Sant Jaume de Traià (Argentona, Maresme).
Allà pels temps dels pinyons, és a dir, segle X, en un bonic indret amb vistes al mar i a la muntanya, hi havia unes vinyes que foren adquirides per un matrimoni. És la primera vegada que s’anomena el terme de Traià. En aquells anys quan tot s’escrivia en llatí, rebia el nom de “traciliano”, que ves a saber què vol dir i ningú s’atreveix a explicar-ho.
El cas és que en aquell paratge hi havia una capella que no hi ha qui es posi d’acord si estava dedicada a sant Cugat o bé a sant Jaume. Doncs bé, els terrenys anaren canviant de mans. En primer lloc, foren propietat dels comtes de Barcelona. Seguidament, passaren a dependre del castell de Sant Vicenç, popularment conegut com a castell de Burriac. Finalment, en una divisió del territori, se’n feu càrrec el castell de Mataró.
De l’auge al declivi
Al segle XVII l’edifici fou reformat, afegint una nova portalada i refermant l’estructura amb uns contraforts. La reforma fou duta a terme pels propietaris de la masia de ca l’Ànima, finca on es troba l’ermita.
Dos segles més tard, l’estat de l’edifici era tan lamentable que s’hagué de suprimir l’aplec. De fet, el temple ja feia temps que presentava un aspecte precari, de manera que, per evitar un ensurt, els cultes religiosos es feien a l’exterior. Poc després, el 1881 el sostre s’esfondrava i la capella restava definitivament enrunada i abandonada.
Del primer edifici, si és que existí, no en queda res. I del següent, doncs poca cosa. La capella preromànica —segle X— hauria estat bastida damunt les restes d’un graner pertanyent a una vila romana. De fet, durant una de les excavacions dutes a terme el 1954, es localitzaren unes sitges i també vuit tombes antropomorfes. Però de l’estructura primitiva paleocristiana —abans del segle X— no ha aparegut ni una pedra.
D’aquella capella del segle X ara només resten dempeus algunes parets laterals, l’estructura de l’absis i la base de la portalada i els contraforts del segle XVII. Tot plegat, costa de trobar, ja que les restes queden amagades pel bosc i la bardissa. De tota manera t’has d’imaginar aquest edifici enmig de camps de vinyes, que era el paisatge original.
Canvi de titular
Pel que sembla, seria arran de la reforma barroca duta a terme al segle XVII que la capella canviaria —suposadament— l’advocació de Cugat per la de Jaume. Curiosament, tots dos sants es festegen el vint-i-set de juliol. Hi ha qui considera que fou degut al fet que a Argentona es tenia més devoció per l’apòstol.
Hom pensa que la confusió ve perquè aquests verals pertanyien al monestir de Sant Cugat, però que la capella sempre ha estat sota l’advocació de sant Jaume. Tot pot ser. Tanmateix, no seria la primera vegada que un Jaume ha desbancat un Cugat.
Actualment, s’ha tornat a revifar aquí la veneració per aquest sant. El veïnat es reuneix aquí un cop l’any per celebrar el tradicional aplec i cantar els goigs a sant Jaume de Traià. Aquests càntics, no cal dir-ho, comencen dient: “Fill del Tro…”.
Forta personalitat
Segons el relat bíblic, Jaume el Major fou un dels dotze apòstols que seguien Jesús. Jaume tenia un germà que es deia Joan, que és qui escriuria l’evangeli que porta el seu nom. Quan Jesús cridà els dos germans, els nomenà Boanerges, que en arameu —la llengua de Jesús— vol dir fills del tro (Mc 3, 17). Sembla que la raó es deu al fet que ambdós tenien una personalitat intensa i eren autoritaris, orgullosos i intolerants.
L’apòstol lluitador
La vida de Jaume el Major es troba envoltada més aviat de llegendes que no pas de fets. Segons la tradició, va predicar a la Hispània romana, passant per llocs tan diversos com Barcelona, la Cerdanya, Saragossa i, no cal dir-ho, Santiago de Compostel·la on presumptament hi ha la seva tomba.
Quan al segle IX es descobriren les suposades restes de Jaume en aquella ciutat, devots de tot el continent es posaren en marxa per visitar les relíquies. A més, es feu córrer el rumor que durant la mítica i inexistent batalla de Clavijo (La Rioja) contra els musulmans, Jaume feu costat a les tropes cristianes, assolint la victòria. Des de llavors, esdevingué el protector dels exèrcits cristians.
Per la seva situació, cap de les principals rutes de peregrinació del Camí de Sant Jaume passava pel Baix Maresme. La seva presència en aquesta comarca comença tard, a partir del segle XVI arran de la vinguda de la població occitana. Així doncs, es crearen un seguit de capelles i santuaris que tenien una funció similar a la del Camí de Sant Jaume.
Paisatge canviant
Com he comentat al principi, se sap que al segle X aquests camps eren vinyes. A causa de la plaga de la fil·loxera del segle XIX els ceps donaren pas al conreu de pèsols, pràctica que s’hagué d’abandonar per la manca de mà d’obra i la poca rendibilitat. Fins i tot s’arribà a cultivar blat i civada. A més, el terreny no era senzill de treballar, ja que el pendent obligava a crear bancals que delimitaven petites parcel·les. De mica en mica, s’anaren abandonant i alguns conreus foren esborrats per boscos de pins i alzines.
Arribats a l’actualitat, el difícil equilibri rural s’ha vist alterat per la creació de nombrosos horts. Veient el pèssim estat de les pistes, passatges i els que es podria arribar a considerar com a carrers, creats sense cap planificació, em sorgeix el dubte de la possible il·legalitat d’aquests terrenys plens de barraques i tanques fetes amb qualsevol material.
També hi ha qui ha muntat hivernacles per treure profit tot l’any d’una terra esgotada. A més, probablement a causa del seu conreu com a planta ornamental, ha proliferat una espècie invasiva de cactus, que ja fa impracticable bona part del bosc. Per si no n’hi havia prou, l’estiu del 2021 es declarà un incendi que cremà quinze hectàrees de zona forestal.
Zona protegida
El 1997 l’Ajuntament d’Argentona requalificava l’àrea de Sant Jaume de Traià per convertir-la en zona agrícola i forestal. Tot i això, l’entorn, eminentment rural i amb activitat agrícola, va estar a punt de patir un daltabaix amb el projecte d’una urbanització el 2006 i del tren orbital el 2008 que sortosament, no es dugueren a terme.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Els veïnats de Sant Jaume de Traià i de la Pujada, per Oriol Marfà
- Goigs a Sant Jaume del veïnat de Traià: algunsgoigs.blogspot.com
- Sant Cugat de Traià, per Joaquim Graupera
- Sant Jaume de Traià: patrimonicultural.diba.cat
- Requalifiquen Sant Jaume de Traià: Revista Cap de Creus, núm. 28, abril 1997, pàg. 9
- Fills del tro: escudriñandolabiblia.com
- Un cactus invasor al Veïnat de Sant Jaume de Traià a Argentona, per Oriol Marfà
- L’agricultura en el veïnat de Sant Jaume de Traià, per Antoni Calafell i Enric Subiñà
- Notes sobre el culte a sant Jaume a la comarca del Baix Maresme, per Joaquim Graupera
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: