Una visita al Museu de Badalona.
Contràriament al que sempre afirmen alguns còmics, els romans no eren bojos. És més, per mi que van ser ells qui van inventar el tema de les franquícies.
Mira sino que cada ciutat que aixecaven tenia un esquema marcat per trets comuns, com el traçat dels carrers principals, la ubicació del fòrum o les defenses. És a dir, que venien a ser com ciutats franquiciades.
Això m’ha passat pel cap en visitar les magnífiques restes romanes de Baetulo (ara Badalona) on, malgrat l’especulació, es va poder recuperar una part de la primitiva ciutat del segle I dC.
Així mateix, pots veure els carrers, les botigues, les cases benestants, els tallers les termes i fins i tot les clavegueres. Si fa no fa, el sistema de sanejament de les ciutats fundades pels romans, era similar al nostre. Les canalitzacions es cobrien amb lloses planes que podien formar part del paviment dels carrers. Aquesta xarxa conduïa les aigües residuals, evacuades dels edificis a través de canonades de ceràmica, cap als camps o rius propers. col·locats al llarg dels carrers, els embornals recollien l’aigua de la pluja o la que llençaven els tallers o botigues.
Amor de marbre
Això sí, en cas que hagués de triar una peça, crec que em quedaria amb la delicada estatueta d’una Venus tallada amb marbre. Aquesta petita peça datada al segle I aC, representa la deessa de la bellesa i de l’amor.
L’escultura sembla inspirada en la Venus de Cirene, una obra famosa de Praxíteles, escultor grec del segle IV abans de la nostra era. L’original es va perdre, però s’ha conservat una bellísima còpia romana descoberta el 1912 i conservada als Museus Vaticans. El moment immortalitzat mostra la deessa en el moment de sortir del mar. D’aquesta manera, l’artista tenia l’excusa de mostrar-la nua, ja que antigament no estava ben vista la nuesa femenina. La còpia del Museu de Badalona es recolza sobre la cama contrària amb un sensual moviment.
Terra cuita
És clar que alguna cosa de ceràmica també m’agradaria, com les magnífiques gerres i fruiteres de la mateixa època.
Com la majoria de les civilitzacions, la cultura romana també treballava el fang i l’aplicava a la vida quotidiana. A més de les gerres, produïa maons, teules i peces decoratives per embellir les construccions. Per exemple, les antefixes, uns ornaments d’argila cuita amb forma de màscares que usualment es col·locaven als ràfecs de les teulades, és a dir, “davant de tot”, que és el que significa aquesta paraula. Com que els grecs no usaven aquestes peces, es creu que els romans ho prengueren de la civilització etrusca.
Finalment, els detalls de mobiliari i aixovar en determinades estances i l’efecte sonor de converses (en llatí, és clar) i sons t’ajuden a imaginar com podia haver estat la vida allà. En definitiva, entrar al Museu de Badalona i baixar al subsòl de l’antiga Baetulo, és una mica com ensumar la flaira de l’imperi romà.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de l’Assemblea de Catalunya, 1. Badalona
Saber més
- Visita: museudebadalona.cat
- Vídeo del museu
- El món romà: laureolus.blogspot.com.es
- Intervencions arquològiques: demuseoslocales.wordpress.com
- Venus de Cirene: elsmitesdepedra.wordpress.com
Què veure a prop
- Itinerari pel barri del Progrès
- El Mercat Torner
- Parc de Can Solei
- Ca l’Alemany
- Sant Jeroni de la Murtra
- Pont del Petroli
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: