La presència de dos parells de columnes a diversos edificis catalans (segle XX).
Per començar, a l’anterior article sobre aquest tema, fèiem un repàs a tot un seguit d’edificis anteriors al segle XX on hi ha la sospitosa presència de quatre columnes. Deixant a part construccions religioses, aquí tens més exemples bastits durant el segle XX, alguns dels quals foren sorprenentment projectats durant la dictadura.
1914
Passaren els anys, tot i el país encara continuava sota la monarquia d’Alfons XIII. El 1914 Josep Goday i Casals rebia, juntament amb Jaume Torres i Grau, l’encàrrec per fer la flamant seu de Correus i Telègrafs a Barcelona. L’edifici trigaria més de deu anys a estar enllestit a temps de l’Exposició Universal del 1929. Ubicat en una cantonada estratègica al final de la recentment oberta Via Laietana, fa de portal per la banda de mar. I, com calia esperar, dos parells de columnes gegantines amb capitells jònics s’alcen al capdamunt d’una escalinata monumental.

1917
A l’altre costat del carrer, l’edifici de la Companyia Transmediterrània no volia ser menys i també mostra quatre columnes, tot i que són tan discretes que potser et passaran desapercebudes. Però allà estan. L’edifici fou projectat el 1917 per Juli Maria Fossas i Martínez, autor també de la Casa Mumbrú que has vist a l’article anterior. Aquest també és d’una barreja d’estils. O eclèctic, com vulguis.
En aquest punt faig un incís per comentar un detall històric que m’ha transmès una lectora. El 1852 Pablo M. Tintoré Pastor fundà la Línea de Vapores Tintoré. L’empresa anà passant de pares a fills fins que el 1916 es fusionà amb altres tres companyies per constituir la Compañía Trasmediterránea. L’edifici actual es bastí essent director en Joaquim M. Tintoré Punyed. Si vols conèixer més d’aquesta història, et recomano llegir el blog jtintore.wordpres.com on el besnet del fundador ho relata amb tot detall.

1919
I ara sí. Aquí tens les Quatre Columnes —amb majúscules— de vint metres d’alçada projectades pel gran Josep Puig i Cadafalch i inaugurades el 1919. La idea fou presentada quatre anys abans juntament amb el projecte de remodelació de la muntanya de Montjuïc per celebrar una exposició el 1917. La idea global de l’event era la de mostrar Catalunya com un país modern. Cada pilar estava coronat per un capitell jònic, representant l’herència grega.
Però l’arribada de la primera dictadura aturà el projecte uns anys i les columnes foren enderrocades el 1928 per considerar-les un símbol públic de catalanisme. Tanmateix, el record es mantingué latent. Vuitanta-tres anys més tard —el 2011—, això sí, després de mil gestions, es reconstruïren les Quatre Columnes, que tornen a lluir a pocs metres d’on hi havia les originals.

1920
Potser inspirat per les columnes de Cadafalch, el 1920 el contractista Ramon Cardoner bastia la seu de la fàbrica tèxtil Borràs i Massó a Mataró. L’edifici, els baixos del qual han estat tristament desfigurats, tenia l’aparença d’un temple grec, imitant la imatge que apareixia a la publicitat de la marca de l’empresa. Com era d’esperar, dos parells de columnes jòniques sostenen el frontó.

1929
Per veure el següent exemple ens n’anem a Reus. El 1929 tenim una altra vegada a l’indefinible Enric Sagnier fer una nova seu per la Caixa de Pensions. La façana principal ocupa un vistós xamfrà a la transitada cruïlla formada pel carrer Llovera, el carrer Ample i l’avinguda de Prat de la Riba. Una gran tribuna que ocupa les dues plantes centrals està sostinguda per quatre grans columnes, en aquest cas d’estil corinti. Queda clar que l’arquitecte era un declarat amant de les columnes. Ni tres, ni dues. Quatre!

