Art insòlit (5)

Mai em deixa de sorprendre la gran creativitat que puc trobar en els llocs més insospitats. Per això, aquí tens aquest nou recull d’obres insòlites, també anomenades art brut, marginal, outsider i fins i tot paisatgisme visionari.

Llegenda en metall

En primer lloc, ens n’anem al Vallès Occidental, concretament a Montcada i Reixac, nom que sembla que deriva de Mons Catanus, és a dir, muntanya de càdecs —arbust més conegut com a ginebró. A tocar de la carretera que ve de Sant Adrià hi ha Can Fontanet, un històric mas del segle XIII que ha passat per diverses mans i reformes fins a esdevenir en el restaurant Masia Reixach, actualment tancat.

A l’esquerra de l’edifici s’aixequen un parell d’habitatges, un dels quals es fa notar de valent. La portalada recorda la d’un castell de fantasia, amb la seva torre de guàrdia, un tram de muralla i unes pesades cadenes delimitant l’espai. Una grandiosa porta de ferro forjat reprodueix l’escena de sant Jordi matant el drac. La cuirassa del genet i del cavall han estat delicadament treballades en acer inoxidable, de manera que llueixen amb el sol. El drac, en canvi, mostra un metall més rugós i d’aspecte rovellat. En definitiva, una obra d’art de la qual ningú en parla, però que bé es mereix un reconeixement.

Senzillesa a la muntanya

A continuació, els estrets, costeruts i impossibles carrers de Sant Genís dels Agudells amaguen petits tresors anònims. D’entre els diversos habitatges que han estat decorats de manera ben peculiar pels seus propietaris i que poden ser considerats com a obres insòlites, només destacaré un modest xalet que es troba al carrer d’Olvan. De fet, aquesta via que s’enfila ben amunt del barri, està dividida en tres trams, cadascun dels quals està dedicat a una població del Berguedà: Viver, Saldes i Olvan.

Les baranes, les escales i les parets exteriors del xalet han estat recobertes amb originals mosaics a base de rajoles tallades i culs d’ampolla que formen senzills motius geomètrics. Tristament, en el moment de fer les fotografies —2024— la finca es troba en venda i probablement té els dies comptats.

Aires orientals

D’edat indeterminada, en Wenkui Huang arribà a Barcelona des de Canàries, on es guanyava la vida com a professor de pintura i on també deixà dona i filla. Sense conèixer ben bé com va ser, Huang adquirí un bar a la barriada de Can Peguera i el decorà per dins i per fora amb motius xinesos pintats per ell. D’aquesta destacable obra no en parlaré, ja que les xarxes en van plenes.

Potser menys impactant és l’habitatge de la filla dels antics propietaris que viu tot just a deu metres i que és, sense cap mena de dubte una altra les obres insòlites de la ciutat. La noia feu bona amistat amb Huang i l’ajudà amb l’idioma. A canvi, també pintà els murs de la casa d’ella amb delicioses escenes de pobles tranquils, estols d’ocells i persones, bicicletes, gallines i arbres amb un traç senzill a base de color marró i negre. Tot plegat, li atorga un aire d’exotisme a aquest barri tranquil.

El capritx de Montbau

Vivia al barri i era sanitari del Cos de Bombers de Barcelona. Però el 1993 quan es va jubilar alliberà la vena artística que duia dins. És així com durant deu anys, en Carles Soler Torres donà forma al talús que hi havia davant de casa seva, al carrer de Vayreda al barri de Montbau, convertint-lo en els jardinets que actualment duen el seu nom.

Amb una innegable inspiració en l’obra de Gaudí, en Carles col·locà rocs de diverses mides, uní còdols i pedres de tota mena i color al llarg de prop de cent metres. El conjunt, conegut popularment com el Capritx de Montbau, queda completat amb originals elements mòbils així com plantes, preferentment crasses o de poc rec, que l’Institut del Paisatge Urbà va afegir en fer posteriorment la restauració de l’indret.

Devoció arran de mar

Al punt just on acaba el passeig marítim de Calella i comença el de Pineda de Mar algú va fer un personal homenatge a la Mare de Déu del Carme. Un mur recobert de petxines conté una fornícula amb un plafó ceràmic de la titular. Al seu voltant hi ha tot de creus, ciris, testos amb plantes i altres objectes. Adossat a la part central hi ha un petit altar. Al seu davant s’obre un espai enrajolat envoltat amb un petit jardí a banda i banda.

Tanmateix, enlloc he trobat un sol esment de qui n’és l’autor o quan va ser aixecat. Tot sembla apuntar a una iniciativa particular a la qual posteriorment altres persones han anat afegint recordatoris. Segons la tradició catalana, fou el mallorquí Antoni Barceló i Pont de la Terra qui introduí a casa nostra la devoció carmelita al segle XVIII. 

Art a la residència eterna

Passejant pel cementiri de Benissanet –Ribera d’Ebre– em fixo en la peculiar forma d’alguns nínxols. Fa tot l’efecte que hi havia alguna persona aficionada als temes constructius i amb la creativitat a flor de pell. M’ho confirma el sorprenent mausoleu de Treig Piñol. El conjunt, presidit per un crucifix i acompanyat d’àngels i orants, està decorat amb elements vegetals d’evident fabricació pròpia. Sense cap mena de dubte, aquesta és una obra que cal catalogar com d’art insòlit. A pocs metres, en un panteó familiar, fou sebollit Artur Bladé Desumvila, mestre, periodista i escriptor qui s’exilià a Mèxic en acabar la Guerra Civil. 

Enrajolant la façana

Per acabar aquest recull d’obres insòlites, ens n’anem a Banyoles. El carrer d’en Fesol és en realitat un atzucac de només trenta metres. Aquí hi ha un peculiar habitatge que fa cantonada amb el carrer de la Barca que passa desapercebut. Part de la façana ha estat recoberta aleatòriament de rajoles de tota mena formant sanefes i petits requadres emmarcats amb més elements ceràmics. Una fornícula, igualment enrajolada, conté una escultura de terracota amb Josep, Maria i l’infant. Entre la gran i interessant varietat de rajoles que hi ha, la que més m’ha cridat l’atenció per la seva raresa, és la que mostra una antiga versió de l’emblema de l’orde dels Dominics.

Sota els balcons i els ràfecs, els finals de les bigues presenten el perfil de caps de cocodrils verds amb dentadura blanca. Completa el conjunt diversos elements, com la tortuga i els cocodrils que s’enfilen per la paret, el vaixell fet amb platxes de ferro o l’altre cocodril retallat en acer a la barana d’un balcó. Em pregunto la raó de tants cocodrils. Al mur, unes lletres en relleu ens informen, juntament amb la data 1927, que aquella és —o havia estat— la casa de Josep Campamà Traver. Conegut popularment com a Fesol, el carrer, obert al segle XIX, aviat fou conegut pel sobrenom del propietari de l’edifici. Poca cosa més he trobat sobre aquesta singular obra. 

Un art molt personal

Com has pogut comprovar, les obres insòlites com aquestes generalment han estat executades quan la persona ha arribat a la jubilació o bé ha tingut prou temps lliure per a dedicar-s’hi. Em pregunto què haurien fet d’haver tingut temps durant tota la seva vida.

Finalment, si t’ha agradat aquest estil, pots veure altres exemples dins de l’apartat d’art insòlit.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

• Can Fontanet: montcadareixac.blogspot.com
• Wenkui Huang: elperiodico.com
• Jardinets d’en Carles Soler: ajuntament.barcelona.cat – llibreprimer.blogspot.com – wikiwand.com
• Carrer d’en Fesol: banyolescultura.net