El Santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar (Maresme).
El mot sant ve del llatí i significa ‘triat per déu’ o bé ‘distingit’. Així doncs, un santuari és un lloc on es venera un o diversos sants. Si per una d’aquelles resulta que hi va tenir lloc un miracle, els fidels acostumen a anar de peregrinació.
Per extensió, s’anomena santuari un edifici que es considera sagrat o bé que es troba sota la protecció d’una divinitat. La majoria de religions tenen santuaris, però ara ens centrarem en un de particular: el Santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar.
De fora vingueren
Allà pel segle XVI hi havia a Canet de Mar una petita capella dedicada als sants Pere i Pau. Però resulta que algú va portar des d’Itàlia una imatge de la Verge Maria que aviat va centrar l’atenció de la feligresia. Pel que diuen, el 1569 -suposadament- gràcies a la seva intercessió, minvaren els efectes de la pesta. Agraïts els vilatans van fer-se devots incondicionals de la Misericòrdia.
A més de desbancar als anteriors sants titulars, la Misericòrdia es convertí al segle XVIII en la patrona de la vila i en algun moment que no he pogut determinar, també de tot el Maresme. És així com es va decidir que calia un nou temple més gran i a mig camí del barri de muntanya i del de mar. Més tard, l’edifici es tornà a ampliar i s’instal·là una fornícula més gran al cambril. És quan el mossèn s’adonà que la imatge era massa petita pel nou lloc.
Va preguntar als seus superiors de Barcelona qui podia fer aquesta tasca. Finalment va encarregar a l’escultor Josep Font una altra més idònia, segons els gustos de l’època. Però a mitjans del segle XIX era tal la devoció, que la gent no hi cabia dins l’ermita. Calia doncs, una de més gran.
Nous temps, vells estils
El projecte va recaure en Francesc Daniel Molina, arquitecte municipal de Barcelona, que et resultarà familiar per la neoclàssica plaça Reial de Barcelona. Però, vet aquí que en Francesc, que era un enamorat dels estils arquitectònics medievals, va decidir que el neogòtic -que llavors no es coneixia amb aquest nom- s’adequava millor que cap altre a un edifici religiós.
Dit i fet, l’home va projectar el 1852 el que passaria a la història com un dels primers edificis neogòtics d’aquest país i l’únic d’aquest estil que hi ha a Canet de Mar. Però, d’on va venir el gust per l’arquitectura medieval?
Recuperant la història
Ens remuntem tan sols uns deu anys abans de la construcció del santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar. L’arquitecte parisenc Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc se la passava restaurant i conservant el patrimoni històric del seu país, destrossat per anys de guerres i deixadesa. No entraré a parlar de la seva més que discutible manera de restaurar o, més aviat inventar l’arquitectura passada, tal com va fer per exemple, a Carcassona.
El cas és que podem dir que aquest personatge va ser el precursor de la valoració i conservació del patrimoni. Els seus tractats sobre restauració van tenir un gran ressò -i també moltes crítiques-, i van ajudar a sentir la necessitat de preservar la història.
Era un apassionat per l’art gòtic que segons ell, representava la cultura anterior a la Il·lustració. Com que li feria veure edificis enrunats, en comptes de fer una acurada restauració de com havien estat, els ‘completava’ idealitzant-los imaginativament segons els estils medievals. Així doncs, va tenir lloc una revalorització de l’arquitectura gòtica que ràpidament es va estendre també a casa nostra.
Restaura que restaura
Però les guerres no hi entenen de patrimoni i el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia va ser cremat i es va destruir tot el que hi havia a l’interior, Verge inclosa. El 1942 va ser restaurat el temple i s’encarregà una nova imatge a l’escultor Lluís Argullol Arnaus. Pel que he llegit, en aquells temps, Argullol freqüentava la vila de Canet de Mar per fer salut.
També he trobat que aquest tallista va ser l’autor el 1911 d’un pas de Setmana Santa a Tarragona, cremat durant el mateix conflicte. A part d’això poc més sé d’aquest artista.
Inspiració medieval
L’interior del santuari és tot recobert de decoració pictòrica. Com que la Guerra Civil va esborrar tot rastre de què hi havia, s’encarregà una nova decoració “el més semblant possible” a l’original. Així ho llegim a la inscripció de l’entrada, naturalment amb lletra gòtica, per no desmerèixer.
Com que la Misericòrdia és la patrona del Maresme, a les parets apareixen els noms de les poblacions d’aquesta comarca. La decoració original va ser realitzada el 1880 pel vigatà Antoni García Robles, de qui no he trobat informació, però que evidentment es devia inspirar en l’estil medieval.
Caritat ben entesa
A banda i banda de la part central de la nau hi ha dues pintures que representen els peregrins visitant la Verge així com les obres de Misericòrdia, com per exemple, visitar els malalts, donar menjar a l’afamat, visitar els presoners, enterrar els difunts, etc. Aquestes obres han estat fetes per Josep Musach Bellver, artista osonenc pertanyent a una llarga nissaga de pintors, decoradors i restauradors d’edificis històrics i de mobles.
Nascut el 1932 a Centelles, va agafar els pinzells de ben jovenet i des de llavors ha continuat pintant i ensenyant a pintar a l’escola de la seva vila. A més, ha restaurat pintures de diverses esglésies i capelles. A primer cop d’ull, l’inclassificable estil de Musach pot no ser del gust de tothom i fins i tot, no ser convenientment comprès. Tanmateix, la seva producció ha gaudit del reconeixement unànime de la premsa.
Les anteriors pintures desaparegudes havien anat a càrrec de Bartomeu Ribó Terriz, pintor i crític d’art nascut a Madrid el 1835.
Entre les obres de Ribó, tenim la capella del Sagrament de la catedral de Barcelona, algunes decoracions pel Gran Teatre del Liceu i una pintura de Pere el Gran conservada al Museu d’Història de Catalunya.
La façana exterior presenta unes monumentals escultures que representen la Verge ascendint al cel entre dos àngels. En realitat van ser realitzades amb terracota i pintades del mateix color de la façana. He trobat que van ser realitzades per D. N. Terrés, de qui no he trobat ni així d’informació.
Un passeig com cal
A principis del segle XX s’arribava al santuari per un enrevessat camí. El 1917 s’acabà d’urbanitzar l’accés i l’entorn, creant un ample passeig amb plataners, bancs i una font. A més, Josep Puig i Cadafalch va construir al costat de l’església un restaurant que encara funciona. Però tot això ja t’ho explicaré un altre dia.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: passeig de la Misericòrdia, 1. Canet de Mar
Saber més
- Santuari: wikiwand.com
- Etimologia de sant: inmsol.com
- Santuari de la Misericòrdia: canetdemar.cat
- El Santuari de N. S. de la Misericòrdia, per B. Meca, M. Rosselló i S. Alcalde
- El projecte inicial del Santuari de la Misericòrdia de Francesc Daniel Molina, per S. Alcalde
- Història del Santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar: santuaridelamisericordia
- La imatge de Josep Font: santuaridelamisericordia
- Viollet-le-Duc: wikiwand.com – artchist.blogspot.com
- Francesc Daniel Molina: wikipedia.org
- La segona imatge: santuaridelamisericordia
- Nuestra Señora de la Misericordia de Canet de Mar: cristiandad.orlandis.org
- Obres de misericòrdia: opusdei.org
- Bartomeu Ribó: wikipedia.org – enciclopedia.cat
- Josep Musach: pintorrestauradormusach.com – elpuntavui.cat – el9nou.cat
Què veure a prop
- Itineraris per Canet de Mar: ruta 1 – ruta 2 – ruta 3
- Cementiri d’Arenys de Mar
- Museu de Mineralogia d’Arenys de Mar
- Can Terrades. Arenys de Munt
- Festa Votada de Sant Iscle de Vallalta
Bona tarda, en general, m’ha agradat força el text que has escrit. La restauració ha estat feta per la nostra empresa familiar, i les pintures que dius tu que són matusseres, són del meu avi, persona que ha fet innumerables exposicions i venut a bon preu moltes obres.
La reproducció se li va encarregar al meu avi, que va posar com a condició de fer-ho al seu estil.
Una cosa és que una cosa sigui matussera i l’altre que no t’agradi el seu estil.
Et convido a que facis una proposta per pintar unes noves pintures perquè fagin el cambi.
http://www.pintorrestauradormusach.com
Xevi,
En primer lloc, gràcies pel teu comentari.
Sento molt que la meva opinió hagi estat malinterpretada. No poso en dubte la professionalitat de la vostra empresa tot i que, com bé comentes, l’estil de les pintures és certament molt personal. No obstant això, he refet el text per evitar ferir sentiments.
D’altra banda, he visitat la vostra pàgina, però no estic segur si les pintures les va fer Josep Musach. T’agrairia si m’ho pots confirmar per tal de citar-lo correctament a l’article.
Alfons Martín