1930
Jo crec que en aquest punt ja veig arreu dos parells de columnes. A l’edifici de Caixa Catalunya —ara BBVA—, en tens per donar i vendre. Malgrat que a les façanes laterals n’hi ha sis, totes amb capitells jònics, per què els arquitectes en van posar quatre al xamfrà on hi ha l’entrada principal? En podien haver-se estalviat dues, ja que les dels extrems no tenen cap funció estructural. Però no, van posar-hi quatre! El projecte és del 1930 i es deu als arquitectes José Yárnoz Larrosa i a Luís Menéndez Pidal y Álvarez els quals feia poc havien fet l’ampliació de la seu central del Banco de España.

1931
Aquell any, Adolf Florensa Ferrer i —altra vegada— Josep Goday Casals, edificaven en aquesta mateixa cruïlla la seu del Foment del Treball. El contundent bloc administratiu presentava una façana racionalista que s’inspirava en els innovadors edificis bastits a final segle XIX i principis del XX dins del que s’ha anomenat l’escola de Chicago. L’original xamfrà arrodonit que s’emmiralla amb el de la Caixa de Catalunya que he comentat abans, presenta una coberta damunt de la porta principal sostinguda per —oh, vaja!— dos parells de columnes. Com això podia semblar poca cosa, un parell de templets que coronen les cantonades, tenen també quatre petites columnes a cada costat. Tingues present aquest edifici, perquè al cap de vint-i-quatre anys es bastí una rèplica a l’altra cantonada que comentaré després.

1932
Seguidament, en algun moment indeterminat entre el 1929 i el 1932 Francesc de Paula Riera Clariana rebia l’encàrrec d’un bloc al número cinc de la Via Laietana. Conegut com a Casa Quadras i Prim, diuen les persones enteses que l’obra és d’estil noucentista, tot i que a mi em sembla que més aviat és una barreja decadent de diversos estils. Ja no et dic què hi ha al portal, però a hores d’ara t’ho pots imaginar.

Arquitectura al servei de la política
I d’aquesta manera, entrem en una fosca època en què hi hagué aquella dictadura tan donada a edificis aparatosos inspirats en estils passats de moda. Malgrat que pots pensar el contrari, la passió per les quatre columnes continuà també després de la Guerra Civil. Tot seguit ho pots comprovar amb més exemples.
1940
En primer lloc, el 1940 Agustí Borrell i Sensat projectà la seu del Banc Rural a Barcelona damunt les restes d’un casal del segle XIX. Aquell xamfrà de la Gran Via de les Corts Catalanes —atenció a aquest nom— i del passeig de Gràcia era objecte de desig. Inspirat en l’escola de Chicago, aquest monstre de 13 pisos responia al desig grandiloqüent del règim de l’època. Hauria estat una obra innovadora si no fos perquè aquest estil feia cinquanta anys que havia deixat de ser modern. Però, què se li va escapar a la dictadura? Doncs sí, les quatre columnes que potser —o segur— amagaven un doble sentit.

1942
A continuació, no havien passat ni dos anys, que davant mateix s’aixecava l’edifici del Banco Vitalicio, també damunt d’un palauet del segle XIX. Projectat per Lluís Bonet i Garí, durant molt de temps passaria per ser l’edifici més alt de la ciutat. Deixeble de Gaudí, la vocació per l’arquitectura sorgí quan Puig i Cadafalch reformà la masia de Can Garí on Bonet havia nascut.
Doncs bé, la censura passà per alt la decoració en relleu de tot de figures nues executades per Enric Monjo. Però tampoc s’adonà de les quatre columnes que flanquegen la porta principal del transitat xamfrà i que remeten a les que feu el seu mestre més de vint anys enrere.

1942
El mateix any, Eusebi Bona i Puig projectava a la plaça de Catalunya un altre bloc ben monumental, d’aquells que tant agradaven al govern. Actualment conegut com a Edifici Banesto, pretenia seguir a la seva manera la línia visual de la Casa Pich i Pon que Josep Puig i Cadafalch havia bastit tot just al costat tretze anys abans. Això sí, una alta torre separa ambdós edificis, que es noti qui és qui. La construcció esborrà del mapa el famós Hotel Colón, construït mig segle abans i que, a causa d’haver estat la seu del PSUC i UGT durant la Guerra Civil, fou un dels objectius de la dictadura. Però mira tu per on que l’Eusebi se les empescà per fer-ne de les seves posant, no cal dir-ho, dos parells de columnes ben formoses a l’entrada.

