El Mercat Torner de Badalona.
A principis del segle XX Badalona es devia sentir com al primer dia de rebaixes a El Corte Inglés. Va créixer tant i en tan poc temps, que un únic mercat —el mercat Maignon— per a tanta gent esdevingué insuficient, especialment per les persones que vivien allunyades del centre. Aquell primer mercat s’havia construït el 1889 i vint anys després ja no donava l’abast als més de tres mil habitatges bastits a principi segle XX.
Així doncs, es projectà un segon mercat més a l’oest, a l’actual barri del Progrés. Però les coses mai són senzilles. Els interessos i les protestes dels paradistes del mercat Maignon aconseguiren endarrerir les obres prop de deu anys. Finalment, el 1926 s’inaugura el Mercat Torner.

Els protagonistes
El projecte s’encarregà a Josep Fradera i Botey, l’arquitecte municipal. L’indret triat fou la plaça dedicada a Emili Torner i Gurri, qui a final segle XIX era propietari d’uns terrenys per aquests verals on tenia la intenció de fer una plaça i una urbanització al seu voltant. Pensa que en aquell temps tot això eren camps de conreu i horts que anaven desapareixent amb la indústria i els nous habitatges.
Nascut a Barcelona el 1899, Fradera fou el primer arquitecte municipal de Sentmenat, abans d’ocupar el mateix càrrec a Badalona, durant la primera dictadura. Era una època caracteritzada per una política d’inversions en obres públiques. Aquest arquitecte també projectà altres infraestructures, com l’escorxador, el cementiri i l’eixample de la ciutat que mai arribà a fer-se realitat a causa de l’esclat de la Guerra Civil.
Però Fradera no treballava sol. Al seu costat tenia l’enginyer industrial badaloní Enric Casas i Casals. Plegats crearien diverses obres públiques en aquesta ciutat. A més, Casas era president d’una important fàbrica de gel al Poblenou.

Una estructura per vendre
En primer lloc, la revolució industrial del segle anterior motivà la creació de nous mètodes constructius que permetessin, entre altres, cobrir grans espais amb rapidesa i economia de costos. En aquesta cerca de la funcionalitat, el ferro deixava de ser considerat un material de mal gust i sorgia l’arquitectura metàl·lica. Un exemple paradigmàtic és la Torre Eiffel. D’altra banda, les estructures metàl·liques permetien crear grans espais oberts que es tancaven amb vidre i permetien una lluminositat mai vista fins a aquell moment.
Al mercat Torner sorprèn la interessant combinació de ferro, vidre i zones cobertes, fet que el fa únic en tota la ciutat. A l’interior, l’estructura metàl·lica deixa un gran espai diàfan de 1.650 metres quadrats. Gràcies a la claraboia i als finestrals, el recinte rep molta claror natural, tot i que l’orientació de l’edifici permet evitar l’excés de sol.
A més del nom del mercat, a les façanes hi ha diversos esgrafiats en forma de garlandes i altres motius decoratius, així com la lliure interpretació de l’escut municipal i l’any de construcció. L’estil d’aquests esgrafiats remet als models barrocs, fet que demostra que les arts decoratives no avançaren tan ràpidament com la indústria.
Quan el 2015 es va publicar aquest article, l’edifici presentava un aspecte poc atractiu, pendent d’una restauració que mai arribava. Sembla que finalment la tan esperada remodelació tindrà lloc a partir del febrer de 2026.

A prop, hi ha més
A més del Mercat Torner de Badalona, aprofita per veure allà mateix la façana de la Cooperativa la Moral construïda el mateix any. Aquesta societat, que comptava amb 4.500 socis, disposava de biblioteca, agrupació feminista, secció infantil i d’oci.

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer d’Alfons XII, 75. Badalona
Saber més
- Mercat Torner: invarquit.cultura.gencat.cat
- Josep Fradera i Botey: wikiwand.com
- Tesi doctoral de M. Dolores Zavala (pàgs. 402 a 407)
- Societat La Moral: redescubriendomibarcelona.blogspot.com
- Construcció i arquitectura del Mercat Torner de Badalona (1924-1926), per Marc Serra






En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: