cap per avall en un altre grafit de la paret de l’hospital.

Altres inscripcions
Hi ha molts més grafits al carrer del Carme, però les possibles explicacions són tan hipotètiques, que millor ho deixem aquí. A tall d’exemple, pots veure els carreus que presenten moltes incisions verticals, probablement a conseqüència de les llances que els soldats afilaven a la pedra. Així mateix, en una cantonada de la part interior del claustre hi ha diverses inscripcions amb lletres i nombres que ja no m’atreveixo a desxifrar.

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer del Carme, 47. Barcelona
Saber més
- Curiositats històriques del Raval: barcelona.cat
- Els rebomboris del pa de 1789 a Barcelona, per I. Castells
- Rebomboris del pa: wikiwand.com
- Incendi de l’hospital de la Santa Creu: books.google.es – oreneta.com
- El grafiti de la Guerra dels Segadors: lavanguardia.com
- Fuérese Oliveros: elpais.com
- Simbolisme dels grafits: magnetismonocturno.blogspot.com
Època de fam i revoltes! Podem estar contents del que tenim ara i encara hi ha gent que tot el dia es queixa! És el que passa viure amb el capitalisme i consumisme!
De revoltes hi ha; només que, en general ens queixem tant, que oblidem que vivim molt i molt bé.