1943
L’any següent, Marià Romaní Rius projectava un nou edifici per la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat a la cantonada del carrer Pelai amb Balmes. El bloc que hi havia en aquest solar triangular, antigament estava ocupat per la popular sastreria Old England. Al xamfrà, la part més visible, Romaní inserí quatre grans columnes acanalades que arriben fins al primer pis. Encara es nota la influència noucentista de qui havia estat arquitecte municipal de Sant Fost de Campsentelles i de Santa Perpètua de Mogoda. A la façana d’aquest edifici també hi ha l’escut de Barcelona i, dins d’una fornícula, la imatge de la Mare de Déu perquè tingués cura dels estalvis.

1953
Continuant per la Gran Via de les Corts Catalanes, hi ha un altre exemple que pot passar desapercebut. No trobes que el nom d’aquesta avinguda i les columnes semblen estar relacionats? L’edifici, bastit el 1953 és menys imponent que els dos anteriors que he comentat, tot i que també fa xamfrà i té alguns trets comuns del mateix estil carrincló d’aquella època. El portal és més discret, però igualment apareixen els dos parells de columnes.

1955
I espera, que això no s’acaba. Perquè el 1955 Josep Pellicer Gambús projectava l’edifici Hispània —ara Zurich—, un monumental bloc a la cantonada de la Via Laietana amb l’avinguda de la Catedral en un estil que podem nomenar racionalista, tot i que per mi, encara traspua la grandiositat carrinclona del règim. Doncs bé, l’autor, no només s’acontentà a posar les quatre columnes a l’entrada principal, sinó que a més, imitant l’edifici del costat, les reproduí en petit a les torretes que coronen les cantonades. Si us plau, punxa’m i digues-me que tot plegat són imaginacions meves!

I allà al centre?
Finalment, després de veure tot això, probablement em diràs: això són casualitats. Segur que a Madrid també hi ha portals amb quatre columnes. Efectivament, així és. Però t’he de dir que, després de revisar prop de dos-cents edificis, només n’he trobat cinc: la Real Academia Española de la Lengua del 1842 —que sembla un temple grec—, una antiga seu bancària del 1949, el Palacio de la Moncloa del 1955, el Palacio de Vista Alegre del 1824 i el Museo Nacional de Etnología del 1873. Potser n’hi ha més, però no he estat capaç de trobar cap altre.
I fins aquí aquest recull d’edificis amb dos parells de columnes. En coneixes algun que no he mencionat? Fes-m’ho saber i l’inclouré.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Correus i Telègrafs: ca.wikipedia.org
- Trasmediterrànea: beteve.cat
- Les Quatre Columnes: barcelofilia.blogspot.com
- Fàbrica Borràs i Massó: ca.wikipedia.org
- Caixa de Pensions de Reus: ca.wikipedia.org
- Caixa Catalunya: ca.wikipedia.org
- Foment del Treball: ca.wikipedia.org
- Casa Quadras i Prim: poblesdecatalunya.cat
- Banc Rural: rondaller.cat
- Banco Vitalicio: rondaller.cat
- Banesto: rondaller.cat
- Caixa d’Estalvis del carrer Pelai: poblesdecatalunya.cat
- Edifici Hispània: poblesdecatalunya.cat






M’encanta! Fins i tot he anat a buscar una foto de l’Ajuntament de Palafrugell (1925, noucentista), i si es mira de cares sembla que també n’hi hagi quatre, però en realitat en són sis perquè n’hi ha una més separada a cada cantó.
Segurament, a partir d’ara cercaràs columnes a cada edifici que vegis. A mi em passa 😁
Molt interessant!
Tot un treball de recerca. Passo sovint aprop d’alguns d’aquests edificis, me’ls miraré d’una altra manera….
Salut
Moltes gràcies!
Per mi ha estat un exercici de parar atenció, ja que mai abans m’hi havia fixat.
Alfons